L’Audiència Nacional condemna Panrico per “castigar” CCOO

L’Audiència Nacional ha condemnat Panrico per deixar de pagar el 2012 a la Federació Agroalimentària estatal del sindicat CCOO els 30.000 euros anuals que rebia per a "diferents despeses de gestió" i retirar-li dos treballadors alliberats a temps complet com a "càstig a l'actitud autònoma del sindicat, que es va negar a adherir-se a les polítiques empresarials", segons una sentència a la qual ha accedit EL PAÍS amb data del 16 d'octubre d'aquest any. La sala social conclou que l'empresa, que segons la decisió va mantenir uns beneficis semblants a UGT, "va vulnerar el dret de llibertat sindical de CCOO" i la "va discriminar" perquè "es va negar a subscriure acords, que sí va subscriure UGT".

Com a resposta a "la situació difícil" que tenia Panrico, aquesta empresa i CCOO van signar el 2011 un conveni per "dotar de mitjans suficients" el sindicat perquè pogués "afrontar els reptes" dels anys següents, segons consta en aquest acord. Aquests mitjans eren dos alliberats i 30.000 euros a l'any per a despeses com "estudis i informes".

La companyia, no obstant això, només va pagar aquesta quantitat el primer any. Quan CCOO va reclamar, el director de recursos humans va contestar amb una crítica a la "constant oposició i actitud d'enfrontament contra les decisions adoptades per la companyia" que mostraven alguns membres del sindicat. Un fet que ell considerava que "contravenia l'objectiu i la finalitat dels pactes". El directiu fins i tot va citar com a exemples les impugnacions de l'aplicació del conveni col·lectiu de la fàbrica de Santa Perpètua i del de Valladolid.

L'empresa va oferir a CCOO 10.000 euros "per saldar els compromisos" i renegociar les condicions de l'acord. El sindicat no va respondre. A final del 2014, Panrico va incloure un dels alliberats de CCOO en l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) i aquest any va retirar la condició d'alliberat a un altre sindicalista. L'organització va denunciar el mes de setembre passat l'incompliment del pacte. L’Audiència Nacional li va donar la raó i va condemnar Panrico a abonar el que devia a l'organització i a indemnitzar-la, quantitats que sumen un total de 98.485 euros. A més, la companyia havia de desemborsar una reparació econòmica de 5.322 euros a favor del delegat que va perdre la condició d'alliberat. L'altre haurà de fer la seva reclamació davant el tribunal que jutja el seu acomiadament. El fabricant de Donuts ha recorregut contra la decisió davant el Tribunal Suprem.

UGT nega haver rebut pagaments de Panrico

El responsable del sector d'alimentació a UGT, Sebastián Serena, va negar aquest dimecres que el seu sindicat hagués rebut pagaments similars als acordats per CCOO i Panrico i va considerar "injusta" la "interpretació" feta per l’Audiència que l'empresa va discriminar CCOO en comparació amb UGT. El sindicat no va assistir al judici malgrat estar citat perquè entenia "que no era necessari" perquè en la demanda no se li "demanava res".

Un grup d'extreballadors de Panrico van repartir dimarts a la fàbrica una carta en què acusaven la firma de pagar els dos sindicats "per mantenir la pau social enfront dels ERO". Els antics treballadors van lamentar que "quan l'empresa tenia dificultats econòmiques, va decidir gastar una quantitat addicional important a finançar els dos sindicats majoritaris" i van qualificar d’"immoral" que CCOO hagi reclamat "els diners amb què la patronal li exigia que imposés el silenci entre els treballadors".

El responsable d'empreses pluriregionals de CCOO, Jorge Tomé, va defensar la legalitat del pacte i va afirmar que els diners estaven destinats a les despeses de la secció sindical, però que s'abonava a la Federació Agroalimentària perquè no "hi ha un número de compte bancari per a cada secció". El secretari de la federació, Jesús Villar, va considerar el pacte "impecable i democràtic" i va afegir que, "a diferència de l'altra organització [UGT], el que era correcte era tenir-ho per escrit".