Un de cada cinc catalans fa un consum de risc d’alcohol

Tres consumicions d'alcohol diàries, un parell de copes i una cervesa, per exemple, són suficients per aconseguir nivells tòxics de consum d'alcohol, molt perjudicials per a la salut. De fet, ingestes d'aquest tipus són les responsables, segons les autoritats sanitàries, d'uns 136.000 nous casos de càncer cada any a la Unió Europea. La percepció de risc amb l'alcohol és molt baixa comparada amb altres drogues, l'ús està molt normalitzat i el consum de risc es cronifica. Segons el Departament de Salut, un de cada cinc catalans arriba a nivells de consum perillosos per a la salut sense ser-ne conscient.

Tot i que cal distingir entre l'alcoholisme com a addicció i el consum de risc (beure tres copes diàries o esporàdicament en grans quantitats), les conseqüències de l'hàbit són pràcticament les mateixes en termes de salut a llarg termini: l'alcohol és el responsable de 200 malalties i dóna nom a una altra trentena que no existirien si no s'hagués consumit. “L'alcohol sempre ha estat present com a addicció, però ara més de la meitat dels usuaris són aquí per aquesta substància”, reconeix Oriol Esculiers, director de Projecte Home Catalunya.

El 44% dels homes i el 30% de les dones entre 15 i 29 anys reconeixen haver tingut intoxicacions etíliques en els últims 12 mesos. Les dades obtingudes després de la setmana de cribratge del programa Beveu Menys del 2013 revelen que un 5% de la població entre 18 i 34 anys podria desenvolupar un trastorn per dependència. Salut ha engegat una campanya de sensibilització contra el consum de risc d'alcohol per intentar reduir la ingesta d'aquesta substància.

Segons les dades del Departament, el risc de dependència de l'alcohol voreja el 5% en els homes i l'1,5% en el cas de les dones. Des del 1997, la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències (XAD) ha registrat que l'alcohol és la substància que més inicis de tractaments provoca. El 2013, últim any que es tenen xifres, la XAD va notificar 12.922 inicis de tractament ambulatori per abús o dependència de drogues, i el 47,05% eren per alcohol.

Jaume González, de 44 anys, va començar a beure diàriament fa uns 10 anys, una mica “per desídia i avorriment” durant les hores mortes al seu negoci quan no tenia clients. “No és que tingués un episodi traumàtic en la meva vida que em fes començar a beure. D'alguna manera hi estava latent i va sortir quan em va canviar la rutina i vaig tenir més temps per a mi”, relata. L'home, informàtic de professió, es disculpava a casa amb l'excusa que havia begut una copa i, com que no hi estava acostumat, no se li posava bé. “Li reconeixia a la meva dona el 5% del que havia begut en realitat”, assenyala. Va tocar fons després d'una recaiguda, just quatre mesos després d'haver patit una pancreatitis com a conseqüència del consum elevat durant 10 anys. “Era al cotxe, assegut, amb l'ampolla al costat i em vaig veure enfonsat, sense capacitat per fer res. Estava desesperat perquè no tenia autonomia i vaig demanar ajuda. Vaig demanar que em tanquessin”, revela.

L'augment de casos com el del Jaume no sorprèn Esculiers, que fa uns quants anys que està observant aquesta tendència. “No és que hi hagi un increment exponencial, és que també s'ha aturat el consum de cocaïna perquè amb la crisi la gent busca substàncies més assequibles”, apunta l'expert. Esculiers assenyala que la crisi econòmica ha estat "determinant" per generar nous casos d'addicció.

Un any després d'aquesta crida desesperada d'auxili, el Jaume és “feliç” després de passar a l'últim nivell de la teràpia nocturna a què assisteix a Projecte Home. Sense recaigudes en aquest any d'abstinència, el Jaume ha trencat amb amistats perilloses, ha canviat d'hàbits i ha resocialitzat amb gent nova. Del mal hepàtic, cap rastre. “Estic en un moment fantàstic, perquè hi ha dues coses que no hauria pensar mai que em passarien a mi. Mai m'hauria pensat d'entrar a Projecte Home per desintoxicar-me i l'any passat, quan estava enganxat, no pensava que en un any podria estar així de bé perquè pensava que no havia cap sortida per a mi. Però sí que n'hi ha”, conclou.