_
_
_
_
_

Una meta global ambiciosa però sense objectius d’emissions vinculants

El pacte busca que l’augment de la temperatura mitjana del planeta quedi “molt per sota” dels dos graus

Manuel Planelles
Grups ecologistes es manifestaven aquest dissabte a París, durant l'última jornada del Cimera del Clima.
Grups ecologistes es manifestaven aquest dissabte a París, durant l'última jornada del Cimera del Clima.Chesnot (Getty Images)

El text final del pacte de París té com a objectiu principal aconseguir que l'augment de la temperatura mitjana del planeta a final de segle es quedi “molt per sota” dels dos graus pel que fa als nivells preindustrials. També consideren que s'han de fer esforços perquè “no se superin els 1,5”. L'acord estableix una meta ambiciosa. Però els objectius que cada país es fixa nacionalment per retallar les emissions de gasos d'efecte hivernacle no apareixen en el text com legalment vinculants. Sí que és obligatori, però, presentar plans per reduir-les o limitar-les.

Objetiu general. Per aconseguir l'objectiu d'un augment de la temperatura mitjana a la fi de segle entre els 1,5 i 2 graus pel que fa als nivells preindustrials, s'estableix que tots els països han d'aconseguir un sostre en les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle “com més aviat millor”. Els països desenvolupats hauran de fer-ho primer. Els que no ho són tindran més temps, tot i que no es fixa cap any concret. Del que sí que es parla és del fet que, en la segona meitat d'aquest segle, s'haurà d'arribar a un “equilibri” entre les emissions i la capacitat d'absorbir aquests gasos, principalment el diòxid de carboni. Aquest punt obre la porta als mecanismes de segrest i emmagatzematge de carboni, una via que defensen els països petroliers per no tancar l'aixeta als combustibles fòssils.

L’acord estableix que les contribucions es revisaran a l’alça cada cinc anys

Contribucions nacionals. El principal instrument sobre el qual es construeix l'acord són les anomenades “contribucions” nacionals. De moment, 186 dels 195 països que han negociat ja van presentar plans de reducció de les seves emissions. Quan s'analitzen en conjunt les contribucions ja posades sobre la taula i se n'extrapolen els efectes fins a final de segle, el resultat és que la temperatura mitjana augmentaria prop de tres graus.

Revisions quinquennals. Atès que els compromisos actuals són insuficients, l'acord estableix que les contribucions es revisaran a l'alça cada cinc anys. La primera anàlisi es farà el 2018 i la primera actualització, el 2020, quan entraria en vigor l'acord de París. Als països desenvolupats se'ls exigeix que redueixin les seves emissions en les seves contribucions nacionals. Als que no ho són, se'ls insta que les limitin o les redueixin en funció de les seves capacitats.

Control. Un altre dels instruments clau de l'acord és la creació d'inventaris per poder fer un bon seguiment dels programes nacionals de reducció. Es perfilen tres categories: els desenvolupats, que hauran de donar una completa informació; els emergents, que tindran una menor exigència; i els més pobres, que tindran el nivell mínim d'obligacions.

Els països volen mobilitzar 100.000 milions de dòlars anuals fins al 2025

Força legal. El ministre d'Exteriors de França, Laurent Fabius, va reblar ahir que l'acord serà vinculant. Però no seran legalment vinculants els objectius de reducció d'emissions de cada país. Aquesta excepció s'ha hagut d'incloure per evitar que els EUA, el segon emissor mundial més important, no es quedi fora del pacte, ja que tindria problemes per ratificar-lo al seu país si se li imposen des de fora metes concretes. No obstant això, en el text proposat per França s'assenyala que cada país signatari “haurà de preparar, comunicar i mantenir les contribucions nacionals”. També “haurà d'” engegar “mesures domèstiques” de mitigació per complir amb els objectius nacionals que s'hagi fixat en la seva contribució.

Ajuda financera. Perquè els països amb menys recursos puguin adaptar-se a l'efecte del canvi climàtic i perquè puguin reduir també les seves emissions s'estableix l'obligació que existeixi ajuda internacional. Els països desenvolupats són els que han de mobilitzar els fons. Altres estats podran aportar també, però de forma “voluntària”. El compromís és aconseguir fins a 2025 que es mobilitzin 100.000 milions de dòlars anuals, tot i que es fixa una revisió a l'alça per abans d'aquest any. El text presentat consta de dues parts, l'acord i la decisió. La xifra de 100.000 milions es recull en la decisió, que es pot revisar cada any. A més, en el document s'inclou la creació d'un organisme internacional nou dedicat a les “pèrdues i danys”; és a dir, per compensar els estats que es veuran més afectats per les conseqüències del canvi climàtic. El desenvolupament d'aquest nou òrgan quedarà per més endavant.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel Planelles
Periodista especializado en información sobre cambio climático, medio ambiente y energía. Ha cubierto las negociaciones climáticas más importantes de los últimos años. Antes trabajó en la redacción de Andalucía de EL PAÍS y ejerció como corresponsal en Córdoba. Ha colaborado en otros medios como la Cadena Ser y 20 minutos.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_