_
_
_
_
_
el futur de catalunya

Creix la pressió sobre Mas perquè deixi de fer concessions a la CUP

El candidat de Democràcia i Llibertat per al 20-D, Francesc Homs, acusa els anticapitalistes de “carregar-s'ho tot”

Miquel Noguer
Francesc Homs (centre) amb Artur Mas i Jordi Turull.
Francesc Homs (centre) amb Artur Mas i Jordi Turull.Massimiliano Minocri

Últim intent de Convergència Democràtica per aconseguir que els anticapitalistes de la CUP donin suport a la investidura d’Artur Mas i evitar que el president en funcions faci noves concessions al seu programa d'extrema esquerra. Francesc Homs, fins ahir mà dreta de Mas al Govern català, ha assegurat que hi haurà avançament electoral a Catalunya si la CUP, encara que doni suport a la investidura, no es compromet a donar “estabilitat” parlamentària allunyant-se del seu discurs més radical. S’ha sumat així al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, qui ha fet una crida directament a “no acceptar” les condicions de la CUP.

El partit de Mas ha decidit passar a l'atac després de setmanes intentant no molestar la CUP, que els seus 10 diputats decidiran si l'actual president en funcions de la Generalitat pot o no continuar en el càrrec. L'estratègia de Convergència és criticar la CUP i, de pas, reivindicar els seus valors tradicionals per evitar concórrer a les eleccions del 20 de desembre amb un discurs desdibuixat i excessivament escorat cap a posicions radicals. El temor d'alguns dels seus dirigents, amb Francesc Homs, Andreu Mas-Colell i Felip Puig al capdavant, és que es facin excessives concessions als anticapitalistes.

Más información
Mas-Colell vol eleccions abans que acceptar les condicions de la CUP
La CUP rebutja per segona vegada la investidura d’Artur Mas
Mas rebutja més concessions i espera un gest de la CUP

Homs, que avui ha deixat de ser conseller de Presidència per dedicar-se a temps complet a la seva candidatura pel 20-D, ha pres les regnes de la campanya de pressió a la CUP. D'entrada, ha acusat la formació anticapitalista d'haver-se situat “al costat del PP i de Ciutadans” en haver impedit dues vegades la investidura de Mas. Ha afegit que la negativa de la CUP al líder de Convergència suposa en la pràctica “deixar en suspens” la declaració secessionista aprovada la setmana passada pel Parlament. A més, ha demanat a la formació que capitaneja Antonio Baños una “rectificació en tota regla” si no vol eleccions.

La rectificació que demana Homs es compon de quatre punts que en la pràctica poden suposar fer marxa enrere a la declaració secessionista. Homs ha demanat a la CUP que permeti formar “un Govern fort i estable amb garantia d'estabilitat parlamentària”, assegurar la “seguretat jurídica” per a tots els empleats públics, un “compromís inequívoc amb els valors occidentals i particularment europeus” i un “compromís explícit de voluntat de diàleg i pacte amb l’Estat espanyol i les institucions europees”.

Un missatge tradicional

Homs ha validat també les crítiques abocades per Mas-Colell, conseller que rebutja noves concessions a la CUP i que és partidari de repetir les eleccions abans que desnaturalitzar més el missatge tradicional de Convergència. La CUP no ha donat cap senyal de voler anar per aquesta via. Tampoc avui. Els anticapitalistes s’han reunit per analitzar la nova situació. Abans, han criticat el posicionament de Convergència a les xarxes socials. “Crear soroll no ajuda”, han dit a través de Twitter. “Les eleccions anticipades mai seran la nostra opció”, han insistit.

El canvi d'actitud de Convergència i les seves crides a la moderació han sorprès fins i tot els seus excompanys de federació. Ramon Espadaler, d’Unió, ha assegurat: “Per a això no calia lliurar-se a Esquerra Republicana i trencar amb Unió”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_