Joguines que parlen, el pitjor per al desenvolupament del llenguatge

Com bé saben les mares i els pares, les converses amb els seus bebès comencen molt abans que sàpiguen dir paraules. Se succeeixen diàlegs, més o menys elaborats, durant el bany, en els àpats i jugant. Aquests torns de paraula són essencials en el desenvolupament del nadó, sobretot en el del llenguatge, i les joguines electròniques podrien estar sent de poca ajuda. Un estudi que acaba de publicar-se insisteix en la sospita que havien despertat altres treballs anteriors: si la joguina parla, criatures i progenitors callen.

Els més petits aprenen jugant i entre ells, els seus pares i la joguina es forma un triangle que ha de fomentar la interacció: el ninot és un conillet, la mare el verbalitza i el nadó l'assimila, tractant de repetir-lo o responent. Però les joguines que emeten llums, veus i sons generen tanta activitat i interès que trenquen aquest triangle d'aprenentatge: l'aparell actua mentre pares i fills miren. La diferència pel que fa a altres joguines tradicionals –analògiques– és tan substancial que fins i tot es fa notable estudiant grups petits.

Si la joguina parla, criatures i progenitors callen. Pares i mares fan servir menys paraules, generen menys converses i menys respostes dels nens

És el cas del treball recentment publicat per Anna Sosa, especialista en desenvolupament infantil del llenguatge: mentre jugaven amb joguines electròniques que parlen, pares i mares feien servir menys paraules, generaven menys converses i menys respostes dels seus fills i filles que en jugar amb blocs de fusta, figures o llibres, que provoquen molta més interacció verbal. "Els resultats d'aquest treball constitueixen una base per descoratjar la compra de joguines electròniques i fomentar el joc amb llibres i joguines tradicionals", assenyala Sosa.

"No esperava que els resultats fossin tan clars atès que la recollida de dades es va realitzar en les llars dels participants amb les distraccions quotidianes normals", assegura Sosa, que en plantejar l'estudi suposava que la majoria dels pares parlessin i responguessin una mica menys amb les joguines electròniques, però no un resultat tan notable per a una mostra curta.

L'estudi, publicat a JAMA Pediatrics, es va realitzar durant un any i mig amb 26 parelles de fills d'entre 10 i 16 mesos i mares (només un pare), deixant que juguessin amb tres tipus d'elements. En jugar a casa es propiciava una interacció més realista, que quedava gravada per ser processada per un programari específic. Es va comparar la conversa que sorgia de l'ús de joguines electròniques (portàtils i mòbils de joguina i una granja que emet sons) amb joguines clàssiques (granja amb fitxes d'animals de fusta, blocs de goma i peces de diferents formes per encaixar) i amb la lectura de llibres infantils.

Amb els electrònics, les mares van fer servir una mitjana 40 paraules per minut, en comparació de les 56 paraules emprades amb les joguines tradicionals i les 67 amb els llibres. La diferència va resultar molt més notable en l'anàlisi de les interaccions entre mare i fill, les vocalitzacions espontànies de les criatures, les respostes i els torns de conversa entre tots dos, que van ser molt més riques en jocs sense piles. L'ús de paraules de contingut específic del joc (animals de la granja, per exemple) es redueix a la meitat en les joguines electròniques davant de blocs i ninots. "Em va sorprendre que les joguines tradicionals creessin una interacció comunicativa de tanta qualitat com jugar amb llibres", reconeix Sosa, investigadora de la Universitat de Northern Arizona.

Les joguines endollades desendollen els pares. Ja se sabia que aparells com la televisió desplacen l'ús del llenguatge, al contrari que el joc físic amb altres nens o els llibres, però encara hi ha poques evidències sobre el paper que les joguines estan exercint en el desenvolupament de la parla, més encara amb els nous aparells electrònics que cada vegada són més protagonistes a les cases.

Però les primeres dades, com aquest estudi, donen alguns mals senyals: els bebès aprenen a parlar i a relacionar-se escoltant les persones grans i no hi ha cap evidència que puguin fer-ho escoltant màquines. Establir torns de conversa durant el joc no només ensenya el llenguatge i assenta les bases per a l'alfabetització; a més, ajuda a aprendre habilitats socials, a interpretar rols i a acceptar el paper dels altres, escoltant, a través de l'empatia.

Ja hi ha estudis que han mostrat com es redueix l'adquisició de vocabulari amb llibres interactius i cada vegada són més els especialistes que alerten sobre les possibles traves al desenvolupament infantil quan els menors es lliuren a mòbils i tauletes. Aquests aparells distreuen de tal manera els més petits que cada vegada més pares i mares els utilitzen com a sonall 2.0, fins al punt de deixar-los sols fent-los servir fins i tot a edats molt primerenques.

És important que els nens no es quedin atrapats en el bucle de la joguina aplicació fins a quedar-se exclosos de la participació en el món real", adverteix l'editorial

Si l'ús de les tauletes i els telèfons intel·ligents està ocupant el lloc d'un altre tipus d'interaccions socials que sabem que són beneficioses per al llenguatge i el desenvolupament social, adverteix Sosa, sens dubte podria tenir un impacte negatiu en aquestes àrees. "Crec que és important que els pares entenguin que aquestes joguines electròniques, aplicacions i jocs, fins i tot els comercialitzats com a educatius, són un entreteniment per als nens i no una eina per al seu desenvolupament", assegura l'especialista.

"És important que els nens no es quedin atrapats en el bucle de la joguina aplicació fins a quedar-se exclosos de la participació en el món real", adverteix un editorial en la mateixa revista en què es publica l'estudi de Sosa. En aquest editorial es recorda un estudi de fa una dècada que va descobrir que els preescolars criats en famílies amb pocs recursos escoltaven 30 milions de paraules menys en els seus primers quatre anys de vida que els nens de famílies benestants, una diferència abismal en el foment del llenguatge que podria estar igualant-se a la baixa amb l'arribada d'aquests aparells. Per aquest motiu l'article reclama que la indústria s'esforci per desenvolupar aplicacions i eines que, en lloc de minvar, enforteixi el triangle comunicatiu que es forma entre mares i pares, els seus fills i els jocs que els ajuden a desenvolupar-se.