Guia per als fans de Madonna

"Després de tota una vida seguint-la, per fi m'ha mirat i s'ha adonat que existeixo!", cridava el Bruno, un alacantí de trenta anys, en sortir del concert de Madonna del passat dilluns a Herning (Dinamarca). Aquest fan acèrrim de la reina del pop acabava de ser beneït amb un dels regals més grans de la seva vida, segons les seves paraules, i no va ser simplement una mirada. Madonna li va xuclar i va mossegar els dits durant una cançó i, més tard, li va preguntar el nom i va fer broma amb ell durant gairebé un minut. El Bruno segueix la cantant des de tota la seva vida i l'ha vist diverses vegades en directe en gairebé totes les seves gires. En aquesta, la desena de la seva carrera, va començar el seu periple amb un amic dos dies abans al concert d'Estocolm. Viatges llargs i eternes jornades a la intempèrie a la freda tardor nòrdica, nits incloses, per estar a primera fila i tenir l'oportunitat d'apropar-se el màxim possible al seu ídol per viure una experiència propera a l'èxtasi. La seva història reflecteix el que segueix movent Madonna quan surt a la carretera tres dècades després d'aconseguir l'èxit. La cantant ha tornat a col·locar el seu espectacle com el més reeixit gràcies a una de les bases de fans més lleials. El secret, a més de l'experiència, talent i repertori d'una llegenda de la indústria, està en una producció descomunal als secrets de la qual EL PAÍS ha tingut accés. Tecnologia, decorats i elements escènics propis d'un rodatge de Hollywood, i un vestuari a l'altura d'una col·lecció d'alta costura, van acompanyar una Madonna en plena forma amb 57 anys que va conquistar el públic que va atapeir el pavelló. La danesa va ser la penúltima parada abans que el dimarts i dimecres The Rebel Heart Tour desembarqui a Barcelona.

El primer que es veu en entrar al backstage són vuit ukeleles perfectament col·locats en una prestatgeria. Madonna toca aquest instrument en dos dels moments àlgids del xou, per interpretar un dels seus clàssics dels vuitanta–una versió de La vie en rose. El següent armari sosté una desena de llances d'uns dos metres de llarg amb forma de creu a la punta. Es fan servir en una coreografia en la qual Madonna, a l'estil Joana d'Arc, és acompanyada per guerrers per començar la seva “revolució”. “No són de joguina, són de ferro”, explica un dels 80 treballadors de muntatge. “Hem treballat amb molts artistes i tots boníssims, però pel nivell d'exigència de Madonna i la magnitud d'aquesta producció, aquest xou és el millor que es pot veure ara”, afegeix. Sota l'escenari hi ha un taller mecànic amb rodes de debò i mig cotxe desballestat, i que només es fa servir en una cançó. Madonna surt d'una gàbia, i els barrots també són massissos i metàl·lics. No hi ha un escenari, n'hi ha cinc, amb els seus respectius ascensors, mobilitat i il·luminació independents. A l'espectacle la cantant ha donat prioritat a dos aspectes. D'una banda, la musicalitat, alguna cosa que confirma el seu guitarrista des de 2001, Monte Pittman. “És el millor so fins avui, tant en instruments com en veu, la direcció musical ha fet una gran feina, tenim l'últim en enginyeria de so i la seva veu està perfecta”. L'altre és, sens dubte, el vestuari: 50 penja-robes ocupen els espais lliures que hi ha entre bastidors. Cada estilisme està cuidat al detall. Els uniformes dels samurais, amb els seus cascos i cuirasses, podrien servir per a qualsevol pel·lícula. Vestits de coristes dels anys vint pels quals es van usar 2,5 milions de vidres de Swarovski. Dissenys de Prada d'estil rockabilly i, com no, els vestits de torera que Madonna va encarregar a una empresa de Saragossa a l'inici de l'any amb els seus corresponents complements de Moschino. Amb ells, diverses faldilles bolero de Gucci per tancar la part flamenc-llatina del concert.

“Mai hem tingut tanta riquesa i quantitat”, confirma Tony Villanueva, el cap de vestuari. “De vegades decideix fer tota una secció amb el vestit de matador i no fer servir l'altre, però no és perquè fem malament la feina i no tinguem temps de canviar-la. Ella ho decideix al moment, depèn del seu estat d'ànim”, aclareix el veterà professional, que fa sis gires que vesteix l'estrella i anteriorment va treballar amb Cher. “Sempre té una bona raó per a aquests canvis d'última hora, ella es mou pel que sent”, confirma Nicki Richards, una de les coristes.

A Herning Madonna va tornar a improvisar. Ja ho havia fet a Estocolm, influïda pels atemptats de París. La setmana anterior havia estat molt bona per a ella. Billboard feia públiques les dades de recaptació que situen The Rebel Heart Tour com el número u a la taquilla, per davant de la gira d'U2 . Malgrat les baixes vendes del seu últim disc, ella segueix manant allà on es fan més diners, els espectacles en viu. També publicava un rànquing dels artistes més grans de la història i ella hi apareix en el número dos, per darrere dels Beatles i per davant d'Elvis i Michael Jackson, gràcies als seus 38 singles col·locats al top 10, 12 números u. Però després dels successos de la capital francesa, s'enfrontava a un dilema com tants altres artistes. Sabia que seria criticada si no cancel·lava, però ho va resoldre substituint la part llatina més festiva pel seu clàssic Like a Prayer, per després pronunciar un discurs en favor de la pau. “M'ha resultat difícil seguir endavant aquesta nit. Però aquella gent és el que vol, silenciar-nos. Mai canviarem el món si no canviem la forma en què ens tractem els uns als altres. Només l'amor canviarà el món”. A Dinamarca va estar molt més animada. El públic va contribuir a això. “Sempre ha estat un símbol de llibertat per a nosaltres, que volem seguir sent maques, sexis i independents encara que en tinguem més de 50”, comentaven tres senyores amb vestits ajustats i talons que cantaven a l'uníson Like a Virgin. La diva va respondre les ganes de festa dels seus fans. Fins al punt de mossegar els dits al Bruno i després preguntar-li si volia casar-se amb ella o preferia fer un trio amb dos dels seus ballarins. A l'alacantí només li va faltar la cirereta del pastís, ser l'escollit per pujar a l'escenari i ballar amb ella, cosa que passa cada nit al penúltim número. A Herning va ser una jove amb una estrofa d'una cançó de Rebel Heart tatuada a l'esquena, que l'estrella va llegir davant els 15.000 assistents mentre a la noia li saltaven les llàgrimes. Una metàfora perfecta del moment actual de Madonna, en el lloc més alt gràcies al seu exèrcit d'incondicionals i disposada a seguir amb la seva particular “revolució d'amor” amb ells.

El matí següent a l'aeroport de Billund, tota la colla de Madonna esperava la sortida del seu vol a Torí, següent parada de la gira. El Bruno també anirà a aquest concerts. A la porta d'embarcament, el guitarrista de l'estrella es confessava cansat per l'exigència de l'espectacle, però al mateix temps feliç pels resultats. “Cada nit és diferent, ara ve Itàlia, que sempre és una parada potent, però pel toc flamenc del xou i el caràcter passional del públic espanyol, sens dubte Barcelona serà molt especial. I hi haurà sorpreses. No us ho perdeu”.