_
_
_
_
_

La gran banca ignora la normativa i fixa taxes als caixers per a no-clients

CaixaBank, Santander i BBVA cobraran uns dos euros als que facin servir els seus caixers i no treballin amb aquestes entitats

Íñigo de Barrón
Un home retira euros d'un caixer automàtic
Un home retira euros d'un caixer automàticEFE

CaixaBank, Santander i BBVA han decidit cobrar en el futur uns dos euros als no-clients que facin servir els seus caixers. El Govern espanyol va aprovar a l'octubre un reial decret per evitar la doble comissió (cosa que ha passat) i Luis de Guindos, ministre d'Economia, va declarar que, amb aquest sistema, les tarifes serien més reduïdes. Malgrat això, els tres grans, que tenen gairebé la meitat dels caixers, han decidit mantenir les taxes a uns dos euros. El secretari d'Estat, Miguel Temboury, va qualificar de “desorbitades” les taxes, cosa que ratifiquen ara fonts d'Economia. Dels grans, Bankia és qui més ha abaixat les taxes.

Más información
Acord per treure sense recàrrec a les antigues caixes, i Bankia i Sabadell
El Govern espanyol impedeix la doble comissió als caixers
El banc no pot cobrar-te més de 0,65 euros per treure diners al caixer

“Els tres grans bancs faran valer la seva posició de domini en el sistema de caixers i mantindran les seves altes tarifes”, resumeix un expert en mitjans de pagament de la competència sobre la posició de CaixaBank, Santander i BBVA.

Després del reial decret del 2 d'octubre passat, ha quedat abolida la doble comissió que es produïa quan l'usuari anava a un caixer que no era de la seva entitat. Al març CaixaBank va començar a cobrar dos euros, taxa a la qual se n'hi sumava una altra que aplicava el banc del client que treia diners.

La nova norma també ha canviat una altra manera de funcionar: la comissió no es carregarà al client directament, sinó al seu banc, que és el que ha emès la targeta. Aquest detall és important perquè en el futur serà l'entitat la que decideixi quant cobra al seu client; en el cas d'estar vinculat (per tenir nòmines, targetes o crèdits), la tarifa serà menor. En cas contrari, és probable que el banc del client cobri la tarifa completa que apliqui el propietari del caixer.

També hi ha una altra novetat: el màxim que es pot cobrar a un client no pot ser superior al que carrega al propietari del caixer. És a dir, l'emissor de la targeta no pot afegir un recàrrec al seu client.

Però el que no va establir el reial decret era la comissió màxima, que queda fixada pels propietaris del caixer. Per això, els tres grans han decidit mantenir-la en uns dos euros (vegeu quadre). La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va dir que vigilaria aquestes tarifes “perquè el preu cobrat no excedeixi el cost de la seva prestació”. Temboury va qualificar els dos euros com una cosa “desorbitada”, que es va entendre com un missatge perquè sigui rebaixat sensiblement, que va avançar el mateix Guindos.

Des de CaixaBank s'apunta que ells ofereixen tota la seva xarxa de 10.000 caixers gratis per als seus clients. “Als no-clients se'ls cobra perquè volem evitar que els caixers s'omplin d'usuaris d'altres bancs que dificultin el servei als nostres, que cada vegada usen més aquestes màquines per a la seva operativa. La taxa de dos euros no té cap interès recaptatori”.

Malgrat això, no tothom té la mateixa teoria. Bankia ha signat una aliança amb Sabadell i les antigues caixes, agrupades en Euro 6000, per cobrar un màxim de 0,65 euros. Considera que el més rendible és que s'utilitzin molt els seus caixers (aquesta aliança agrupa 18.000 caixers), ja que no considera que hi hagi aglomeracions. El Banc Popular també aposta per facilitar l'ús dels seus caixers: ha signat un acord amb ING Direct i un altre amb Bankinter sobre la base de tarifes baixes.

Fins al juny del 2015, a Espanya hi havia 50.479 caixers, “la qual cosa suposa 1,09 caixers per cada mil habitants, xifra molt superior a la d'altres països del nostre entorn”, segons el decret del Govern.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Íñigo de Barrón
Es corresponsal financiero de EL PAÍS y lleva casi dos décadas cubriendo la evolución del sistema bancario y las crisis que lo han transformado. Es autor de El hundimiento de la banca y en su cuenta de Twitter afirma que "saber de economía hace más fuertes a los ciudadanos". Antes trabajó en Expansión, Actualidad Económica, Europa Press y Deia.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_