_
_
_
_
_

Riad anuncia una coalició militar antiterrorista de 34 països islàmics

En l'aliança, que tindrà la base a l'Aràbia Saudita, participaran Turquia, el Pakistan, el Líban i Nigèria, entre d'altres

Ángeles Espinosa
Fotograma d'un vídeo propagandístic de l'Estat Islàmic el 2014.
Fotograma d'un vídeo propagandístic de l'Estat Islàmic el 2014.AFP

L’Aràbia Saudita ha format una coalició militar de 34 països islàmics per combatre el terrorisme, segons ha informat aquest dimarts a la matinada el príncep Muhammad bin Salman, ministre de Defensa, fill del rei i segon en la línia de successió del tron. Significativament, l’Iran, el rival ideològic i regional del regne, no es troba en la llista de participants. L'anunci sembla una resposta saudita contra la pressió creixent que suposa tant l'amenaça de l’Estat Islàmic (ISIS) com les crítiques de les quals és objecte per la responsabilitat que molts països occidentals li atribueixen en la difusió de la ideologia que encoratja els gihadistes.

“La coalició no es limitarà a combatre el Daeix [sigles en àrab de l’ISIS] sinó qualsevol grup terrorista que ens faci front”, ha assegurat el príncep Muhammad, conegut com a MBS per distingir-lo del seu cosí, el príncep hereu Muhammad bin Naief (MBN). En una compareixença breu i inusual davant dels mitjans saudites, el jove ministre de Defensa ha precisat també que aquesta aliança es coordinarà amb les grans potències i organitzacions internacionals a l'Iraq, Síria, Líbia, Egipte i l’Afganistan. No ha donat, no obstant això, detalls sobre el marc polític o el format d'aquesta força.

Poc abans l'agència de notícies saudita, SPA, havia avançat la formació de la coalició, pel que sembla es va acordar durant les 72 hores precedents i sobre la constitució de la qual no es tenia notícia. “Els països participants han decidit formar una aliança militar encapçalada per l’Aràbia Saudita per lluitar contra el terrorisme, amb un centre d'operacions conjunt a Riad [la capital saudita] per coordinar i donar suport logístic a les operacions”, assegura el comunicat conjunt. Tots són països de majoria sunnita, la branca majoritària de l'islam, el lideratge del qual s'arroga el regne.

Juntament amb l’Aràbia Saudita han confirmat la seva participació Jordània, la Unió dels Emirats Àrabs, el Pakistan, Bahrain, Bangladesh, Benín, Turquia, el Txad, Togo, Tunísia, Djibouti, el Senegal, el Sudan, Sierra Leone, Somàlia, Gabon, Guinea, Palestina, la República de Comores, Qatar, Costa d'Ivori, Kuwait, el Líban, Líbia, les Maldives, Mali, Malàisia, Egipte, el Marroc, Mauritània, Níger, Nigèria i el Iemen, d'acord amb una llista difosa al web de la cadena de televisió Al-Arabiya. Una altra dotzena de països, entre els quals destaca Indonèsia, han expressat el seu suport a l'aliança impulsada per Riad i estudien col·laborar-hi.

El text esmenta “el deure de protegir la nació islàmica dels perills de tots els grups terroristes i organitzacions, qualsevol que sigui la seva confessió i nom, que causen mort i desgràcia amb l'objectiu d’aterrir els innocents”. En absència del xiïta Iran, aquesta referència a “qualsevol que sigui la seva confessió” resulta especialment ambigua, ja que nombrosos comentaristes saudites equiparen la República Islàmica amb l’ISIS i consideren terroristes tots els grups xiïtes sigui quina sigui la seva relació amb Teheran.

“Els iranians són agitadors”, havia explicat a EL PAÍS amb anterioritat a l'anunci Saleh al-Rakhi, professor de Ciències Polítiques a l'Institut d'Estudis Diplomàtics. “L'Iran sempre ha tingut ambicions d'expandir-se a la regió i constitueix una amenaça per als països àrabs”, afegia abans d'assegurar que “l'ISIS va ser creat per l'Iran, [l'ex-primer ministre iraquià Nuri] Al-Maliki i Síria”.

Riad i Teheran, que tradicionalment han rivalitzat pel lideratge regional, s'han embarcat en els últims anys en una guerra per aliats interposats des del Líban al Iemen, passant per l'Iraq, Síria i Bahrain. Aquest enfrontament ha fomentat el sectarisme obrint una bretxa que transcendeix fronteres i que dificulta qualsevol intent de solució negociada dels diferents conflictes. La gravetat de la situació, amb l'ISIS controlant grans àrees de l'Iraq i Síria, ha portat els Estats Units no només a tornar a implicar tropes sinó a reclamar més compromís de les monarquies de la península Aràbiga en el combat contra aquest grup.

“No té cap valor pràctic”, ha declarat a EL PAÍS el Julian Assange saudita, un crític de qui es desconeix la identitat, però que des del compte @Mujtahidd (1,5 milions de seguidors) ha revelat nombrosos casos de corrupció en el regne i que ha desestimat l'esforç. “És teatre pur per competir amb MBN a complaure els americans”, ha afegit emmarcant la mesura en la lluita de poder que el fill del rei manté amb el seu cosí, l'hereu del tron. MBS és el príncep que més poder ha acumulat en la història del regne, i la seva creixent influència suscita crítiques en alguns sectors de la família reial.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ángeles Espinosa
Analista sobre asuntos del mundo árabe e islámico. Ex corresponsal en Dubái, Teherán, Bagdad, El Cairo y Beirut. Ha escrito 'El tiempo de las mujeres', 'El Reino del Desierto' y 'Días de Guerra'. Licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense (Madrid) y Máster en Relaciones Internacionales por SAIS (Washington DC).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_