_
_
_
_
_

14 morts en un tiroteig en un centre de discapacitats dels EUA

La policia de San Bernardino, al sud de Califòrnia, mata dos sospitosos durant una persecució. Els fets també deixen 18 ferits

Pablo Ximénez de Sandoval
Policies especials arriben al lloc del tiroteig a San Bernardino.
Policies especials arriben al lloc del tiroteig a San Bernardino.Doug Saunders (AP)

Un tiroteig en un centre de serveis socials per a discapacitats al comtat de San Bernardino (Califòrnia) va causar aquest dimecres almenys 14 morts i 17 ferits. L'atac va ser perpetrat per fins a tres individus fortament armats, segons va informar l'oficina del xèrif del comtat, una dada que converteix aquest tiroteig massiu en una raresa dins d'aquesta classe de successos.

Es desconeix encara si es tracta d'un tiroteig massiu o d'un atemptat terrorista. Només se sap de moment que dos dels presumptes autors eren un home i una dona, que van morir hores després en un intercanvi de foc amb la policia, segons autoritats citades per l'agència Reuters. En una roda de premsa a Los Angeles, el grup Council on American-Islamic Relations va identificar un dels sospitosos com Syed Farook i va presentar el seu cunyat, Farhan Khan.

El tiroteig amb la policia va tenir lloc al cap de quatre hores de l'assalt. La policia va disparar contra un vehicle tot terreny en ple carrer a uns tres quilòmetres del centre mèdic. Una pista havia portat les forces de seguretat a vigilar una casa en la localitat de Redlands, de la qual van veure sortir el vehicle. El cotxe corresponia amb la descripció donada pels testimonis d'algú que va sortir de l'aparcament del centre mèdic només arribar la policia. A dos quarts de sis de la tarda locals, la policia va confirmar que dos dels sospitosos havien mort en el tiroteig. La policia va detenir una tercera persona, a la qual es va veure sortir corrent. Un agent policial també va resultar ferit.

Obama: "No hem de pensar mai que això és ordinari"

En una entrevista a la cadena CBS, el president nord-americà, Barack Obama, va condemnar el tiroteig i va lamentar novament la preponderància de morts per trets d'armes de foc als Estats Units. "Ara tenim una pauta de tirotejos massius en aquest país que no té paral·lelisme en cap altre lloc al món", va dir.

"Hauríem d'unir-nos i actuar de forma bipartidista per fer que això sigui una cosa inaudita, en lloc d'alguna cosa normal. No hem de pensar mai que això és una cosa ordinària, perquè no passa tan sovint en altres països", va afegir el president en referència al seu pla fallit, després de la matança de Newtown, d'endurir el control d'armes de foc.

Els sospitosos morts són un home i una dona, la descripció de la qual correspon a la que van donar alguns testimonis de la matança. Tenien armes automàtiques i anaven vestits amb "roba d'assalt", en la descripció que va fer el cap de policia de San Bernardino a la premsa. Encara no han estat formalment identificats.

La d'aquest dimecres és la sisena pitjor matança de la història dels Estats Units i la més greu des de la que hi va haver el desembre del 2012 en una escola de Newtown (Connecticut), en què van morir 27 persones.

El lloc on es van produir els fets és l’Inland Regional Center, un centre mèdic de tractament per a persones amb problemes mentals i de desenvolupament a San Bernardino, a uns 100 quilòmetres de Los Angeles, dins del desert. Una portaveu policial va precisar que en el lloc s'estava celebrant una festa de Nadal privada de treballadors del comtat quan fins a tres sospitosos van entrar a les instal·lacions i van començar a disparar. L'FBI va confirmar a la premsa que Farook havia estat a la festa i se n'havia anat per "una desavinença".

Els motius de l'atac encara es desconeixen. L’FBI no descarta que es tracti d'un atemptat terrorista. "És una possibilitat, però no ho sabem", va dir a la premsa David Bowdich, assistent regional del director de l'agència. "No tenim cap informació en aquest moment que això tingui una relació amb el terrorisme, en el sentit tradicional”, va assenyalar, d’altra banda, el cap de la policia local, Jarrod Burguan. És infreqüent que aquesta classe de tirotejos tingui més d'un atacant. El precedent més proper és el de l'institut de Columbine, el 1999.

Alguns testimonis van informar que els tiradors anaven vestits amb roba militar, armilles de protecció i amb la cara coberta per màscares negres. Segons els primers elements de la investigació, semblaven actuar de manera organitzada i molt coordinada.

Segons deia en el lloc David Johnson, que va sentir els trets des de la carretera, tot va durar cinc minuts. Davant de la línia policial, un altre testimoni, Marcos Aguilera, veí de Riverside, relatava a EL PAÍS que la seva dona Elaine, que és treballadora social al centre, li va enviar un missatge de text a les 11 del matí i li va dir que sentia trets. “Li vaig dir que es quedés a l'oficina, que tanqués la porta i s'amagués”, explicava. No va poder veure els tiradors. “Quan la van treure de l'oficina va poder veure cossos a terra”.

La confusió als carrers de San Bernardino va durar fins ben entrada la tarda. L'oficina del xèrif del comtat de San Bernardino (200.000 habitants) va informar mitja hora després que hi hagués el tiroteig –cap a les 11 del matí, hora local– que la situació encara no estava controlada. Els comerços i les escoles al voltant dels fets van tancar. En localitzar el vehicle sospitós, la policia va demanar als veïns que es tanquessin a casa.

L’Inland Regional Center, on es va produir el tiroteig, té 670 treballadors que donen servei a 30.200 pacients dels comtats de San Bernardino i Riverside, des de nadons fins a persones grans, segons la seva pàgina de Facebook. En el moment del tiroteig, diversos centenars de persones es trobaven dins de l'edifici atacat, segons va precisar el cap de la policia. La majoria van ser posats fora de perill.

La recerca dels sospitosos va quedar en mans d'un equip policial d'operacions especials (SWAT). Les imatges aèries de televisió mostraven desenes de persones sent evacuades de l'edifici i ateses pels serveis de seguretat.

Als Estats Units, amb una població de poc més de 320 milions d'habitants, es calcula que hi ha 270 milions d'armes d'ús privat. És la proporció més alta del món. La primera potència mundial duplica la proporció del segon país en la classificació: el Iemen, el país més pobre del món àrab.

De mitjana, cada dia 297 persones reben trets d'armes de foc als EUA, segons dades de la campanya Brady contra la violència de les armes: en moren 89 cada dia.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pablo Ximénez de Sandoval
Es editorialista de la sección de Opinión. Trabaja en EL PAÍS desde el año 2000 y ha desarrollado su carrera en Nacional e Internacional. En 2014, inauguró la corresponsalía en Los Ángeles, California, que ocupó hasta diciembre de 2020. Es de Madrid y es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Complutense.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_