_
_
_
_
_
VIST A TWITTER

Twitter estudia passar de 140 a 10.000 caràcters

El projecte està en proves i podria llançar-se durant el primer trimestre de l’any

Jaime Rubio Hancock

Twitter s'està plantejant la possibilitat d'oblidar la restricció de 140 caràcters i posar el límit en 10.000, que és el que actualment es fa servir per als missatges directes. Segons el web especialitzat en tecnologia Recode, el projecte ja està en proves i podria llançar-se durant els tres primers mesos de l'any.

L'empresa no ho ha confirmat, però remet Verne a la piulada de Jack Dorsey, cofundador i conseller delegat de Twitter.

El text, inserit en una imatge, diu:

Twitter és fonamentalment un sistema de missatgeria pública. Una manera senzilla de dir alguna cosa, a qui sigui, que tothom pot veure de forma instantània.

No vam començar Twitter amb una restricció de 140 caràcters. La vam afegir de seguida perquè els textos poguessin cabre en un SMS (160 caràcters).

S'ha convertit en una limitació preciosa, i m'encanta! Inspira creativitat i brevetat. I sensació de velocitat. Mai perdrem aquest sentiment.

Hem passat molt temps observant el que els usuaris fan a Twitter i els veiem fer captures de pantalla de text i tuitejar-les.

Però i si aquest text... fos realment text? Text en el qual es pogués buscar. Text que es pogués subratllar. Això suposaria més utilitat i potència.

El que fa que Twitter sigui Twitter són les seves converses ràpides, públiques i en directe. Sempre treballarem per reforçar aquest aspecte. Per a cada persona del món i en qualsevol idioma.

Centrant-nos en les converses i en la missatgeria, la majoria de les piulades sempre seran curtes, dolces i conversacionals.

No serem tímids a l'hora de construir més utilitat i potència a Twitter per a la gent. Sempre que sigui coherent amb el que la gent vol fer, ho explorarem.

Com vaig dir a #flight, si decidim seguir endavant amb el que explorem, els ho direm als desenvolupadors per endavant, perquè es puguin preparar correctament.

(Finalment: m'encanten les tweetstorms [fils de piulades d'un mateix autor]. No se n'aniran enlloc).

És a dir, sembla bastant clar que Twitter vol permetre missatges més llargs, però sense trair l'esperit de la xarxa social, caracteritzat per textos breus i ràpids, així que aquest text més llarg podria anar inserit de manera similar al que passa amb les imatges, com un extra que només es veuria complet en prémer un botó de “vegeu-ne més” o simplement entrant a la piulada. Té sentit: resulta estrany que la xarxa permeti imatges, gifs i vídeos, però no unes quantes paraules més.

Això podria ajudar la xarxa a solucionar un dels seus principals problemes: aconseguir que els nous usuaris es quedin. La limitació de caràcters resulta poc intuïtiva i és un dels elements que semblen més difícils els primers dies. També és una forma d'evitar els enllaços a d'altres mitjans o a blogs: es podrà enganxar el text sencer, creant el que Slate anomena “un jardí tancat”. Això podria portar que els tuitaires passessin més temps en aquesta xarxa.

Però els usuaris habituals no estan gaire a favor d'aquesta novetat. No només defensen la capacitat de síntesi necessària per escriure una piulada (a risc de perdre informació i matisos), sinó que molts temen trobar-se amb textos tediosos i amb més publicitat. A més, es planteja la possibilitat que Twitter perdi la seva personalitat i acabi convertint-se en un altre Facebook.

Aquest temor és comprensible: 10.000 caràcters són tres pàgines i unes 1.500 paraules, més o menys, depenent de les pàgines i de les paraules. És normal que a alguns no els hagi fet gaire gràcia la terrible possibilitat de trobar-se, per exemple, amb un text tan llarg com aquest article de The Guardian sobre els 10.000 caràcters de Twitter i que utilitza, precisament, 10.000 caràcters. I jo podria enganxar gairebé tres vegades aquest mateix text que esteu llegint, sense comptar les piulades. No sé si volem això.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jaime Rubio Hancock
Editor de boletines de EL PAÍS y columnista en Anatomía de Twitter. Antes pasó por Verne, donde escribió sobre redes sociales, filosofía y humor, entre otros temas. Es autor de los ensayos '¿Está bien pegar a un nazi?' y 'El gran libro del humor español', además de la novela 'El informe Penkse', premio La Llama de narrativa de humor.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_