_
_
_
_
_

L’Agència Tributària de Catalunya crea una llista secreta de mil polítics

A la llista figuren els noms de tots els càrrecs i personalitats més rellevants d'aquesta comunitat. Funcionaris de la institució la qualifiquen de "dissuasiva"

José María Irujo
Dependències d'una seu de l'Agència Tributària a Catalunya.
Dependències d'una seu de l'Agència Tributària a Catalunya.Marco Ambrosini

L'Agència Tributària de Catalunya, dependent de la Conselleria d'Economia de la Generalitat, ha creat una llista secreta d'un miler de persones en la qual figuren els noms de tots els càrrecs i personalitats més rellevants d'aquesta comunitat, segons afirmen fonts d'aquest organisme a EL PAÍS. L'agència disposa, també, d'un programa per a contribuents VIPS al qual només poden accedir uns quants usuaris, tot i que no està operatiu. Funcionaris de l'agència qualifiquen la llista de “dissuasiva”. La conselleria en nega l'existència.

El argument que s'esgrimeix internament per justificar la confecció d'aquesta llista de contribuents és “evitar la curiositat” de funcionaris i inspectors que suposadament accedeixen a consultar la informació fiscal de polítics i personatges rellevants. Així els contribuents catalans es divideixen en dos blocs: els polítics i representants del poder que han estat inclosos en aquesta llista i la resta dels ciutadans que tributen a Catalunya.

El Govern de la Generalitat nega en aquest diari l'existència d'aquesta llista tot i que reconeix que ha estudiat aquesta possibilitat. “És cert que hem donat força voltes a aquest tema, que ho hem estudiat, però aquesta llista no existeix. Potser es va fer algun informe, però res més. Ni l'hem feta nosaltres ni ens l'han enviada. Sota quins criteris la faríem?”, respon una font oficial de l'Agència Tributària catalana.

La llista es va crear fa sis mesos amb unes 600 persones i més tard es va ampliar fins a 1.000, segons asseguren fonts internes de la institució que afirmen haver-la vist i participat en la seva tabulació. La confecció final es va retardar perquè les dades, en molts casos, eren parcials i es va haver de localitzar els DNI de tots els triats. El control de la llista va correspondre a la direcció de seguretat de l'Agència Tributària, és a dir al departament que controla i fiscalitza l'ús de la informació.

Els contribuents queden dividits en dos blocs: els polítics i la resta de la ciutadania

“La llista va venir de fora de l'Agència Tributària incompleta i sense els DNI. Es va trigar molt a completar-la per poder integrar-la en els sistemes informàtics de l'agència”, segons assegura una font interna. “El fet d'estar a la llista suposa un cert privilegi i diferència pel que fa als altres ciutadans”, assegura una font que demana l'anonimat.

I ho explica així: “El sistema és dissuasiu perquè gairebé ningú vol entrar-hi ja que l'inspector rep l'endemà un correu electrònic del departament de seguretat en el qual se li pregunta el perquè d'aquest accés. D'aquesta manera, els contribuents queden dividits en dos blocs: els que apareixen a la llista i els que no”.

El 2005 l'Agència Tributària de Catalunya va confeccionar un programa informàtic per VIPS al qual només podien accedir uns quants usuaris i d'un perfil determinat, tot i que mai va arribar a estar operatiu. Ho va dissenyar l'empresa Indra i encara està en el sistema informàtic d'aquesta institució, però no s'ha utilitzat mai.

L'’agència disposa d’un programa per a VIPS que no ha utilitzat encara

“No es van atrevir a implantar-ho perquè allò era massa fort. Ningú hi podia accedir excepte tres o quatre persones. Llavors se'n va justificar el disseny dient que calia garantir la seguretat de les dades de determinades persones VIPS”, assegura una font informant.

L'Agència Tributària de Catalunya sí que reconeix l'existència d'aquest programa per VIPS. “Més que un programa informàtic és una modalitat del nostre sistema. No es va arribar a implantar. Analitzem com funcionava i el desactivem”, assenyala una font autoritzada de la institució.

Impostos cedits a la Generalitat

Las competències en matèria fiscal –normativa, de recaptació i sanció – estan reservades a l'Agència Espanyola de l'Administració Tributària (AEAT)— òrgan depenent, del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques—, però la Generalitat, com la resta de les comunitats autònomes del país, té cedits els denominats impostos propis (cànons de l'aigua i residus, o els impostos sobre el joc ) i els cedits (successions i donacions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, a més de patrimoni).

L'Agència Tributària de Catalunya assegura que els inspectors i funcionaris autoritzats poden accedir de la mateixa manera a la base de contribuents i que cada vegada que ho fan hi queden registrats. “A posteriori revisem els accessos i si n'hi ha algun no justificat, preguntem”, afirmen des de l'agència.

Funcionaris d'aquest organisme asseguren que en les consultes sobre patrimoni dels contribuents, també és necessari explicar la causa de la consulta, però “sembla més raonable, no una llista de privilegiats, de triats per la seva condició de càrrecs públics que d'alguna manera suposa una espècie d'aforament o distinció molt difícil d'explicar”. Fonts de la Hisenda de l'Estat asseguren que no existeix cap llista discriminatòria i que qualsevol consulta que es fa sobre qualsevol contribuent deixa la petjada del funcionari que l'ha feta, per la qual cosa si fos necessari se li poden demanar explicacions.

Un exfuncionari de l'agència catalana que demana l'anonimat afirma que la llista està preparada “per si es traspassen tots els tributs a la hisenda catalana”. El Tribunal Constitucional acaba d'anul·lar l'article 4 de la llei de l'Agència Tributària de Catalunya que preveia la integració de funcionaris de la hisenda estatal als cossos depenents de la Generalitat.

Aquesta fallada és un nou obstacle objectiu de la Generalitat de crear la seva pròpia Hisenda. La declaració d'inici del procés d'independència que van aprovar Junts pel Sí i la CUP el 9 de novembre va incloure iniciar la tramitació, en un termini de 30 dies, de la llei d'hisenda pública, una de les principals reivindicacions dels independentistes.

 investigacion@elpais.es

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José María Irujo
Es jefe de Investigación. Especialista en terrorismo de ETA y yihadista, trabajó en El Globo, Cambio 16 y Diario 16. Por sus investigaciones, especialmente el caso Roldán, ha recibido numerosos premios, entre ellos el Ortega y Gasset y el Premio Internacional Rey de España. Ha publicado cinco libros, el último "El Agujero", sobre el 11-M.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_