_
_
_
_
_

El no a la independència guanya a Catalunya per un punt

Els favorables a la secessió guanyen terreny respecte de l'últim sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat. La CUP creixeria en unes altres autonòmiques

Àngels Piñol

El no a la independència guanyaria en un referèndum a Catalunya, tot i que els favorables a la secessió guanyen terreny després de mesos caient. Aquesta és la principal conclusió del sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat presentat aquest divendres. El no a la independència obtindria el 47,8% dels vots, respecte al 46,7% que tindria el sí. L'enquesta, realitzada amb un univers de 2.000 persones, reflecteix un empat tècnic, ja que la mostra d'error és del 2,69%. "És una lleu distància d'un punt. En termes estadístics és veritablement un empat tècnic. Un empat real", ha afirmat Jordi Aregelaguet, director del CEO.

Al juny, quan es va fer l'últim sondeig, la distància era més àmplia, de més de set punts. El sondeig es va fer entre el 5 i el 27 d'octubre, després de les eleccions del 27-S i en plena negociació entre Junts pel Sí i la CUP per aconseguir un acord d'investidura, de moment encallada. L'auge del secessionisme en aquest sondeig s'explica per la recuperació que han suposat els comicis. L'anterior enquesta, feta al juny, va coincidir amb una de les principals crisis obertes entre Convergència i Esquerra. El baròmetre del CEO mostra que els votants no van fer cas a Mas quan va plantejar els comicis com un plebiscit sobre la secessió: van ser més els que van votar pensant en l'economia i les polítiques socials (34,9%) que no pas els que ho van fer per aconseguir la independència (21,1%).

Más información
El 43% dels catalans creuen que podrien enfrontar-se millor a la crisi amb la independència
L’independentisme es desinfla a Catalunya tres mesos abans del 27-S
Catalunya suspèn Artur Mas, segons el CEO

L'independentisme creix en tots els paràmetres que mesura el sondeig. L'altra pregunta amb la qual el CEO mesura tradicionalment el secessionisme és el model d'Estat que prefereixen els catalans, que distingeix entre independentistes, federalistes, i autonomistes. La secessió venç en aquest apartat i creix respecte a les dades del juny: arriba al 41,1% dels catalans, enfront del 37,6% de fa cinc mesos. Les opcions federalista i autonomista també retrocedeixen. Els partidaris d'un Estat federal passen del 24% al 22,2%, i els autonomistes, del 29,3 al 27,4%.

El context postelectoral també ha provocat que les relacions entre Catalunya i Espanya preocupin més els catalans que en l'últim baròmetre. El principal problema per als catalans segueix sent l'atur (55,9%), la insatisfacció per la política (37,2%) i l'economia (24,6%). La tensió entre Catalunya i la resta d'Espanya passa de ser un dels principals problemes pel 21,3% a ser-ho pel 30,2%. Malgrat tot, el 64,3% considera poc o gens probable que el Govern central formuli un acord per a la majoria del Parlament.

L'enquesta reflecteix que la majoria d'enquestats creu que el nivell de vida dels catalans seria millor en un Estat independent: un 43,4% avala aquesta tesi enfront del 30,8% que la rebutja. El 15,2% creu que seria el mateix. Paral·lelament, el 51,5% creu que la convivència entre catalans no es ressentiria, mentre que el 25,3% sosté que empitjoraria, xifra vuit punts percentuals per sobre respecte al febrer. Un 17,1% assenyala que milloraria. El que sembla clar és que la majoria d'enquestats no creu que Catalunya es quedaria fora de la Unió Europea en cas d'independència: un 50% intueix que és "poc" o "gens probable" que això passi, mentre que el 39,5% assenyala que seria "molt" o "bastant" probable.

El polític més ben valorat pels catalans és Antonio Baños, líder de la CUP, amb una nota de 5,60, que recull així el testimoni de l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, el que ha obtingut més punts per part dels catalans en diferents baròmetres. La segona és la diputada Anna Gabriel, amb 5,82, i el tercer és Oriol Junqueras, líder d'Esquerra, amb un 5,38. Són els únics que aproven. Artur Mas suspèn, amb un 4,22. La resta obté la següent nota: Albert Rivera, 3,77; Inés Arrimadas, 3,14; Carme Chacón, 3,12. El més mal valorat és el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, amb un 1,88.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_