Una exposició en una memòria USB

Fins al 31 de gener, qui vulgui guanyar un selfie amb l’artista francesa ORLAN, coneguda per haver convertit el seu cos en terreny i material creatiu, podrà fer-ho tan sols apropant-se al Bòlit, el centre d’art contemporani de Girona. En les seves dues seus acaba d’inaugurar la retrospectiva Temps variables i petons de medusa, que reuneix les principals obres d’art digital creades per l’artista des dels anys vuitanta. “És una exposició nòmada i mutant, que s’adapta al lloc que l’acull i preveu una llarga itinerància. Per això tota la selecció cap en una memòria USB”, explica ORLAN, que va estrenar aquesta producció a Albi (França), comissariada per Jackie-Ruth Meyer.

Naturalment ORLAN no es quedarà tres mesos al Bòlit, però hi serà seu avatar, que a través d’un codi QR surt de l’aplicació de realitat augmentada, fa acrobàcies i es deixa fotografiar amb els visitants. “A la sala hi ha un iPad a disposició del públic, però qualsevol telèfon intel·ligent o un altre dispositiu digital permet materialitzar l’avatar, que cada vegada porta una màscara diferent de l’Òpera de Pequín, on encara ara no poden actuar les dones”, explica ORLAN, que un cop més surt del marc, literalment i metafòrica, per reunir-se. Més enllà del vessant més impactant i espectacular, en les peces sempre hi ha un rerefons de crítica política i social, amb una atenció especial a les problemàtiques vinculades amb totes les formes de domini i imposició, el feminisme, la supremacia masculina i la discriminació de gènere. També hi ha espai per a la ironia, l’humor i el joc. Ho demostra el seu últim projecte, un videojoc amb el qual el visitant pot experimentar equipant-se amb unes polseres que li permeten dur a terme les accions requerides, movent els braços. “Els videojocs responen a uns arquetips violents i masclistes. Aquí el jugador, convertit en robot i envoltat per la runa intemporal del patrimoni artístic i cultural, no ha d’aniquilar, sinó reconstruir, les obres destruïdes, i a mesura que la reconstrucció avança, el robot es va fent més humà”, indica l’artista.

“ORLAN utilitza les tècniques científiques, mèdiques, biològiques i informàtiques més punteres, però més enllà de les eines, la seva obra qüestiona l’art, l’estatus del cos i les seves representacions”, apunta Carme Sais, directora del Bòlit, que ha adaptat la mostra per a la seva presentació a Girona. El recorregut, que cobreix més de 30 anys, inclou memòries de les operacions quirúrgiques que la van donar a conèixer a tot el món, en forma de performances audiovisuals, escàners del seu crani i projeccions de les seves cèl·lules en moviment i de la seva cara impresa sobre les gases tacades de sang i flux que va utilitzar en els postoperatoris. “He conservat tot el que em van treure, sang, pell o greix, i després ho he utilitzat per a diverses peces. Intento buscar el material ideal per a cada obra, pot ser resina, marbre, un embenat o un programa informàtic”, assegura l’artista, que donarà una conferència, atípica com tot el que fa, el proper 17 de desembre al centre cultural La Mercè de Girona.

Malgrat que algunes de les obres es remunten a la dècada de 1980, totes segueixen absolutament vigents. “Tornen la censura, la religió, els nacionalismes, el racisme, totes idees tancades i estretes”, conclou ORLAN, que dedica a la qüestió migratòria una pel·lícula de cinc hores en la qual els migrants expliquen la seva travessia, mentre sobre el seu rostre passen les banderes dels països que han travessat, canviant el seu color de pell i el caràcter de la seva identitat nacional.