Alberto Garzón posarà fi a les sigles d’IU per crear un nou partit

Ha arribat el moment de liquidar Esquerra Unida i il·luminar una nova formació política que deixi enrere una estructura rígida i burocràtica i que trenqui amb l'anomenada vella guàrdia. És la decisió que ha pres Alberto Garzón i la cúpula del partit afí al diputat. El procés començarà el 9 de gener, amb una comissió que prepararà l'assemblea constituent de la nova organització sense les sigles d'IU, segons fonts del partit a EL PAÍS.

Garzón i el seu entorn estan decidits a anar a totes i superar una “eina”, IU, que consideren esgotada i que no respon a les necessitats del nou temps polític. La coalició d'esquerres, fundada el 1986 arran de les mobilitzacions contra l'OTAN, ha tocat el seu sostre electoral en aquests passats comicis, amb un 3,67% dels vots i només dos diputats per Madrid. Però la cúpula creu que hi ha un potencial important a partir del gairebé un milió de vots que van obtenir el 20 de desembre passat (923.133 sufragis), “un terç del que té Podem”, incideixen aquestes fonts. La intenció de Garzón i d'una part dels dirigents de la formació política és fundar un partit completament nou que trenqui amb una direcció i unes estructures que, segons diuen, llastren el seu projecte polític.

La formació resultant buscarà de nou teixir aliances electorals amb Podem, però des de la seva independència. “No volem una barqueta per entrar a Podem”, expressen, taxatives, fonts de la direcció. En cap cas es tracta d'integrar-se en el partit de Pablo Iglesias, sinó que tornaran a intentar candidatures conjuntes des de la col·laboració d'igual a igual i mantenint l'autonomia. Si Podem torna a rebutjar-lo, competiran electoralment. En el fons hi ha una reflexió d'una part del partit, que creu que Podem emula el PSOE del 1982 i deixa espai polític a l'esquerra, i a més no comparteixen els seus mètodes. El mateix Garzón va manifestar durant la campanya que Podem ha acceptat “gran part del discurs de la dreta”. Els programes de totes dues formacions són, però, molt similars.

El procés per crear el nou partit començarà el dia 9 de gener, al Consell Polític d'IU (màxim òrgan de direcció), que aprovarà la creació d'una comissió, al marge de l'actual Executiva, encarregada de preparar l'assemblea constituent, que se celebrarà entre els mesos d'abril i juny. En la pràctica, la comissió és una mena de gestora, mentre assumeix les atribucions de l'Executiva, i on no hi haurà Cayo Lara, actual coordinador general, que està previst que deixi el seu càrrec en aquesta assemblea, l'onzena de la història d'IU. Garzón pilotarà el nou projecte polític, encara que podria no ser l'únic líder, perquè exploren opcions com un lideratge amb diversos coordinadors.

Un partit esgotat

La nova organització, amb la previsible forma jurídica de moviment polític i social –com és IU–, “no duplicarà IU”, assenyalen a la cúpula. Es busca una formació més flexible i participativa, que reculli “el millor del moviment obrer i de la democràcia radical”. El partit va tractar de refundar-se el 2010, un propòsit que encara no ha culminat. Per això el sector afí a Garzón creu que ja no hi valen solucions intermèdies i cal trencar per crear de nou. Què passarà amb IU? Algunes fonts creuen que hauria d'integrar-se dins d'aquest partit com una organització més i d'altres, que ha de desaparèixer. Tots insisteixen que no crearan “una matrioixca”, sinó que serà un “projecte polític nou superador en tots els sentits, també en el jurídic”.

Encara no hi ha nom per al partit resultant, que posa fi a les gairebé tres dècades de les sigles d'Esquerra Unida. La nova formació es configurarà de forma participada, amb assemblees obertes a la ciutadania, i amb la incorporació dels independents de la plataforma ciutadana Unitat Popular, amb la qual van concórrer el 20-D. Garzón havia arribat a la conclusió que IU estava esgotada feia temps. Al seu últim llibre, A pie de escaño, publicat l'octubre passat, ja ho va manifestar: “La gent és qui està dient-nos que les formes actuals d'IU són clarament insuficients. Per tant, l'objectiu d'IU i del PCE és transformar la societat, canviar el món, no aspirar a percentatges electorals minoritaris”, va escriure.

En l'entorn del diputat s'assegura que tenen majoria en la direcció del partit per dur a terme el seu propòsit, i l'aquiescència del Partit Comunista, l'organització amb més pes a IU. Però la coalició afrontarà un important debat que podria acabar fins i tot en escissió, segons algunes fonts partidàries de dur a terme només una renovació forta del partit. En l'última reunió de la direcció, el dia 22 de desembre, es van evidenciar dos blocs. Cayo Lara i d'altres com l'excandidat Willy Meyer no comparteixen els plans de Garzón. Izquierda Abierta, el corrent de Gaspar Llamazares, també és crítica amb el dirigent, encara que minoritària. El full de ruta està traçat, però haurà d'interrompre's si es repeteixen les eleccions: llavors no hi haurà temps de concloure-la abans dels comicis, i no hi haurà cap més remei que posposar-la.