Nova polèmica de ‘Charlie Hebdo’ per una vinyeta sobre el petit Ailan

El setmanari francès Charlie Hebdo, 12 dels treballadors del qual van morir el gener del 2015 quan la seva redacció, a París, va ser atacada per gihadistes perquè havien caricaturitzat el profeta Mahoma, va encendre aquesta setmana la polèmica per una vinyeta sobre la mort del petit Ailan Kurdi i la crisi dels refugiats.

Laurent Sourisseau, Riss, caricaturista i director de la publicació, aprofita la recent alarma pels abusos sexuals i robatoris massius que hi va haver la nit de Cap d’Any a Alemanya, entre els presumptes autors dels quals hi ha peticionaris d'asil, per imaginar l'hipotètic futur del nen sirià en cas que hagués arribat sa i estalvi a Europa.

"Què hauria passat amb el petit Ailan si hagués crescut? Assetjador de dones a Alemanya", assenyala el dibuix, en què es veu una imatge de l’infant ofegat el setembre passat a les platges de Turquia amb la d'un parell de joves perseguint diverses noies.

Les xarxes socials es van omplir aquesta setmana de crítiques contra aquesta vinyeta, en què nombrosos internautes, francesos i d'altres nacionalitats, van dir que no entenien el sentit de la il·lustració i van acusar la revista satírica de racisme.

Les bromes sobre l’Ailan ja li van costar el setembre passat un nou escàndol, després que parodiés la imatge del nen, de tres anys. "La prova que Europa és cristiana. Els cristians caminen sobre les aigües i els nens musulmans s'ofeguen", deia llavors el text d'una vinyeta que també signava Riss, actual responsable de la capçalera després de l'assassinat del seu anterior director, Stépahne Charbonnier, Charb, i d’uns quants dels seus dibuixants més emblemàtics, com el veterà Jean Cabut, Cabu.

Aquesta nova sàtira, no obstant això, ha trobat també defensors que al·ludeixen a l’humor particular de la publicació. "La gent descobreix que a Charlie Hebdo l'humor pot ser negre i de mal gust", diu irònicament un internauta, mentre que d’altres saluden la manera de denunciar "amb força" el racisme en contra dels refugiats.

En el seu editorial del 4 de gener, amb què la revista va commemorar el primer aniversari de la tragèdia, Riss ja subratllava que "la mort sempre ha format part del diari", en primer lloc perquè estava amenaçat de desaparició per raons econòmiques.

La portada amb què la setmana passada va recordar els fets mostrava la caricatura d'un déu que corre amb les mans tacades de sang i amb un kalàixnikov a l'esquena, acompanyat de la frase "Un any després, l'assassí segueix corrent".