_
_
_
_
_

30 assassins de dones sota la lupa

Una tesi doctoral conclou que la probabilitat d'un assassinat masclista és 24 vegades més gran si han aparegut notícies de violència de gènere en els 10 dies anteriors

Luis Gómez
Una dona víctima de la violència masclista.
Una dona víctima de la violència masclista.KIVILCIM PINAR (Getty Images)

Quan es tracta de violència de gènere, l'assassí no té intenció de fer mal a la dona. Té intenció de matar-la. Aquest és un element contrastat en els 30 casos d'assassinats de dones que hi va haver a Catalunya entre el 2006 i el 2011, que ha estudiat Isabel Marzabal per elaborar la seva tesi doctoral, Els feminicidis de parella: anàlisi dels 30 casos d'assassinats sentenciats per l'Audiència de Barcelona (2006-2011). No hi ha un comú denominador entre els assassins, ni en la preparació de la mort de la parella, ni en el mètode emprat, si bé l'autora de l'estudi entreveu una influència de les notícies que divulguen els mitjans de comunicació. “La probabilitat d'un assassinat és 12 vegades més elevada si han aparegut notícies de feminicidis en un interval de quatre dies i 24 vegades més alta si aquestes notícies han aparegut en els 10 dies anteriors”.

L'estudi dels 30 assassins (condemnats en sentència ferma) revela que, en cap dels casos, hi ha un trastorn mental greu i només en un 15% dels autors es va diagnosticar amb posterioritat al crim un trastorn de la personalitat. El 57,1% tenia estudis primaris; el 38,1%, estudis secundaris, i el 4,8%, universitaris, així que l'educació tampoc no és un element essencial per dibuixar un perfil estàndard d'un assassí de gènere. És un home que viu amb l'obsessió de la dona a la ment, en general casos que no es detecten abans. De fet, té poca estima a la seva vida, la majoria s'entrega i al voltant d'un 30% se suïcida. Aquests són els casos més alarmistes, el d'algú que decideix “matar i matar-me”, cosa que pot produir un dany extrem.

Isabel Marzabal és llicenciada en Dret i ha treballat durant anys com a secretària judicial a Barcelona. Va veure passar casos de maltractaments, homicidis i assassinats pel seu jutjat, ha treballat també en jutjats de vigilància penitenciària, i va decidir fer una investigació que no s'havia fet abans. “Em cridava l'atenció si en la figura de l'assassí hi havia elements comuns, relatius a les persones o als fets”. Marzabal va descartar per al seu estudi els casos que es van acabar amb sentència d'homicidi i tots aquells en què l'agressor va acabar suïcidant-se. Marzabal va poder estudiar les sentències i el perfil dels assassins, a més de la seva situació penitenciària. Va poder fins i tot anar a algun judici, però no va poder entrevistar-se amb cap. Un dels detalls que li va cridar l'atenció va ser el fet que la família de l'agressor no sempre hi trenca totalment la seva vinculació afectiva.

Paral·lelament, va analitzar les informacions que van oferir els mitjans de comunicació sobre aquests 30 casos, a través dels arxius dels diaris EL PAÍS i La Vanguardia i del canal de televisió Tele 5. I va fer una cosa més: va analitzar totes les notícies d'agressions o morts de dones que es van divulgar amb anterioritat a cadascun dels casos analitzats; va establir dos barems, les notícies de morts de dones des de quatre dies abans de l'assassinat i des de deu dies abans per determinar si hi va haver algun efecte d'imitació. La conclusió a la qual arriba Marzabal és que sí que s'aprecia una imitació i un reforç de la idea de matar que ronda en la ment de l'assassí. Marzabal conclou que “hi ha similitud en les conductes dels agressors” i que “molts assassinats contigus en el temps o en el lloc acostumen a tenir característiques similars en el seu desenvolupament”. La seva conclusió va més lluny quan afegeix: “Hi ha elements en el tractament periodístic que poden estar ajudant l'assassí a considerar que l'objectiu complert per un homicida anterior coincideix amb el seu i, al mateix temps, poden estar provocant que individus amb “una tensió conductual alta” tinguin la mateixa conducta quan s'assabenten que altres l'han posat en pràctica”. Les informacions produeixen un efecte d'imitació o un reforç de la idea de matar? “No són excloents”, respon l'autora.

En el 92,1% de les informacions sobre assassinats de gènere, mai se cita les condemnes que pateixen els agressors

Marzabal descobreix que, en el 92,1% de les informacions sobre assassinats de gènere, mai se cita les condemnes que s'imposen als agressors. I aquesta és una dada que hauria de considerar-se. “Per regla general, les informacions aprofundeixen en les dades de la víctima, fins i tot divulguen una foto seva, gairebé mai de l'assassí. De vegades es recreen en aspectes morbosos del crim, uns aspectes que acaben infonent por en les dones. I, mai o gairebé mai se citen les conseqüències”, conclou. Marzabal recomana oferir el telèfon d'assistència a dones maltractades en aquest tipus d'informacions i anima a divulgar les sentències. Respecte a les condemnes, un estudi recent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) assenyala que les penes han anat en augment: la mitjana ha pujat a 18 anys i tres mesos, mentre que en l'estudi anterior (del 2012), la mitjana de les condemnes era de 17 anys. Sobre aquest punt, s'aprecia en diversos estudis com els jutges són cada vegada més severs amb la violència de gènere.

La manera com progressa la idea de matar la parella en la ment de l'assassí és un assumpte per estudiar, que faria necessari una cosa així com un estudi forense dels casos. “Caldria remuntar-se molt enrere, estudiar la conducta de l'assassí amb molta anterioritat, de vegades es poden tenir alguns senyals en les visites que fa la parella al metge”, apunta Antonio Andrés Pueyo, criminòleg, psicòleg forense i director de la tesi. Pueyo assegura que les estadístiques de Sanitat són més fiables que les d'Interior a l'hora de calibrar els casos de maltractament de dones, i fins i tot els d'assassinats. “La Guàrdia Civil ha fet algun intent de fer una anàlisi forense, però en realitat la investigació es limita a la instrucció del cas, que acaba amb la detenció i la condemna de l'agressor”, assenyala Marzabal.

Suprimir l’atenuant de confessió

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) fa estudis periòdicament sobre les sentències d'homicidi i assassinat en els casos de violència de gènere. El primer data del 2008 i el més recent és del 2014 (el setè) i analitza 50 sentències de l'any 2011 a Espanya, de les 44 es poden qualificar com de violència de gènere i 6 de violència domèstica. En aquests 44 casos, el 93% de les sentències són condemnatòries.

L'estudi del CGPJ conclou que el 60% dels agressors són espanyols i que el 44,7%, gairebé la meitat, tenen entre 46 i 65 anys. En cap dels casos estudiats hi ha presència de drogues i alcohol i els experts del CGPJ conclouen que caldria reconsiderar “la circumstància atenuant de la confessió, nascuda amb la finalitat d'atorgar un tractament més favorable”. Els experts opinen que caldria abordar “l'estudi de la seva supressió o reconsideració en delictes amb resultat de mort”. Segons les dades d'aquest estudi, el 34% dels agressors s'entreguen voluntàriament, el 27% intenten suïcidar-se i només un 18% neguen els fets en un primer moment.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_