_
_
_
_
_

La Borsa cau després del 20-D i els analistes avisen del risc d’incertesa

El resultat electoral disgusta els inversors per la difícil governabilitat a Espanya

Cristina Delgado
Panell informatiu de la Borsa de Madrid, en una imatge de la setmana passada.
Panell informatiu de la Borsa de Madrid, en una imatge de la setmana passada.EFE

La Borsa ha baixat amb força (l’Ibex ha perdut més d'un 3,6%) i la prima de risc espanyola ha repuntat lleugerament aquest dilluns a causa de la incertesa política que es deriva dels resultats de les eleccions generals d'aquest 20 de desembre. L'escrutini va donar com a resultat un Congrés molt fragmentat, en què el Partit Popular de Mariano Rajoy va ser la força més votada i va aconseguir el nombre més alt d'escons (122), però tindrà molt difícil formar Govern, ja que va quedar molt lluny de la majoria absoluta i no disposa de suports clars per a la governabilitat.

Más información
Guanya el PP, sense prou vots per governar
La victòria insuficient de Rajoy dóna opcions a un pacte d’esquerres

Al tancament de la sessió, l’Ibex-35, el selectiu de les grans empreses espanyoles de la Borsa, es va desplomar més del 3,6%, fins als 9.365 punts. Va tornar així als seus mínims marcats al setembre. La Borsa va començar la jornada amb una caiguda de gairebé el 2,5%, fins als 9.475 punts. Es va mantenir tot el matí en vermell, encara que en alguns moments va aconseguir esmorteir la baixada a l'1,8%. Però al final de la sessió va accelerar les caigudes. Va arribar a mostrar baixades de més del 4% i va posar el punt final a aquest dilluns postelectoral amb una baixada del 3,62%.

Els inversors van esmorzar ja amb els advertiments del diari Financial Times, de referència en el món econòmic, que subratllava la incertesa política que s'obria a Espanya. El problema és que l'últim cop a la Borsa arriba en hores baixes per als mercats: l’Ibex-35 ha perdut aquest any més del 8% del seu valor, malgrat la recuperació econòmica anunciada.

Fitch i Moody's avisen de riscos

Les agències de qualificació de riscos van posar sal a la fira. Fitch, una de les grans firmes del sector, va emetre a la tarda un informe que deia que “el resultat no concloent de les eleccions generals d'Espanya augmenta els riscos relacionats amb una incertesa política perllongada”. Per aquesta firma, encarregada d'advertir sobre si una inversió és arriscada o no, a Espanya s'obren dues opcions igualment complicades: repetir les eleccions o sumar “un Govern feble o dependent dels partits més radicals”.

Els dos escenaris, avisa Fitch, poden portar a revertir reformes, cosa que afectarà negativament la política pressupostària. Aquesta agència no eleva, de moment, el risc d'invertir a Espanya, però sí que deixa aquest avís per a navegants. La reacció d'una altra de les grans firmes internacionals, Moody’s, va ser similar. Alastair Wilson, responsable de la qualificació dels bons d'inversió públics, va apuntar a Reuters que la incertesa política podria frenar la millora esperada de la nota del país, actualment instal·lada en Baa2, és a dir, dos graons per sobre del bo porqueria.

La caiguda de l’Ibex és la més elevada de totes les borses europees d’ahir. Però en una jornada d'enorme volatilitat no és l'única. Encara que totes les grans places menys l'espanyola pujaven al matí, a la tarda van acabar en vermell, amb el CAC 40 de París en un -1,30%, el DAX alemany en un -1,04%, Milà en un -0,67% i Londres en un -0,29%.

La prima de risc esmorteeix la pujada

Pel que fa al mercat de deute, la pujada aquí va ser finalment molt lleugera, de només uns 7 punts en la prima de risc. A les 8 del matí la rendibilitat exigida als bons espanyols de deute públic a 10 anys ja havia augmentat fins a l'1,80%. Amb això, la prima de risc (rendibilitat extra exigida al deute espanyol en contrast amb l'alemanya, considerada lliure de risc) passava a ser de 124 punts bàsics (1,24 punts percentuals), 10 punts més que divendres. Però, finalment, la rendibilitat dels bons es va col·locar prop de l'1,77%, per la qual cosa a mitja tarda la pujada de la prima s'havia reduït entre set i vuit punts.

L'escenari de fragmentació política i la falta de majories estables clares era un dels més temuts per analistes i inversors, les preferències dels quals es decantaven per una aliança entre PP i Ciutadans. Amb els resultats electorals a la mà, és possible fins i tot una aliança d'esquerra amb la participació de Podem, una cosa que no agrada gens als mercats.

Als mercats no li agraden els canvis

Les borses, en general, no celebren els balls electorals. No els agraden els canvis i menys si de les urnes no en surten majories clares. Els dilluns postelectorals estan marcats pel color vermell als mercats. Així, per exemple, després de les últimes eleccions que va guanyar el PSOE, les del 2008, l’Ibex va tancar amb una caiguda del 0,29%. Després de les anteriors, el 2004, marcades pels atemptats de l'11-M, el selectiu es va enfonsar un 4,15%. El 1996, amb la primera victòria de José María Aznar i un escenari també de necessitat de pactes, dilluns es va desplomar el 5,22%.

“En termes econòmics, la principal font de risc a la baixa és l’impacte potencial en la confiança de l'evolució dels esdeveniments polítics, particularment en una economia que és encara molt depenent del finançament extern amb un Parlament molt fragmentat”, explica Aurelio García del Barrio, professor de l'Institut d’Estudis Borsaris espanyol. García del Barrio destaca que “si no es troba una fórmula estable de governabilitat”, els sectors energètic i el bancari “poden sofrir encara més”.

El deute dels països europeus parteix d'unes cotes molt baixes, així que la pujada d'aquest dilluns no suposa de moment greus problemes econòmics. Els bons cotitzen als mercats amb rendibilitats històricament baixes gràcies al programa de compra d'actius del Banc Central Europeu (BCE), que recentment va anunciar que continuaria amb la compra de bons almenys fins a març del 2017.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristina Delgado
Es subdirectora y se encarga de la edición digital de EL PAÍS. Antes fue redactora jefa de Economía, sección en la que se incorporó al periódico, en 2008. Licenciada en Periodismo y en Comunicación Audiovisual, ha realizado el máster UAM-ELPAIS y posgrados de información económica y gestión.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_