_
_
_
_
_
ESPAI

Un coet que es menja les escombraries espacials

Enginyers xinesos proposen una solució per a la perillosa ferralla que envolta el planeta

Javier Salas
La Terra està envoltada per centenars de milers de fragments perillosos de ferralla espacial.
La Terra està envoltada per centenars de milers de fragments perillosos de ferralla espacial.ESA

El març del 2013, un satèl·lit experimental rus va quedar destrossat en xocar amb un tros de ferralla espacial. Aquest projectil, que va impactar contra l'aparell a gairebé 10 quilòmetres per segon, era un tros d'un satèl·lit xinès que Pequín va decidir destruir llançant-li un míssil el 2007, fet que va generar 3.000 trossos més d'escombraries per tota l'òrbita terrestre.

Evolució de la quantitat de ferralla espacial.
Evolució de la quantitat de ferralla espacial.

Ja són centenars de milers els objectes que amenacen l'ordre i la seguretat al voltant de la Terra. I no és només un problema per als satèl·lits: a finals del 2014 l'Estació Espacial Internacional va haver d'improvisar l'ús d'uns propulsors per allunyar-se d'un tros de ferralla que amenaçava els sis astronautes que l'ocupaven.

En aquest perillós escenari, les agències espacials i experts de tot el món s'han mobilitzat per tractar de trobar solució al problema. Ja no n'hi ha prou amb fer un seguiment dels més de 170 milions de trossets de ferralla (30.000 de més de 10 centímetres), que és urgent començar a recollir. L'Agència Espacial Europea, per exemple, ja té en marxa un programa per reduir aquestes deixalles, en el qual participa Espanya.

Simulació d'un dels aparells proposats per l'ESA.
Simulació d'un dels aparells proposats per l'ESA.ESA

Un dels principals problemes per recollir aquestes restes provocades per satèl·lits i altres objectes sorgeix de l'autonomia d'un possible camió de les escombraries espacials: la quantitat de combustible que el mantingui netejant l'òrbita és un gran inconvenient que limita la capacitat d'aquesta nau hipotètica. Aquí és on pren interès la proposta que acaba de fer un equip d'enginyers xinesos: usar la mateixa ferralla per nodrir els motors del coet. Una aspiradora espacial que s'alimenta de les deixalles que recull.

Així, aquest enginy xinès proposa usar els trossos per convertir-los en plasma, un combustible d'energia elèctrica que ja s'usa en l'exploració espacial. En el seu exercici teòric, aquests investigadors de la Universitat Tsinghua proposen l'ús de l'alumini dels trossos mitjans ja que és un dels elements més comuns, després de recollir-los amb una xarxa (que és el mètode més habitual proposat per les agències espacials). Segons la seva idea, que han publicat a Arxiv, les primeres restes serien reduïdes a pols en un molí. En la següent fase, la pols s'escalfa a altíssimes temperatures i se separen ions positius i negatius, que, en expel·lir-los amb força, impulsen la nau.

"En expulsar aquesta càrrega a gran temperatura i alta pressió, impulsada des del motor, s'obté una embranzida contínua. Aquest impuls es pot usar per dur a terme les maniobres i perquè la nau espacial avanci cap a les escombraries. Les partícules expulsades seran empeses lluny de l'òrbita circumterrestre pel vent solar", indiquen els investigadors xinesos.

Encara que es tracta d'un simple exercici teòric, es tracta d'una proposta que podria resoldre molts problemes: "D'una banda, utilitzant el motor de deixalles com el propulsor de la nau espacial es neteja l'espai d'una forma eficaç. D'altra banda, la nau espacial aconsegueix propulsió per a la pròxima acció. I una altra cosa encara més important, ofereix una nova idea per a l'exploració d'asteroides i vols interplanetaris pel seu suplement de combustible sostenible", defensen.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Javier Salas
Jefe de sección de Ciencia, Tecnología y Salud y Bienestar. Cofundador de MATERIA, sección de ciencia de EL PAÍS, ejerce como periodista desde 2006. Antes, trabajó en Informativos Telecinco y el diario Público. En 2021 recibió el Premio Ortega y Gasset.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_