_
_
_
_
_

Les conseqüències d’una resolució inèdita

Junts pel Sí i la CUP han aprovat que aquesta decisió no estarà “supeditada” al que digui el Tribunal Constitucional

Miquel Noguer
Artur Mas, i la seva vicepresidenta, Neus Munté.
Artur Mas, i la seva vicepresidenta, Neus Munté.ANDREU DALMAU

La llum verda que el Parlament ha donat a la resolució que solemnitza “l’inici del procés de creació de l'Estat català” obre un escenari inèdit perquè, per primera vegada, Junts pel Sí i la CUP han aprovat també que aquesta decisió no estarà “supeditada” al que digui el Tribunal Constitucional. Les institucions catalanes poden entrar, així, en un escenari de desobediència que el Govern espanyol, el Tribunal Constitucional i la justícia ordinària hauran de gestionar.

Més que una desconnexió. Més enllà de declarar obert el procés cap a la independència el text fa una crida a tramitar tres lleis que ajudin a fer efectiva la secessió. També afirma que “el Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat, en particular del Tribunal Constitucional, que es considera deslegitimat”. Al mateix temps, insta el futur Govern català a “complir exclusivament les normes o mandats emanats del Parlament”.

Recurs immediat. L’Executiu de Mariano Rajoy prepara un recurs d'inconstitucionalitat exprés per aconseguir una resolució del Tribunal Constitucional que certifiqui que la resolució aprovada avui no és aplicable ni s'ajusta a la Carta Magna. La simple admissió a tràmit d'aquest recurs suspendria, almenys temporalment, la resolució.

Escenaris de desobediència. Junts pel Sí i la CUP assumeixen que la declaració serà suspesa immediatament, probablement abans que s’acabi la setmana. No respondran amb una nova declaració, sinó que ho intentaran fent començant a desenvolupar alguns dels punts que preveu el text. Singularment preveuen començar a tramitar les lleis de procés constituent, de la seguretat social catalana i de la hisenda pública. Són les anomenades “lleis de desconnexió” amb les quals pretenen donar cobertura al nou Estat independent.

El paper de Forcadell. El Govern espanyol intentarà identificar des del primer moment els responsables d'un eventual desacatament a la previsible suspensió del text. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, és al punt de mira d'aquesta estratègia i podria afrontar una petició d'inhabilitació si es considera que no fa el que cal per frenar l'aplicació del text. Alguns alts funcionaris de la Cambra catalana també podrien veure's afectats. En última instància, i en compliment de la reforma de la llei del Tribunal Constitucional, també s'actuaria contra el Govern català i el seu president, Artur Mas.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_