_
_
_
_
_
CORREDISSES

Visionari Florentino, bruixot Rosell

El president del Reial Madrid no vol veure ni escoltar, continua deïficat, enamorat d’ell mateix i del seu caràcter messiànic i evangelitzador

Real Madrid cuenta resultados
Florentino Pérez compareix davant dels mitjans.Luis SEvillano

Ara fa una mica menys d’un any, el Madrid guanyava els partits com qui passa el rosari, fins a arribar a comptar una xifra rècord de 22 victòries i conquerir el Mundial de Clubs. El Barça, en canvi, anava de mal borràs i a Luis Enrique se’l criticava tant que hi va haver un moment, passat Reis, que va estar a punt de sortir per la porta falsa com Zubizarreta.

La situació va fer un tomb després que el Barça derrotés l’Atlètic en un partit que va quedar immortalitzat per la fotografia dels tres davanters, Messi, Neymar i Luis Suárez, abraçats al Camp Nou, una postal que d’alguna manera es va actualitzar dimarts després de la golejada al Roma. El FC Barcelona va acabar celebrant aleshores el triplet i el Madrid va fer fora Ancelotti.

Poden canviar les tornes? Ja se sap que el futbol és molt variable, però si últimament hi ha hagut una constant ha estat la superioritat del Barça sobre el Madrid des que Florentino va tornar a la presidència després de dimitir el 2006. En les últimes sis temporades, l’equip blanc ha guanyat una Lliga, una Champions i dues Copes, per quatre Lligues, dues Champions i dues Copes del Barça sempre que no se sumi el triplet de Guardiola.

No hi ha hagut el canvi de cicle anunciat des del Bernabéu d’ençà del 2009, ni Cristiano Ronaldo ha aconseguit destronar Messi. És més: si hi ha algú que avui perilla és el president Florentino, després que una part de l’afició demanés la seva destitució dissabte passat quan el Barça va guanyar 0-4 al Bernabéu. No sembla pas que Florentino se n’hagi assabentat, ja que dilluns va comparèixer per reforçar la figura de Benítez.

Ningú havia demanat la destitució de l’entrenador, sinó que la gent es va girar amb mocadors blancs cap a la llotja. El president, però, no vol veure ni escoltar, sinó que continua deïficat, enamorat d’ell mateix i del seu caràcter messiànic i evangelitzador, sense voler reconèixer mai cap error des que el 2006, quan se’n va anar, va dir que havia mal educat els seus jugadors. Ara els culpables són els periodistes.

La seva conclusió té raó de ser si tenim en compte que ell mateix ha afavorit un tipus de periodisme i n’ha combatut un altre, com si un fos bo i l’altre dolent, una pràctica pròpia d’aquells que creuen que controlen poders fàctics com l’econòmic, el polític i el judicial, un ésser superior com diria Butragueño, una relíquia del madridisme.

Amb l’excusa de la necessitat de modernitzar el club, el president ha prescindit de figures emblemàtiques i s’ha entregat als galàctics, una transformació que li ha funcionat fins que el Barça ha reunit Messi, Neymar i Luis Suárez. Florentino no ha aconseguit donar el tomb al futbol, tot i que ha gaudit d’una pau institucional sense precedents, res a veure amb la inestabilitat que ha viscut un club tan complicat com és el Barça.

Al FC Barcelona no només hi ha hagut canvis de presidents, mil plets judicials, la sortida d’un entrenador com Guardiola i la mort del seu substitut, Tito Vilanova, sinó que encara suporta una sanció de la FIFA. El model esportiu ha sobreviscut als moviments de la llotja del Camp Nou i a les pressions de Madrid. La resposta blaugrana habitual ha estat la de guanyar al camp, i molt especialment al Bernabéu.

Si Guardiola va triomfar amb un 2-6, Luis Enrique ho ha fet amb un 0-4 després d’un partit molt ben visualitzat, excel·lentment jugat i brillantment resolt, a partir de la superioritat al mig camp, expressada en la demarcació de Sergi Roberto, ubicat com a fals extrem, de la mateixa manera que Messi va jugar de 9 mentider. L’ideari del Barça és futbolístic, res a veure amb el del Madrid, desnaturalitzat i lliurat a un visionari. A diferència d’ell, Rosell almenys s’encomanava a una mena de bruixot brasiler que de ben segur el va ben aconsellar per fitxar Ronaldinho i Neymar, el futbolista que ha desestabilitzat Florentino.

S’haurà d’esperar a veure què passa justament al Mundial de Clubs de desembre, que aquesta vegada juga el Barça i no el Madrid, per veure si es mantenen les actuals constants o la cosa torna a canviar com un mitjó. Però, en qualsevol cas, els números diuen que el Barça ha guanyat 23 títols per 10 el Madrid  durant els últims 10 anys.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_