Un altre sistema polític

Menys d'una setmana abans de les eleccions, el sondeig de Metroscopia publicat avui per EL PAÍS confirma una situació única respecte a totes les anteriors. Ja no som davant d'un sistema de dos partits molt destacats sobre la resta, en el qual la incertesa era saber quin d'ells obtindria majoria absoluta o una minoria molt a prop de l'altre. Ara hi ha quatre opcions en lluita per definir el seu pes i els seus respectius perímetres en un nou sistema en el qual, excepte que hi hagi grans sorpreses, totes seran minoritàries.

És veritat que subsisteixen diferències entre si. El Partit Popular apareix al capdavant de la cursa electoral, distanciat del PSOE, a qui Podem trepitja els talons i amb Ciutadans com a quarta força. Amb aquestes dades és fàcil llançar-se al joc de proclamar guanyadors i perdedors, però aquesta circumstància té una importància relativa quan el més ben situat, en aquest cas el PP, pateix una caiguda brutal respecte als resultats de les anteriors eleccions generals i pot quedar-se a dècimes de diputats de la majoria absoluta. El combat de Mariano Rajoy és per salvar la pell, a força de mobilitzar els abstencionistes del centre-dreta i aturar l'hemorràgia dels seus simpatitzants cap a Ciutadans, però sense reserves capaces de portar-lo de pressa cap a una victòria com la del 2011.

Dos dels que corren al davant, Podem i Ciutadans, són forces de nova fornada, que aconsegueixen fer-se prou lloc per presentar-se entre els quatre primers en vigílies de les votacions. La caiguda actual del partit d'Albert Rivera es correspon amb la relativa millora del PP, el mateix que l'embranzida de Podem afecta els votants que dubten entre Pedro Sánchez o Pablo Iglesias.

El PP pateix una caiguda brutal respecte als resultats d’eleccions generals anteriors

Guanyar o perdre té un significat ambigu quan l'opció més ben situada només pot aspirar a intentar formar un Govern minoritari, que necessiti el suport d'altres partits no només per a la investidura de la persona que presideixi el futur Executiu, sinó per a tots i cadascun dels passos polítics importants que hagin de fer-se en la legislatura. Res a veure, per descomptat, amb el funcionament conegut dels successius corrons majoritaris, ni tampoc amb les tàctiques d'ensorrar les reformes o les polítiques del Govern anterior perquè el següent torni a revocar-les, amb l'ús immoderat del decret llei com a tècnica freqüent. Un executiu en minoria que pretengui governar de la mateixa forma es veurà exposat a una moció de censura, de manera que aquest camí no condueix a l'estabilitat.

De moment, el PSOE és la segona força en la cursa electoral cap al 20-D. Ni els socialistes ni els partits emergents aconsegueixen convertir-se en alternativa a un PP assetjat pel desgast. El PSOE no ha pogut omplir l'espai de centre i d'esquerra que ocupava històricament. Podem tampoc és alternativa, però no se'n va en orris. Ciutadans ha perdut una mica d'embranzida durant la campanya, sense haver-se despenjat d'una cursa en què continua prop dels anteriors. Cap d'aquestes minories sembla capaç de crear una veritable dinàmica de guanyador; no obstant això, els ciutadans semblen delerosos de col·locar-los a tots quatre a l'escenari, disposats a veure com s'organitza una altra manera de conduir la política espanyola.

Pel que fa als efectes de la campanya, és interessant observar tant l'enorme expectació creada pels debats seriosos entre dirigents com l'abús de la seva participació en programes televisius d'entreteniment, sense precedents en anteriors eleccions, amb la presumpta intenció d'abastar públics molt amplis. La banalització de la campanya introduïda per aquestes fórmules, a la qual s'han prestat els líders, ha contribuït a difuminar o confondre imatges i missatges, fent-los moure sota els focus com a personatges famosos, però sense res seriós a dir als votants en la seva qualitat de polítics. Els excessos comesos amb aquests espectacles no tenen parangó amb els que ocasionalment es produeixen en altres democràcies serioses.

El PSOE no ha pogut omplir l’espai de centre i d’esquerra que ocupava històricament

Després dels encerts i els errors, arribarà la decisió dels votants a les urnes el 20 de desembre. El nou sistema de partits il·luminat pel sondeig de Metroscopia no suposa cap revolució, però sí un canvi d'envergadura en resposta als desitjos dels espanyols que, enquesta rere enquesta, demanen negociació i consens, en bona part tips d'enfrontaments estèrils en un sistema polític molt polaritzat.

Cal aprendre a conviure en un escenari de minories parlamentàries, en el qual ningú pugui proclamar la humiliació dels contraris perquè no té prou força per si mateix. Els ciutadans volen que es consensuïn les polítiques, i no que cada nou equip al poder utilitzi els comptes pendents del passat per bloquejar les solucions de futur.