El calendari de Vinçon sobreviu a Vinçon

Quan Vinçon, el temple del disseny made in Barcelona del passeig de Gràcia, va tancar a l’estiu passat, alguns ens vam preguntar què passaria amb el seu calendari de paret: l'històric grafisme en negre i vermell sobre blanc d’América Sánchez que des del 1975 la família Amat editava i que per molts barcelonins comportava almenys una cita a l’any amb la botiga de les quatre entrades i el terra de moqueta.

Veïns que no érem clients habituals de l’establiment, que el trobàvem car –o fora de les nostres possibilitats–, però que ens regalàvem la vista, al·lucinàvem amb els preus i cada desembre pagàvem els 25 euros que val el calendari perquè ens agradava, el trobàvem molt pràctic i li havíem fet lloc a casa. Vint-i-cinc euros! Car? Home, dividit per 365 dies surt a 0,07 euros al dia. Ple d’anotacions de tota la família, estava més que amortitzat.

Del calendari, que ocupa quasi mig metre quadrat, se’n feien 4.500 exemplars. Després d'atendre una allau de trucades i de correus preguntant si n’hi hauria del 2016 i preveient que hi hauria demanda del públic fidel, els Amat n’han imprès 3.000 exemplars. “Ens sabia greu perdre’l, hi ha tanta gent que el té i hi està acostumada...”, explica en Sergi Amat, l’últim director de la botiga. Els ha produït l’empresa Cha Cha. “Només en queda un, es venen molt bé”, assegurava una dependenta dissabte passat a Konema. Són els de sempre, però en castellà. “Perquè en fer-ne menys, era complicat fer dues tirades, a més els volem vendre fora”, apunta Amat. Hi ha (o hi havia) altres punts de venda, com Raima o l'Fnac.

També se’n venen per Internet. La botiga Interiortime en distribueix 500 i expliquen que és el primer producte d’uns quants de Vinçon que volen reeditar. Productes representatius o icones del que va ser la botiga del passeig de Gràcia. Com la cortina de bany Mi abuela, d’Agustí Garcia, aquella de la silueta de la mare de Psicosis amb el monyo, el ganivet i cara de pocs amics.