_
_
_
_
_

Lari: “Un espectacle de màgia no és un simple repertori de trucs”

Presenta a Barcelona ‘Ozom’, on interpreta quatre il·lusionistes

Tomàs Delclós
El Mag Lari i els seus ajudants a 'Ozom'.
El Mag Lari i els seus ajudants a 'Ozom'.

El Mag Lari torna a un teatre de Barcelona. Al Condal, amb Ozom. Ara que està tan de moda que escollits mags facin il·lusionisme peripatètic, en el millor i pitjor sentit de l'expressió, passejant pels carrers i amb una televisió darrere, Lari ha preparat un espectacle a consciència per presentar-lo en un teatre, espai tradicional per a la màgia de més solemnitat. I l'estrena després que la idea li rondés des de fa anys, d'estar més de dos pensant-hi concretament, amb dos mesos previs d'assajos amb escenografia i, de moment, amb un guió que ha modificat, retocat, 45 vegades. Sense descartar la sorpresa, Lari diu que sap què passarà cada segon.

Lari reivindica la màgia com un gènere teatral que hauria de ser més conegut per la gent de l'ofici. “Hauria d'ensenyar-se a l’Institut del Teatre”. De fet, ha assessorat grups teatrals que necessitaven determinats efectes per als seus muntatges. “Un veritable espectacle de màgia no és un simple repertori de trucs. A Ozom no busquem únicament l'aplaudiment per un efecte, volem sorprendre amb l'espectacle íntegrament”.

El títol de l'espectacle, explica, és la transcripció fonètica de la paraula anglesa "awesome" que vol dir “meravellós, increïble”. Paraula que repeteix un dels personatges que recrea a l'escenari, un mag que parla anglès i que Pere Arquillué dobla. I és que a Ozom, Lari es presenta com el mestre de cerimònies que introdueix quatre mags més, inspirats en figures històriques de l'il·lusionisme, “uns personatges que porto amb mi des de fa anys. Com a Mag Lari, segons l’efecte que faig, m'apropo més a un o un altre”.

Quatre mags que reinterpreta el mateix Lari gràcies a una difícil gimnàstica fregoliana que obliga a fer 14 canvis de vestuari. Lari, per exemple, presenta un mag amb sotana que s'assembla molt a Wenceslao Ciuró (1895-1978), un escolapi que aprofitava la màgia per millorar la catequesis i que va publicar una dotzena de llibres sobre trucs i rutines, des de mnemotècnica teatral a ventrilòquia, una tècnica pràcticament desapareguda a Espanya. Per què? “Abans la ventrilòquia es veia com màgia. Es pensava que el mag, amb els llavis immòbils i fins i tot bevent en ple diàleg, donava vida al ninot. Amb Mari Carmen o Moreno, el ventríloc es va convertir en un humorista. Era igual que es veiés vom movia els llavis”. Lari va localitzar l'original del ninot que acompanyava Ciuró (Luisito/Lluïset) i ha fet una rèplica del Luisito original. Un altre convidat a Ozom.

Abans, la ventrilòquia es veia com màgia. Amb Mari Carmen i Moreno es va convertir en humorisme

El mag s'inspira en Doug Henning (1947-2000) i n'agafa la seva estètica escènica, la manera de moure's, de vestir els ajudants. Icona pop dels 70, Henning va fer de la màgia un gran espectacle. A la seva biografia hi ha una dada que l’aproxima a Lari: va col·laborar en els efectes d'alguns vídeos musicals de Michael Jackson, un artista que va fascinar Lari. L'hereu més directe de Henning, quan va abandonar els teatres per conrear la meditació transcendental, va ser David Copperfield.

A l'escenari d'Ozom també puja l'agressiu Goretti, que s'assembla a Criss Angel (1967), l'actual rei de Las Vegas i de la televisió als Estats Units, per damunt de Copperfield. L'últim mag que interpreta Lari és l'ancià Cirici Pascual que torna en cadira de rodes. “És una figura entranyable, en la seva última funció. La poesia del mag jubilat que puja a l'escenari per dir adéu”. Pascual s'inspira en Fructuós Canonge Francesch (1824-1890), enllustrador de sabates a la plaça Reial, deportat a Cuba després d'un judici militar a la fi del bienni progressista, després va triomfar com a mag a l'Amèrica del Sud i Espanya on va rebre honors i favors de la reialesa. En els seus darrers anys, amb la vista molt perjudicada i problemes pulmonars va haver d'abandonar els escenaris i va tornar a enllustrar sabates.

I òbviament, el cinquè mag d’Ozom és Lari que dóna vida a la resta de col·legues i que erigeix a l'escenari una estàtua d'ell mateix. “Una paròdia de l'autobombo. Espero que la gent ho entengui”. Lari planeja estar al Condal fins a finals de gener. Un espectacle que calcula que tindrà uns tres anys de vida en una gira que pot ser que acabi novament a Barcelona. Llavors, amb aquest Lari que repensa cada dia el més petit detall, segur que no serà exactament el mateix.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_