La UE etiquetarà els productes dels territoris ocupats per Israel

La Comissió Europea ha aprovat aquest dimecres unes directrius que requereixen que els productes agrícoles i cosmètics fabricats als assentaments israelians de Cisjordània, Jerusalem Est i el Golan, territori ocupat per Israel, marquin explícitament a l'etiqueta la seva procedència quan es venen a la Unió Europea. La legislació internacional no reconeix aquest territori com a israelià. La UE afirma que les regles d'etiquetatge pretenen distingir entre els productes fabricats dins de les fronteres d'Israel internacionalment acceptades i els fabricats en zones sota ocupació des del 1967. Les autoritats israelianes critiquen durament la mesura i argumenten que el mateix criteri no s'aplica a d'altres territoris ocupats.

"El territori ocupat no és part de l'Estat sobirà d'Israel, de manera que els productes no poden ser venuts com a Made in Israel", expliquen fonts comunitàries. "No es tracta d'una decisió política ni de crear noves lleis ni d'un boicot, sinó d'implementar les que ja hi ha als Vint-i-vuit", sostenen. El Regne Unit, Bèlgica i Dinamarca són els únics països dins de la UE que ja tenen normes per a una "correcta" denominació d'origen dels productes que vénen d'Israel i Palestina, expliquen les mateixes fonts. L'etiquetatge d'altres productes, com industrials o tèxtils, serà voluntari per a cada Estat però en qualsevol cas el seu origen ha de ser "inequívoc", segons Brussel·les.

Israel exporta a la UE uns 30.000 milions anuals en béns i serveis. S'estima que les fàbriques israelianes en territori ocupat produeixen per valor d'entre 100 i 300 milions d'euros a l'any. Les fàbriques palestines exporten l'equivalent d'uns 500 milions anuals, segons els Vint-i-vuit.

Aclarir l’origen

A partir de dijous, quan el breu document de menys de cinc pàgines (12 paràgrafs) es publiqui al Diari Oficial de la UE, els Estats membres hauran de garantir un "etiquetatge precís" encara que la denominació específica –és a dir, si és Palestina, territoris ocupats palestins, assentaments israelians o simplement assentaments– serà competència de cada Estat membre. "El que és segur és que si ve d'un assentament, cal indicar-ho", expliquen fonts de l'Executiu comunitari, que afegeixen que no és necessari especificar quin.

Brussel·les vol deixar clar, no obstant això, que la política de comerç entre el bloc comunitari i Israel "no canvia" i que els seus productes –excloent el que consideren territoris palestins (Cisjordània), Alts del Golan i assentaments– seguiran tenint una preferència pel que fa a l'entrada a la UE.

La mesura fa tres anys que és dins d'un calaix i va ser gràcies a una carta enviada per 16 ministres d'Exteriors de la UE –inclòs l'espanyol, José Manuel García-Margallo– a l'alta representant de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, l'abril passat, quan Brussel·les va començar a elaborar aquestes guies a marxes més forçades.