Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La Unesco declara Barcelona Ciutat de la Literatura

Acollir 40 biblioteques públiques i 272 editorials són alguns dels punts forts de la capital

Assistents a la fira de Sant Jordi miren llibres.
Assistents a la fira de Sant Jordi miren llibres.

Una dècada després que la ciutat reivindiqués el seu pes literari amb els actes de l’Any del Llibre i la Lectura fills del 400è aniversari del Quixot (1.900 activitats), Barcelona ha vist recompensat el seu esforç per no oblidar el seu històric vincle amb el món del llibre, ja que la Unesco acaba de declarar Barcelona Ciutat de la Literatura, en el marc de la Xarxa de Ciutats Creatives d’aquest organisme.El club és selecte i reduït: Barcelona rep aquest reconeixement, després d'Edimburg i Norwich (Regne Unit), Melbourne (Austràlia), Iowa City (Estats Units), Dublín (Irlanda), Reykjavík (Islàndia), Cracòvia (Polònia), Heidelberg (Alemanya), Praga (República Txeca), Dunedin (Nova Zelanda) i Granada (Espanya). A més de la capital catalana, també han estat nomenades Bagdad (Iraq), Ljubljana (Eslovènia), Lviv (Ucraïna), Montevideo (Uruguai), Nottingham (Regne Unit), Óbidos (Portugal), Tartu (Estònia) i Uliànovsk (Rússia).

Promoguda per l’Institut de Cultura de l'Ajuntament (Icub), que ha encapçalat una oficina impulsora del projecte amb l’Institut Ramon Llull, la Institució de les Lletres Catalanes i el Consorci de Biblioteques de la ciutat, la candidatura es va començar a preparar l'any passat, però es va presentar formalment al juliol i es va reforçar fa tot just dos mesos, a l’octubre, amb la visita d’una delegació barcelonina als responsables de la Unesco a París, una presència que, vista la nominació, ha donat els seus fruits.

La comitiva, encapçalada pel tercer tinent d’alcalde i titular de la cartera de Cultura, Jaume Asens, va aprofitar el viatge per estudiar el model de la capital francesa per protegir els comerços culturals al centre de la ciutat, especialment de les llibreries. Barcelona s’ha cobrat en els últims anys il·lustres víctimes d’aquest tipus de comerços, entre les quals hi havia la històrica Catalònia (gener del 2013) o la carismàtica Negra i Criminal, al barri de la Barceloneta, a l’octubre.

A banda de l’etiqueta a l’aparador d’una Barcelona que no deixa escapar oportunitats de vendre’s com a reclam turístic, la ciutat que des del 1882 ofereix cada diumenge un mercat de llibre vell a Sant Antoni i que el 1926 es va inventar la Diada de Sant Jordi (que fa exactament 20 anys va inspirar la Unesco a declarar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre i els Drets d’Autor) té de natural un ecosistema literari i llibresc bastant complet, que es tradueix en el fet que representa gairebé la meitat de la seva indústria cultural. Disposar d’una xarxa de 40 biblioteques públiques i ser la seu de 272 editorials (que donen feina a gairebé 5.000 persones, van editar 31.759 títols i van facturar 1.209 milions d’euros l’any passat) són alguns dels punts forts de la flamant Ciutat de la Literatura de la Unesco, que, a més, potenciarà aquest perfil amb diverses iniciatives, una cosa necessària davant la voluntat de l’organisme internacional d’endurir tant l’accés a la xarxa de les ja actualment 150 ciutats creatives (de disseny, arquitectura, literatura…) com la seva permanència en aquest club cada vegada més restrictiu: es vol que hi hagi, com a màxim, tres per Estat i que no se sobrepassin al món les 200 entre totes les disciplines.

En aquest context, entre les iniciatives per reforçar el nou paper internacional hi hauria, segons constava en la candidatura presentada a la Unesco, fomentar el contingut literari de centres com el CCCB i la potenciació del paper de la capital catalana com a pont entre els editors d’Amèrica Llatina i de la resta d’Europa. Per a això últim, el fins ara Consell Promotor de Barcelona Ciutat de la Literatura (que ha comptat amb una oficina amb un pressupost de 170.000 euros i que es reunirà per primer cop al gener ja com a òrgan consultiu) ja treballa en una trobada internacional d’editors, que es voldria fer anualment, a imatge de la que es feia a Santander. Per a l’any del debut està prevista, a més d’un programa de mobilitat i intercanvi d’escriptors entre les diverses Ciutats de la Literatura, la posada en marxa, també, del notable centre de divulgació literària de Vil·la Joana, a Vallvidrera, on Verdaguer va passar els seus últims mesos de vida, i que gestiona el Museu d’Història de Barcelona.