_
_
_
_
_
PATÉ DE CAMPANYA
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

La remuntada en vers

El públic d'En Comú Podem és divers. Hi ha moderns de l'Heliogàbal, àvies amb bosses del Dia, ecosocialistes a l'ombra, veïns amb gos, ciclistes i molts immigrants

Cristian Segura

Ada Colau ha tornat aquest dimecres al lloc on es va batejar com a discursaire. Va ser a la plaça Major de Nou Barris, el 9 de maig, quan va començar a parlar per primera vegada davant de milers de persones però sense deixar-se deixar anar, contristada, fins que Pablo Iglesias se li va acostar per darrere i li va dir “Ada, parla més fort”. Des de llavors, el discurs de l'alcaldessa ha anat pujant de to.

En una arrencada de motivació Red Bull, Janet Sanz ha insistit que “aquest final de campanya és apassionant”. El míting s'ha organitzat a partir de la idea de la pluralitat nacional. Una vicepresidenta valenciana, un cantautor madrileny i un alcalde gallec, Xulio Ferreiro, una mena de Gabriel Rufián de la remuntada. Ferreiro ha recitat una arenga poètica en la qual ha declamat versos com: “Som la gent real [en els altres partits són reptilians?]”; “Som la gent apallissada a la plaça Catalunya”; “Som la marea que no van veure a les previsions del temps”. El missatge més rufianesc de Ferreiro va ser: “Som l'impossible que fa realitat el miracle”.

El públic d'En Comú Podem és probablement el més divers de la campanya. Hi ha moderns de l'Heliogàbal, àvies amb bosses del Dia, ecosocialistes a l'ombra, veïns amb gos, ciclistes i molts immigrants. Aquest dimecres també hi havia el Cercle Guapots de Podem, un grup de jovenets rossos i d'elegància casual, molt de l'estil del Club dels Poetes Morts, que s'ha presentat amb l'activista britànic Owen Jones. Fins i tot Manu Simarro, coordinador de l'alcaldia de Barcelona, conegut per anar a treballar fins i tot amb bermudes, portava americana.

Íñigo Errejón ha fet la meitat del discurs en un excel·lent català i amb un missatge més serè que el del rapsode Ferreiro. Errejón ha acabat al límit del fora de joc amb la llei electoral citant les enquestes d'El Periòdic d'Andorra. Mònica Oltra l'ha rellevat a l'escenari amb una intervenció entre la Vicenteta de TV3 i Los Payasos de la Tele: “Com esteu? Us ho esteu passant bé? Esclar que sí!”. Xavier Domènech ha millorat en embranzida oratòria però ha tingut el seu moment "un plat és un plat": “No hem de guanyar perquè volem guanyar sinó perquè aquest país necessita que guanyem”. La lideressa Colau ha clausurat l'esdeveniment insistint a justificar les seves paraules sobre la capitalitat de Madrid. Amb tanta insistència per rectificar sembla que el que va dir l'ha molestat més a ella mateixa que al nacionalisme català.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_