_
_
_
_
_

La Generalitat xoca amb el Govern central per la planificació elèctrica

Al centre de la polèmica hi ha una subestació a Santa Coloma de Gramenet i la MAT

Dani Cordero
Acte de protesta contra la línia d'alta tensió a Girona.
Acte de protesta contra la línia d'alta tensió a Girona.

La Generalitat i el Govern central han obert un nou focus d'enfrontament. Es tracta de la planificació de la construcció d'infraestructures elèctriques, que el Consell de Ministres va aprovar fa unes setmanes i que inclou com a instal·lacions més polèmiques la subestació elèctrica de Santa Coloma de Gramenet i el tram de la línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes (Selva). El conseller d'Empresa, Felip Puig, ha remès una missiva al secretari d'Estat d'Hisenda, Alberto Nadal, en la qual l'acusa de “menyspreu i desconsideració”. La Generalitat carrega contra obres que sí que estan previstes i contra d'altres que havia demandat i no han entrat en els plans del període 2015-2020.

La missiva remesa és una esmena a la totalitat a la planificació en la qual es visualitza “el ferm rebuig” a l'acordat pel Ministeri d'Indústria i que haurà de desenvolupar Red Eléctrica Española, amb una inversió prevista de 476 milions d'euros. La Generalitat lamenta que per primera vegada no se l'hagi tingut en compte malgrat que se li van enviar les seves propostes i que les previsions “no responen a les necessitats reals del nostre territori i la nostra economia”. La seva opinió xoca amb el Govern central, que considera totes les actuacions molt centrades en l'equilibri de la xarxa de Catalunya.

Les dues obres més controvertides xoquen amb la Generalitat i amb els municipis que travessen. Una és la subestació elèctrica de Santa Coloma de Gramenet. Està previst tenir-la finalitzada el 2017 i la seva avaluació d'impacte ambiental es troba ara en fase d'informació pública, després que el Consistori frenés les obres. REE sosté que la línia que hi arriba té 40 anys i que és necessària per donar seguretat a la xarxa que proveeix Barcelona. Però aquesta instal·lació també serà imprescindible per a una altra comesa: connectar-se amb una altra subestació de Sant Just Desvern a través d'una línia de molt alta tensió que creuarà la serra de Collserola, un parc natural. Aquesta línia de 400 kilovolts, a la qual també s'oposa la Generalitat, no es preveu començar a construir fins al 2020, però Indústria ha improvisat una fórmula perquè es puguin iniciar les tramitacions administratives abans, com ja va avançar aquest diari.

L'altra actuació polèmica es troba a Girona. És un tram de la MAT, entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes. És una infraestructura important per donar energia al tren d'alta velocitat al seu traçat entre Barcelona i la frontera francesa, que ara es troba en precari, cosa que complica augmentar les freqüències. Els ecologistes hi estan en contra i un informe encarregat per la Generalitat ho creu innecessari, en considerar que hi ha altres alternatives a aquest traçat que creua les Guilleries.

La planificació del ministeri inclou un total de quatre noves subestacions i l'ampliació de quatre més. Però en canvi, la Generalitat es queixa que no hagi tingut en compte quatre de les que el Govern proposava. Una estaria a la plaça de Lesseps de Barcelona i una altra propera al lloc on està previst aixecar el macrocomplex d'oci de BCN World. Des de REE no descarten que es puguin sumar noves instal·lacions encara que no estiguin en la planificació actualment aprovada.

A Lleida, REE preveu fer obres per repotenciar les seves línies. En aquest cas les actuacions no són complexes: aixecar torres o tensar els cables entre ells per per augmentar la seva capacitat de tensió. Així mateix, es preveuen fer bypasses en línies properes a la central nuclear d'Ascó per tenir més garanties de reconduir el subministrament cap a Catalunya o cap a l'Aragó, en funció de la situació i les necessitats de cada zona.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_