Amb Rajoy, amb la campanya

L'agressió soferta aquest dimecres per Mariano Rajoy durant un passeig electoral a Pontevedra mereix la més enèrgica condemna, entre moltes altres raons, perquè trenca la tranquil·litat en què discorria una campanya que es desenvolupava amb absoluta normalitat. La millor prova d'aquesta tranquil·litat és que bona part dels escenaris de l'acció electoral són els carrers, les places i els mercats populars, als quals s'apropen els candidats amb la confiança que mereix un país tranquil, serè i lliure. Així ho han estat fent habitualment i, fins aquest dimecres, sense haver estat víctimes del menor incident.

No hi ha cap agressió tolerable en una democràcia, en la qual tothom pot defensar les seves idees de manera pacífica. Per això seria greu tant treure importància al brutal cop de puny sofert pel president del Govern i candidat del Partit Popular com no preguntar-se si la seguretat dels candidats està raonablement garantida, sabent que quan els polítics surten a trobar-se amb la gent en llocs públics és impossible descartar al cent per cent que pugui passar algun fet desagradable.

Cap diferència justifica l'ús de la violència, de cap manera. El que uneix tots els demòcrates és la seva fermesa davant de qualsevol intent d'alterar la normalitat. I la millor defensa és el manteniment de les activitats de campanya encaminades a posar a la disposició dels ciutadans els elements que els permetin prendre les seves decisions. Una determinació que ha de ser lliure i no veure's condicionada per intimidacions. No pot haver-hi justificació, descoratjament ni desmoralització per l'agressió d'un fanfarró de 17 anys, que a més se n'ha vanagloriat quan l'han detingut. Aquesta actitud és completament deplorable i en cap moment respon al clima de completa llibertat –cal insistir-hi– en què s'està desenvolupant la campanya.

I no hi ha cap mena de dubte que el conjunt de la societat sent tanta repugnància cap a aquesta inqualificable agressió com la que puguin experimentar els col·laboradors i partidaris més estrets de Rajoy; la prova és la solidaritat demostrada de seguida, entre d'altres, per Pedro Sánchez i Albert Rivera, i la indignació expressada per Pablo Iglesias quan s'ha assabentat del que ha passat.

La investigació determinarà les circumstàncies que encara no coneixem de l'agressor. En tot cas, la tranquil·litat dels carrers i la vida social en aquest país constitueix un valor massa preuat per considerar que està en perill a causa de l'acció d'un jove esgarriat. Els actes violents no es poden descartar, però precisament Espanya és un dels països més tranquils i tolerants de totes les democràcies del nostre voltant. I ho ha de continuar sent, amb el suport i la serenitat de tots.