_
_
_
_
_

Fotografies de la realitat i de la por

El World Press Photo exposa al CCCB les 134 imatges guanyadores del premi de fotoperiodisme

José Ángel Montañés
El fotògraf Mads Nissen amb la seva obra guanyadora del World Press Photo.
El fotògraf Mads Nissen amb la seva obra guanyadora del World Press Photo.massimiliano minocri

En Jon i l’Alex comparteixen un moment d'intimitat al seu petit apartament de la ciutat russa de Sant Petersburg. La imatge –un clarobscur digne del millor Caravaggio– feta pel danès Mads Nissen, adquireix més dramatisme quan contextualitzem aquesta parella en un dels països que més discrimina els homosexuals i on abunden els grups homòfobs radicals que els persegueixen i els apallissen. Nissen va explicar ahir a Barcelona el seu acostament als joves homosexuals que li ha valgut aquest any el primer premi absolut del World Press Photo, la mostra considerada la més important del fotoperiodisme. Una imatge íntima i plena de lirisme i escenificació, una cosa que critiquen els que defensen el fotoperiodisme més pur, que traspua la por que viuen moltes de les persones d'aquesta condició a Rússia i que contrasta amb el món hostil que viuen als carrers. El fotògraf va decidir documentar l'homofòbia amb la càmera, després de presenciar un d'aquests atacs a un dels seus amics.

“Les imatges íntimes tenen el poder de parlar-nos directament al cor, perquè són un mirall en què mirar-nos i preguntar-nos si realment som tan tolerants com ens creiem. Quan em vaig assabentar que havia guanyat el premi vaig trucar a en Jon i a l’Alex per dir-los que el premi l’havien guanyat ells”, va explicar Nissen.

La seva imatge no és l'única que reflecteix por. En moltes de les 134 imatges que formen l'exposició itinerant dels premis Word Press Photo, que recullen els esdeveniments més rellevants del 2014 –una exposició que ara arriba al CCCB de Barcelona fins al 13 de desembre–, la por hi està present. Sobretot en les que aborden la crisi migratòria. Sigui en la guerra d'Ucraïna, l'epidèmia de l'ebola o els refugiats que fugen per terra i per mar jugant-se la vida la majoria de les vegades. Com la fotografia de Massimo Sestinei, feta a la costa de Lampedusa, d'una embarcació plena de gom a gom de refugiats que esbossen amb prou feines un somriure quan estan a punt de ser rescatats per una fragata italiana, segon premi de temes contemporanis, una de les vuit modalitats d'aquest certamen, al qual s’han presentat aquest any més de 97.000 imatges de 5.690 fotògrafs de 130 països. En la mateixa categoria ha obtingut un premi Carlos Spottorno, l'únic espanyol guardonat en aquesta edició amb un curtmetratge sobre la crisi humanitària a Ucraïna.

La fotografia de Massimo Sestini guanyadora del segon premi World Press Photo de temes contemporanis.
La fotografia de Massimo Sestini guanyadora del segon premi World Press Photo de temes contemporanis.massimiliano minocri

Fins i tot en la categoria de natura, la por es veu a la cara dels protagonistes. Com el macaco aterrit que s'encongeix de por davant el fuet de l’entrenador i sembla que demani pietat amb la mirada, a la ciutat xinesa de Suzhou, que va fotografiar Yongzhi Chu. Però, encara que predominen aquesta classe de fotografies, també han estat guardonades imatges més disteses, com les que recullen moments domèstics de mig món o les relacionades amb l'esport –esquí, beisbol o futbol–, com la feta per Bao Tailiang, en què un abstret Messi no aparta la mirada de la copa del món durant la final del Campionat del Món a l'estadi brasiler de Maracanà, en què el seu país acabava de perdre contra de l'equip d'Alemanya.

Villatoro, dos anys més

El lema d'aquest any és “Veure i entendre”, tal com va explicar Silvia Omedes, directora de Photographic Social Vision, l'entitat que organitza la mostra en aquesta ciutat i que es converteix en una de les mostres més visitades de la ciutat, l'any passat hi van passar 43.200 persones. “Encaixa amb nostra la filosofia d'apropar la fotografia per entendre el món i per entendre'ns millor a nosaltres mateixos, perquè el fotoperiodisme no només documenta conflictes bèl·lics, sinó de portes endins”, va explicar Omedes.

Segons Vicenç Villatoro, director del CCCB, que durant l'acte d'ahir no va anunciar que estarà en el càrrec dos anys més, tal com va donar a conèixer la Diputació de Barcelona unes hores després, els fotoperiodistes són “capaços d'enquadrar la realitat magmàtica i, per tant, escollir el que queda dins i el que queda fora. I amb el que queda dins explicar-ho tot”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_