L’Audiència Nacional investiga dos ajuntaments per haver donat suport a la resolució independentista
El fiscal considera que els regidors podrien ser acusats de rebel·lió i sedició
Dos jutjats de l'Audiència Nacional han obert diligències contra els ajuntaments de la Seu d'Urgell (Alt Urgell) i Celrà (Gironès) per investigar si els membres del ple municipal van cometre delictes de rebel·lió, sedició i d'altres en aprovar una moció de suport a la resolució independentista del Parlament. Aquesta resolució va ser suspesa pel Tribunal Constitucional. Les causes judicials tenen el seu origen en els escrits de la Fiscalia en els quals “insta” a identificar els edils que van adoptar els acords i reclama documentació.
Les diligències es van obrir als jutjats centrals d'instrucció 1 i 4 de l'Audiència Nacional a partir dels atestats que havia fet la Guàrdia Civil per l'aprovació de dues mocions als plens municipals de Celrà i la Seu d'Urgell. Els informes policials, al seu torn, s'havien redactat després de l'ordre remesa pel fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, a tots els cossos i comandaments policials; aquesta ordre els instava al fet que “amb caràcter urgent” enviessin els atestats quan tinguessin coneixement de l'adopció d'acords institucionals “fent cas omís de la decisió del Tribunal Constitucional”, que va suspendre la resolució independentista del Parlament de Catalunya l'11 de novembre.
En el cas de Celrà, municipi governat per la CUP, la moció de suport a la resolució independentista es va aprovar el 10 de novembre; a la Seu d'Urgell, l'11. L'alcalde d'aquest municipi és Albert Batalla, de Convergència, i diputat de Junts pel Sí.
70 plens avalen el text
Més de 70 plens municipals de tot Catalunya han pres el mateix acord que Celrà i la Seu d'Urgell. El llistat inclou ciutats com Girona, Igualada, Olot, Vilafranca del Penedès, Tortosa, Sant Cugat del Vallès o Sort, amb governs nacionalistes.
A la llista cal afegir-hi les diputacions de Girona i Lleida, així com altres ajuntaments que no han comunicat encara l'acord a l'Associació de Municipis per la Independència. En altres casos, com Tarragona, amb alcalde del PSC, la moció va ser rebutjada, mentre que a Barcelona el PP va intentar infructuosament fer una cosa molt diferent: que s'aprovés una moció en contra de la resolució del Parlament. Només Ciutadans i el PSC es van sumar a aquesta iniciativa.
La Fiscalia va presentar un escrit idèntic en cada jutjat, datat el 25 de novembre, en el qual raona que les mocions a favor de la resolució independentista poden constituir un delicte de sedició i rebel·lió perquè, tot i que no s'empra força o violència, com exigeix el Codi Penal, s'està impedint a la pràctica “l'aplicació de les lleis i el normal funcionament de les institucions”. La Fiscalia afegeix que, “a més de canviar l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional”, els acords secessionistes dels ajuntaments “tindrien encaix penal també com a delictes contra la forma de govern”.
A més de sedició i rebel·lió, la Fiscalia entén que els alcaldes i els regidors que van votar a favor d'aquestes mocions podrien ser acusats de prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions i ús indegut de fons públics.
Els escrits del fiscal recorden que la il·legalitat de la resolució independentista que va votar el Parlament ja va ser “certificada” pel Tribunal Constitucional quan la va suspendre de manera cautelar després del recurs del Govern espanyol, motiu pel qual els acords adoptats per a l'“execució d'aquest mandat il·legal o de suport al mateix” poden suposar la comissió d'aquests delictes per part dels consistoris.
Sobre la base d'aquest raonament, la Fiscalia reclama “amb urgència” als ajuntaments de la Seu d'Urgell i Celrà la resolució adoptada al ple municipal, la identitat de l'alcalde i els regidors que van votar-hi a favor i en contra, així com els informes del secretari i interventor i “altra documentació que consta a l'expedient”. La Fiscalia també oficia el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra perquè informi “urgentment” en el mateix sentit.
Dies abans que el Parlament aprovés la resolució secessionista en la qual insta a “desconnectar” d'Espanya, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) van anunciar que promourien mocions de suport a aquest acord entre les institucions associades. Així, 918 ajuntaments i 85 ens locals més, entre els quals les quatre diputacions i els consells comarcals, van rebre un text de moció molt breu que expressa “el ple suport i l'adhesió” a la resolució independentista i acorda remetre'l a la presidenta del Parlament, al president de la Generalitat, a l'AMI i l'ACM.
La resolució del Parlament va ser aprovada amb els vots a favor dels 62 diputats de Junts pel Sí i els 10 de la CUP, i el vot en contra dels 63 diputats de Ciutadans, PSC, PP i Catalunya Sí que es Pot.
