_
_
_
_
_

La UB investiga per plagi la tesi doctoral d’un líder europeu de CDC

Marc Guerrero va copiar parts d'un llibre publicat uns anys abans d'obtenir el grau

Marc Guerrero, membre del Consell Executiu de Convergència.
Marc Guerrero, membre del Consell Executiu de Convergència.

Marc Guerrero, membre del Consell Executiu de Convergència (CDC) i fins fa una setmana vicepresident del Partit Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), va plagiar parts de la seva tesi doctoral en Ciències Socials, per la qual la Universitat de Barcelona (UB) li va concedir el doctorat cum laude el 2007. EL PAÍS ha comprovat que nombrosos paràgrafs del text estan copiats de forma literal d'un llibre publicat quatre anys abans i l'autor dels quals, Jaume Urgell, va denunciar el cas fa dos mesos davant la universitat. La UB, que va rebutjar en un primer moment investigar la denúncia, ha anunciat ara la creació d'una comissió tècnica per determinar “si ha existit plagi i en quin grau s'ha produït”.

La tesi doctoral de Marc Guerrero —titulada La identitat en l'actuació exterior subestatal— estudia l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya i la compara amb la de l'estat de Washington, als EUA. En el capítol 5, centrat en Catalunya, Guerrero copia textualment amplis paràgrafs del llibre Donar protagonisme a Catalunya, dirigit per Jaume Urgell —Màster en Administració Pública per la Universitat de Harvard— i autor dels fragments plagiats.

Encara que hi ha almenys un altre full de la tesi copiat, els fragments més rellevants són els que ocupen una part clau de la investigació de Guerrero. En l'estudi, el polític hi exposa els pilars de l'acció exterior del Govenr català i els sotmet al model d'anàlisi del politòleg nord-americà Graham Allison. En comparar la tesi i el llibre, no obstant això, queda en evidència que almenys 44 línies (gairebé dues pàgines) reprodueixen literalment —excepte mitja dotzena de conjuncions i sinònims— el llibre.

“El frau és doble”, afirma Urgell. “Primer exposa els principis que han guiat l'acció de la Generalitat fins a 2007 com si fossin propis, quan en realitat els ha copiat. I després assegura haver utilitzat el model d'Allison quan queda clar que no ho ha fet i que ha plagiat les meves conclusions”, afegeix el denunciant. Encara que Guerrero inclou el llibre d'Urgell a la bibliografia de la seva tesi, en els textos copiats del llibre no fa cap esment a la font. “Era la seva obligació citar-la, com en qualsevol text acadèmic, i més si recollia parts importants del meu treball”, postil·la Urgell. “Si ha copiat això, com sabem que no ha fet el mateix amb la política exterior de l'Estat de Washington?”, es pregunta l'autor.

Urgell va denunciar el cas a la Universitat de Barcelona el passat 26 de setembre. Ho va fer amb un correu electrònic enviat al Deganat de la Facultat d'Economia —on Guerrero va llegir la seva tesi— amb còpia al Rectorat. La resposta va ser també per correu electrònic i estava signada per Alfonso Herranz, president de la Comissió de Doctorat de la facultat: “Estem estudiant l'assumpte i ens posarem en contacte amb vostè al més aviat possible”.

Després de consultar amb un advocat, Urgell va decidir també enviar per carta un escrit a la degana d'Econòmiques, Elizenda Palauzie. En aquesta ocasió, la resposta va venir signada pel director dels Servicios Jurídics de la Universitat de Barcelona, Fernando Domingo. El text, amb una redacció una mica confusa, convida el denunciant a anar als tribunals i afirma que la universitat “no pot adoptar mesures sobre aquest tema sobre la tesi si no existeix una sentència judicial ferma condemnatòria contra el senyor Marc Guerrero”.

Reproducció d'un dels paràgrafs del llibre de Jaume Urgell (esquerra) copiats a la tesi de Marc Guerrero (dreta).
Reproducció d'un dels paràgrafs del llibre de Jaume Urgell (esquerra) copiats a la tesi de Marc Guerrero (dreta).

Urgell assegura que es va quedar “estupefacte” davant d'aquesta resposta. “És inconcebible que una institució com la Universitat de Barcelona es desentengui així d'un cas de plagi i digui que no té res a fer. Imagino que és per qui és la persona denunciada, però esclar que van mirar de tapar el tema”, es queixa.

Després de diverses trucades d'aquest diari a la universitat, la UB va admetre finalment que es va produir “un error intern”, en paraules de Enric Canela, director de l'Escola de Doctorat de la institució. “Rebem molt poques denúncies d'aquest tipus. Segurament per això, per desconeixement del protocol a seguir de les persones requerides pel denunciant i potser també per errors de comunicació interns, no hem donat la resposta que caldria”, afirma. Canela explica que davant aquest tipus de denúncies, la Escola de Doctorat té “un protocol” previst pel qual ara ha obert una investigació. La “comissió tècnica” que estudiarà el cas ha de comprovar, en primer lloc, que els indicis de plagi són certs i, posteriorment, determinar la gravetat del cas. Les conclusions trigaran uns dos mesos a conèixer-se, explica la UB.

Quan es va informar Guerrero del fet que va incloure en la seva tesi paràgrafs sencers del llibre d'Urgell sense citar la font, Canela afirma que “en aquest cas es tractaria d'una mala praxi l'abast de la qual haurà de ser valorada en profunditat”.

Marc Guerrero, per la seva banda, explica que va utilitzar el llibre com a font i com a tal “està inclòs en la bibliografia”. Preguntat sobre la còpia textual de paràgrafs, el polític assegura no tenir “al cap tots els detalls, ja fa molts anys de la tesi, encara que en qualsevol cas no és res important”. “Conec en Jaume Urgell i reconec la seva feina. Fa temps que m'ho va comentar per sobre, però no n'he sabut res més fins ara. No entenc per què ha fet això ara”, afirma el polític. Urgell replica que no és ell qui “ha de donar explicacions”. “Ell va plagiar i jo el vaig avisar. Ha tingut molt de temps per rectificar”, conclou.

Investigacion@elpais.es

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_