_
_
_
_
_

Votar o no votar en un feu de la CUP

Celrà, governat pel partit antisistema, es debat entre acudir a les urnes o no participar en el 20-D

Daniel Verdú
Jornada electoral en un col·legi de Celrà, feu de la CUP.
Jornada electoral en un col·legi de Celrà, feu de la CUP.agustí encesa

El dia és gris i amenaça pluja, juga el Barça i hi ha mercat a Celrà (Gironès). Per a més desmobilització en aquest poble de 5.080 habitants, la CUP ha demanat a les seves bases i votants que no acudeixin a les urnes. Potser per això, al municipi governat per Dani Cornellà, alcalde pertanyent al partit que té en suspens Junts pel Sí al Parlament, hi ha més ambient als bars on posen la final del Mundial de Clubs que al col·legi electoral. “De moment està molt tranquil. Res comparable a les últimes eleccions autonòmiques”, analitza un dels interventors que passen el dia al col·legi electoral del poble. Aquella vegada va haver-hi un 84% de participació, avui ningú espera que passi del 65%.

Celrà és un dels grans feus de la CUP a Catalunya, potser el principal laboratori de les seves polítiques. En les passades eleccions va aconseguir la majoria absoluta amb un 51% dels vots i és fàcil percebre el seu estil. El gran resultat obtingut els ha permès desenvolupar les polítiques de participació ciutadana tan característiques de la formació: pressupostos participatius, reunions veïnals, decisions assembleàries… “Hem millorat en serveis socials, són gent humil i treballadora”, assenyala el Joan al mercat que se celebra als afores del poble. Aquí, xerrant amb els comerciants, hi ha Dani Cornellà (barba, folre polar i criatura a coll) amb el tinent d'alcalde de Celrà, Pitu Bartis. Cap dels dos pensa anar a votar. No hi troben cap sentit. Aquesta no és la seva batalla. “Mai ho he fet. Cap partit m'ha representat mai. Però hi haurà gent de la CUP que votarà, evidentment. I jo crec que majoritàriament ho faran per ERC”, assenyala l'alcalde.

El Pitu, el tinent d'alcalde –també porta el seu fill–, encara és més contundent. “Si no et sents espanyol, per què has de votar? A ERC i Convergència només els mouen els diners, per això s'hi presenten. Per ells aquestes eleccions són un negoci. Necessiten col·locar gent i mantenir una estructura de partit. Entren en contradicció amb el seu propi discurs”, insisteix. Amb ells hi ha l'Aina, la dona de Cornellà, que sí que pensa participar en les eleccions. En el seu cas és per un motiu molt concret: “Mai ho havia fet en uns comicis d'aquest tipus, però em fa molta por el resultat que pugui treure Ciutadans. Per això hi aniré”. Vot preventiu. El que és clar és que en aquest poble, els votants de la CUP que decideixin acudir a les urnes ho faran per ERC.

El col·legi electoral és al centre de gent gran del poble. A les 12.30 hi ha unes 10 persones. Sara Iglesias, advocada de 24 anys, és votant de la CUP però ha decidit acudir a les urnes. “És un dret fonamental que tenim. I encara que s'hagi dit que no votem, és important fer les coses dins de llei i bé. De vegades els plantejaments de la CUP són una mica utòpics. Això no es pot fer d'un dia per l'altre”, assenyala. Amb ella hi ha altres votants, la majoria, assenyalen, s'han decantat per ERC i Democràcia i Llibertat. “Aquest és un poble molt inclinat al sobiranisme, serà complicat veure algú votant el PP. Ni tan sols és tan probable que es voti Podem…”, assenyala una dona de 64 anys amb la barra de pa sota el braç que prefereix no donar el seu nom.

A uns metres d'aquí, a l'Ajuntament, i malgrat que la Junta Electoral va ordenar retirar-la, continua onejant l'estelada. Celrà és un dels cinc ajuntaments denunciats per la Fiscalia de l'Audiència Nacional per haver donat suport a la resolució independentista del Parlament. Potser també un dels menys preocupats pels resultats que el Ministeri de l'Interior faci públics aquesta nit. Per a molts, aquí ja ha començat la desconnexió.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Daniel Verdú
Nació en Barcelona en 1980. Aprendió el oficio en la sección de Local de Madrid de El País. Pasó por las áreas de Cultura y Reportajes, desde donde fue también enviado a diversos atentados islamistas en Francia o a Fukushima. Hoy es corresponsal en Roma y el Vaticano. Cada lunes firma una columna sobre los ritos del 'calcio'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_