Taxistes i transportistes recelen del nou carril bici
El pla de Colau sobre la bicicleta genera opinions enfrontades entre els ciclistes i altres col·lectius
Copenhaguen i Amsterdam són les ciutats de les bicicletes per excel·lència, com assenyalen les successives edicions del Copenhagenize Index, un informe que selecciona les ciutats que més tenen en compte les bicicletes. Barcelona ocupa ara l'11a posició, mentre que el 2011 va ser tercera. L'anunci del Govern d'Ada Colau de més que duplicar la seva actual xarxa de carril bici, que superarà els 300 quilòmetres, farà que la capital catalana escali posicions. Els ciclistes urbans ho veuen amb bons ulls. Taxistes i transportistes, amb recel.
“És una exageració; els embusos seran gloriosos si en paral·lel no es conté l'ús del vehicle privat”, assenyala José María Sánchez, secretari general de Barcelona del STAC, el principal sindicat del taxi barceloní. “S'hauran de prendre mesures al casc antic i a l'Eixample perquè els particulars no entrin”, agrega Sánchez, que considera impossible encaixar carrils bici en algunes artèries barcelonines considerades en el pla municipal. Es refereix especialment a la travessera de Gràcia i a via Laietana. “És impossible”, afirma, per després llançar un advertiment: “Serà una d'aquestes mesures que després requerirà d'una altra mesura per corregir-la”.
Evaristo Magaña, de la patronal de transportistes Astac Condal, comprèn que amb els actuals problemes de contaminació la bicicleta s'hagi convertit en el “transport estrella” tant per la Generalitat com per l'Ajuntament de Barcelona, però considera que l'actual xarxa ja té prou extensió i critica que, mentre es resta espai de càrrega i descàrrega –22.000 places en l'últim any i mig, en la seva opinió–, s'ocupen aquestes zones per habilitar nous carrils per a bicicletes. L'Ajuntament va admetre el divendres que els nous carrils es construiran sobre actuals zones d'aparcament i sobre carrils de circulació. “No sé com acabarà això, perquè cal tenir en compte que el transport de mercaderies el necessita tota la ciutadania”, apunta.
Albert Sanz, president de BACC, el Bicicleta Club de Catalunya, no creu ni molt menys que els ciclistes tinguin els quilòmetres de carrils que requereixen. Aplaudeix els plans municipals i subratlla que els carrils bici sobre el total de carrils de circulació és només l'1% i que la quota modal és també amb prou feines de l'1,5% del total de desplaçaments, afirma. En la seva opinió hi ha una clara correlació entre augment de ciclistes i infraestructures. Sanz qüestiona dos aspectes del mapa presentat: que no preveu res per a les “grans zones per als vianants”, com Ciutat Vella, on anar amb bici és un problema; i que li falta “visió metropolitana”, sobretot en les connexions del costat Llobregat de la ciutat.
Sobre com hauran de ser els futurs carrils, el president del BACC exigeix que compleixin amb els amples considerats òptims: “1,10 metres per carril en recta”, un ample que si es duplica per fer-lo bidireccional és complicat imbricar en una calçada de 10 metres i quatre carrils, com la de la majoria de carrers de l'Eixample.
El BACC i Amics de la Bici reclamen la construcció d'aparcaments segurs a les estacions ferroviàries perquè aquells que passen el dia a Barcelona puguin deixar tranquils la bici tota la nit.
L'expert en mobilitat i president de l'associació Prevenció d'Accidents de trànsit, Ole Thorson, aplaudeix “qualsevol mesura que fomenti la mobilitat activa, la que utilitza la pròpia energia de qui es desplaça” i considera possible duplicar en quatre anys l'actual xarxa de carril bici de Barcelona. Thorson aposta, en primer lloc, per “tenir en compte i ajudar els vianants”, després crear nous carrils bici i, en general, per les mesures de mobilitat que suposin “reduir algun carril de trànsit per reduir el nombre de cotxes que entren a la ciutat” i millorar l'entorn.
El periodista i coautor de la guia Barcelona amb bicicleta, Gabriel Pernau, considera també com una “molt bona notícia” l'augment de carrils bici que planeja el Consistori de Colau. Amb tot, Pernau expressa dubtes sobre si serà possible habilitar carrils en vies de gran densitat circulatòria, com la via Laietana. L'expert apunta que “potser és hora de plantejar reformes integrals, i restringir l'ús del cotxe: com la de la Rambla, per accedir al front marítim des del centre de la ciutat”.
