Les entitats demanen als candidats apujar el salari mínim a 800 euros
La Taula del Tercer Sector fa les seves propostes als candidats a les eleccions generals
La Taula del Tercer Sector va demanar ahir als partits que concorren a les eleccions generals del 20 de desembre que s'augmenti el salari mínim interprofessional fins als 800 euros per equiparar-lo així als nivells recomanats per la Carta Social Europea. Es tracta d'una de les 26 propostes que han formulat les més de 3.000 entitats que agrupa la Taula i que seran presentades a tots els caps de cartell per la demarcació de Barcelona. El document, anomenat Enfortir l’Estat del benestar per créixer socialment demana també canvis profunds en l’àmbit impositiu. “Avui el nostre sistema fiscal és regressiu i fomenta les desigualtats”, va assegurar Oriol Illa, president de la Taula.
El salari mínim interprofessional (SMI) per a aquest any és de 648,6 euros i només ha pujat un 2,4% des del 2010. Els sindicats critiquen que els augments dels últims anys són insuficients per permetre la recuperació del poder adquisitiu perdut durant la crisi. Illa es va alinear amb les centrals en la seva proposta que d’aquí dos anys s'arribi als 800 euros. Durant les negociacions de l'any passat, els sindicats van proposar una pujada del 12,5% per al 2015 i del 10,25% per al 2016, de manera que s'arribarà als 800 euros. El Govern espanyol, no obstant això, només va decretar un augment del 0,5%,
“Tenim un 15% de treballadors que, malgrat tenir ingressos, estan per sota del llindar de pobresa a Catalunya”, va recordar Illa. El president de la Taula va explicar que la Carta Social Europea recomana com a salari mínim el 60% de la mitjana dels salaris de cada país, per la qual cosa es tracta d'una quantitat d'acord amb la realitat de l'entorn. “Espanya està molt per sota del que li correspondria”, va afegir.
Una altra estratègia contra la pobresa energètica
L’ajuda de les administracions contra la pobresa energètica ha d'anar més enllà de pagar els rebuts. Sota aquest enfocament, l'Ajuntament de Barcelona va posar ahir en marxa un nou programa, en fase de prova pilot, per atendre d'una manera més completa les persones que no poden respondre a les subministradores.
La iniciativa vol assessorar les famílies, a través de les oficines d'habitatge de Sant Martí, Nou Barris i Sant Andreu, sobre estalvi energètic; ajudar-los a tramitar els canvis en la potència contractada o fins i tot visitar els domicilis per identificar necessitats de rehabilitació que augmentin l'eficiència energètica de les llars. “Creiem que hi ha gent amb problemes per pagar els rebuts que ni tan sols té el bo social, a causa que és un tràmit molt complicat”, va assegurar Laia Ortiz, segona tinenta d'alcalde.
Fiscalitat més justa
Una altra de les propostes de la Taula advoca per una reforma fiscal “amb més capacitat redistributiva”. Les entitats aposten per un model d'impost negatiu que permetrà compensar les famílies amb menys recursos després de fer la declaració de la renda. “Es tracta d'una manera efectiva de fer passos cap a la progressivitat del sistema. Això permetrà a més estimular el consum”, va explicar Illa.
Les entitats socials també aposten perquè es garanteix en la llei que cap pensió no contributiva estigui per sota del llindar de la pobresa. Una cosa sobra la qual ahir també es va aprofundir durant la presentació de l’Observatori Social de les Persones Grans de Comissions Obreres.
El secretari general de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya, Miquel Lluch, va recordar com des del 2011 no s’ha apujat l’índex de suficiència de renda de Catalunya (IRSC) o l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM), els dos barems sobre els quals es determina el lliurament de moltes ajudes socials, com per exemple, l'accés a habitatges socials. Lluch va criticar que això ha fet que, en la pràctica, molts pensionistes quedin fora de les ajudes. També va advocar per una manera diferent de fer les valoracions, ja que cada vegada són més les famílies que depenen dels ingressos dels jubilats.
Una altra de les peticions del Tercer Sector català passa per reformar el sistema i el finançament de la llei de la dependència. “Per cada euro, 87 cèntims els aporta ara la Generalitat”, va recordar el president de la Taula. A més, creuen les entitats, és necessari establir un nou barem de copagament dels serveis vinculats a la dependència que, segons Illa, “tingui paràmetres assumibles i justs”.
El conflicte històric entre les entitats catalanes i el Govern central per la manera com es reparteix el que es recapta a través de la casella de la declaració de la renda també s'aborda dins del document. La Taula espera un canvi actitud del futur Executiu i que es compleixin les sentències judicials que obliguen l’Estat a transferir aquests fons a les comunitats autònomes. El Govern espanyol pretenia que només poguessin accedir a aquesta font de finançament les entitats d'àmbit estatal deixant fora, per exemple, Arrels Fundació, que treballa amb els sense sostre.
Les entitats van emmarcar les seves propostes, agrupades en sis blocs, dins d'una situació de crisis successives, però en què les xifres macroeconòmiques semblen mostrar una millora que, no obstant això, no acaba d'arribar al carrer. Illa va recordar que els indicadors estadístics posen Espanya “a la cua” de les polítiques socials a Europa. Un 29,2% del total dels espanyols està en el llindar de la pobresa (5 punts per sobre de la taxa a la UE) i el 24,4% d'atur (14 punts més).
Sobre la firma
