_
_
_
_
_

Documentats 88 homicidis d’odi a Espanya des del 1990

Un projecte liderat per dos periodistes conclou que només 35 casos han acabat en condemna

Camilo S. Baquero

Ningú sap amb certesa quants homicidis motivats per la raça o nacionalitat de la víctima, els anomenats crims d'odi, han tingut lloc a Espanya des del 1990. Un total de 88, no obstant això, han estat documentats pel projecte Crímenes de odio: Memoria de 25 años de olvido, que ahir es va presentar a Barcelona per dos dels caps visibles de la iniciativa, els periodistes David Bou i Miquel Ramos.

Els casos han estat recollits a partir de l'informe anual Raxen que realitza el Moviment contra la Intolerància i s'ha complementat amb una recerca a les hemeroteques. No s'han consultat fonts judicials. “Volem evidenciar la falta de registres fiables sobre les víctimes i els casos”, va explicar Bou.

El resultat final és un mapa on cada crim ha estat geolocalitzat. Es tracta d'una llista de 86 casos amb víctimes mortals —dos han estat dobles— en què es comprova que la majoria han estat per xenofòbia i racisme (37 casos), seguits per l'aporofòbia, com s'anomena a la por de les persones que viuen al carrer. Segons Bou, aquesta última és “la més invisible” de les categories.

Hi ha alguns casos coneguts, com el de Carlos Palomino, que va ser assassinat el novembre del 2007 pel militar neonazi Josué Estébanez al metro de Madrid. O el de la transsexual Sonia, que va morir després de les brutals puntades que li va clavar un grup de neonazis al parc de la Ciutadella, a Barcelona, el 1991. També hi ha alguns que, segons Bou, no eren apareixien a l'informe Raxen i que han identificat després de rastrejar-lo als diaris. Aquest és el cas de l'assassinat del ciutadà xinès Jianyi Zhou, que va rebre una punyalada mortal mentre parlava per telèfon en una cabina del districte madrileny d'Usera, el 1997.

L'advocada Laia Serra, que també va participar en la presentació, va criticar “la falta d'eines i de jurisdicció que puguin abordar els delictes d'odi de forma eficient”, tot i que també creu que hi ha falta de “voluntat política” per abordar els casos.

Bou va recordar que el projecte, que disposa d'un web, segueix obert i que des que es va donar a conèixer el desembre de l'any passat ha rebut fins a cinc possibles casos nous que ja s'estan estudiant. “La majoria de situacions no es reporten i per això no surten a la llum”, afegeix. Bou va assenyalar que el rastreig de premsa també permet concloure que només 35 casos han acabat en condemna, 4 han estat arxivats i 3 han quedat absolts. Es desconeix el final dels 42 restants. El Ministeri de l'Interior va reconèixer el 2014 un total de 1.285 delictes d'odi, però els activistes a favor dels drets humans asseguren que són molt més i que només el 10% surt a la llum.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_