_
_
_
_
_

12.000 fotos i mil cartes enriqueixen el Museu Picasso

L'hereu de la principal experta en l'obra gràfica de l'artista dóna el seu fons al centre barceloní en detriment del parisenc

Brigitte Baer, amb l'obra de Picasso 'Bust de dona'.
Brigitte Baer, amb l'obra de Picasso 'Bust de dona'.DAVID LECLERC

El 1975 Brigitte Baer (París, 1931-2005), filla d'una saga d'editors parisencs, va ser contractada per formar part de l'equip encarregat d'inventariar l'obra de Picasso, mort dos anys abans. Va començar així una passió que la va portar a convertir-se en la màxima autoritat mundial en l'obra gràfica de l'artista malagueny i a signar els set volums del catàleg raonat, que conté tots els gravats, monotips i litografies de Picasso, una referència ineludible per a qualsevol investigador. Ara David Leclerc, el seu nebot i únic hereu, ha donat tot el seu fons documental al Centre d'Investigació del Museu Picasso de Barcelona, amb una única petició: que es publiqui un volum amb els 36 manuscrits originals dels articles i assajos, alguns inèdits, escrits per Baer. La publicació, que veurà la llum d'aquí a un parell d'anys, es farà amb la col·laboració de Brigitte Leal, amiga íntima de Baer i directora adjunta del Centre Pompidou de París.

“La meva tia mai va tenir un ordinador i va dur a terme aquesta immensa tasca només amb la seva màquina d'escriure Olivetti i un fax. Quan vaig començar a obrir les seves caixes al pis que tenia al Quai Voltaire, que ara és el meu, em vaig adonar que els seus arxius són vius, podia percebre'n l'olor i fins i tot vaig trobar algunes burilles i altres rastres de fumadora empedreïda”, va explicar Leclerc. Va ser una presentació emotiva, en la qual l'hereu va destacar la relació de Baer amb Maite Ocaña, directora del Picasso durant 23 anys, i Paco Rebés, propietari de la galeria A34, la col·laboració dels quals va ser decisiva perquè el fons es quedés a Barcelona. “La meva tia va tenir una llarga relació amb aquesta ciutat i amb en Paco, i se'ls estimava als dos fins al punt que després de la seva mort, la seva gossa Dinah es va quedar a Barcelona amb en Paco, on va viure deu anys més”, va indicar Leclerc.

A més de la relació de Baer amb Barcelona i el seu museu, hi ha una altra raó que la va empènyer a triar el centre barceloní com a destinatari de l'arxiu en lloc del Museu Picasso de París. “La meva tia no va deixar cap indicació sobre què s'havia de fer amb les seves caixes, només va deixar escrit que no seria just que es malgastés i coneixent les seves desavinences amb Anne Baldessari, directora del Picasso de París durant molts anys, sabia que no li agradaria que les seves coses acabessin allà. Després de la seva destitució, ara el director és Laurent Le Bon, amb el qual col·laborarem”, va explicar Leclerc.

A més dels assajos esmentats, l'arxiu Baer inclou un exemplar de treball de cadascun dels volums del catàleg amb les anotacions de l'autora, més de 12.000 fotografies, un miler de cartes, catàlegs de Picasso d'altres autors amb els seus comentaris manuscrits i innombrables anotacions, tots datats entre el 1975 i el 2005, any de la seva mort. A tot això s'afegeix material de l'editorial Kornfeld, responsable del catàleg d'obra gràfica, que ha donat els fotolits per a una eventual reimpressió.

“Ara cal començar a treballar perquè el fons guarda una gran quantitat d'informació inèdita i té un gran potencial”, va assegurar el director del museu barceloní, Bernardo Laniado-Romero, recordant que la col·lecció d'obra gràfica té 1.671 peces.

“Amb aquesta donació, que se suma al conjunt patrimonial sobre l'artista rebut de l'editorial Gustavo Gili el 2014, el Museu Picasso es converteix en un dels centres fonamentals per a l'estudi de l'obra gràfica de l'artista, considerat el gravador més important del segle XX”, va concloure el director.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_