L’ascens imparable d’Ada Colau

Les eleccions del 20-D han convertit Ada Colau en una figura clau en el panorama polític català i una peça central en l'estratègia de Podem, un partit que ha col·locat el referèndum a Catalunya com una de les seves prioritats després de les eleccions. Els primers mesos al capdavant de l'alcaldia de Barcelona han estat convulsos per decisions com la moratòria per a nous hotels o la retirada del bust del Rei del saló de plens. Ara Colau ha aconseguit per a Podem ser primera força a Catalunya, amb 12 escons, i insisteix a aconseguir el que no ha pogut fer Artur Mas ni tota la maquinària de Convergència: el referèndum sobiranista a Catalunya.

L'equip de l'alcaldessa considera que la victòria en les eleccions generals a Catalunya ha arribat per la combinació del capital polític de Pablo Iglesias i el de l'alcaldessa, però especialment perquè no s'han repetit els errors que va cometre Catalunya Sí que es Pot en els comicis autonòmics del setembre. L'aliança per a les generals s'ha basat en el fet que, aquesta vegada, Barcelona en Comú, el partit de Colau, va escriure el guió: va defensar des del primer moment tenir un grup propi a Congrés i va apostar pel “referèndum”, diuen fonts de Barcelona en Comú. I, per la seva banda, Iglesias va entendre que per tenir un bon resultat a Catalunya havia de defensar que Espanya és una nació de nacions.

Les acusacions d'excessiu personalisme que envolten Colau des que fa un any va fer el pas a la política activa no semblen espantar el seu equip. D'alguna manera creuen que el 24,7% de vots assolits el 20-D a Catalunya atorguen a l'alcaldessa la capacitat de tractar d'igual a igual Pablo Iglesias. “El referent a Catalunya ja no és Pablo Iglesias. És Ada Colau. És la persona que acumula més capital polític pel canvi social i el dret a decidir”, diu Jorge Sánchez, activista de Podem. “Ha aconseguit que Iglesias entengui que el sobiranisme existeix i que no és només una manipulació del nacionalisme. No es poden menysprear dos milions de vots [els que van sumar el 27-S els independentistes]. La gent vol votar”, afirma.

No tot són pactes. Sánchez defensa que després de la victòria de Syriza a Grècia el millor assalt a les institucions va ser el de Colau a Barcelona, una ciutat simbòlica per a l'esquerra europea per la seva implicació en el no a la guerra i en el moviment antiglobalització. “Als congressos al Brasil o Xile m'han demanat tres noms: Iglesias, Teresa Rodríguez [la secretària general de Podem a Andalusia] o Colau”, apunta. Owen Jones, activista britànic, va afirmar en un multitudinari míting a Nou Barris: “L'Ada és un exemple i inspira l'esquerra europea”.

Falta demostrar si Colau serà capaç que el seu projecte transcendeixi la seva figura. Els seus detractors encara recorden que l'alcaldessa no va dubtar a imprimir la seva cara en les paperetes de vot de les eleccions municipals. Això no va agradar alguns sectors dels moviments socials. També va aixecar butllofes, i no només entre els nacionalistes, quan en la campanya de les generals va apel·lar a la seva voluntat que els catalans tornin a considerar Madrid com la seva capital. “No és la millor carta de presentació per a una alcaldessa de Barcelona”, afirmen membres de la confluència.

Però el seu paper com a activista antidesnonaments sembla que estat més que les acusacions de personalisme. “El seu lideratge neix del fet que fa dècades que és al carrer. Va creure en la lluita antidesnonaments quan ningú parlava del tema", recorda Manuel Simarro, director de l'alcaldia. I, segons els seus, té olfacte polític. Gala Pin, regidora del districte de Ciutat Vella, creu que és “empàtica” i conscient que els canvis són impossibles sense “la gent anònima”.

Ernest Marco, fundador de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), nega l'excessiu ego que alguns atribueixen a Colau, tot i que admet que “l'Ada és l'Ada”. “Ella aposta pels lideratges inclusius”, diu. “La gent no sap que els argumentaris es fan de forma col·lectiva”, assenyala. “Va ser una peça més de l'engranatge i va posar les seves habilitats de comunicació al servei de la PAH”, afirma el seu actual portaveu, Carlos Macías.

Albano Dante Fachín, diputat de Podem, recorda que la va veure fa tres anys en un acte sobre el deute a Barcelona davant de només 15 persones: “Se'm posa la pell de gallina quan penso que és alcaldessa. Se'n pot discrepar, però no es pot dubtar de la seva autenticitat. La seva credibilitat és enorme. Els galons els hi ha donat la gent”, diu. Joan Giner, diputat de Podem, destaca que ha sabut aliar-se amb  Podem i l'esquerra tradicional [Iniciativa i Esquerra Unida a Catalunya]: “Això no s'ha fet a Espanya. És la cara del canvi a Catalunya”. Ara haurà de demostrar si aquesta aliança, més enllà de guanyar eleccions, és capaç de governar.