_
_
_
_
_

El bloqueig de la investidura de Mas impulsa Neus Munté com a successora

El president català i el seu partit volen evitar costi el que costi la repetició de les eleccions

Miquel Noguer
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas.
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas.Albert Garcia

Artur Mas s'enfronta avui al seu tercer debat d'investidura com a president de la Generalitat sense tenir la majoria necessària per aconseguir-ho i amb la seva figura qüestionada per una part important de l'independentisme. El president no aconseguirà ser investit en les dues primeres votacions, amb la qual cosa s'obre un període de dos mesos per negociar amb la CUP, que part dels seus diputats s'abstinguin i aconseguir així la majoria simple. Davant la situació de bloqueig polític, Mas i el seu partit vol evitar costi el que costi la repetició de les eleccions. Malgrat que en aquest moment ningú a CDC qüestiona la figura del president, es va obrint pas la tesi que el seu relleu per Neus Munté, vicepresidenta de la Generalitat en funcions, s'hagi d'accelerar.

Parlar del relleu de Mas continua sent tabú a Convergència. No obstant això, la situació de bloqueig està fent emergir la figura de la seva vicepresidenta, Neus Munté, a qui Mas va decidir donar més protagonisme la primavera passada per facilitar els pactes amb Esquerra aprofitant la seva sensibilitat socialdemòcrata.

El dubte a Convergència és si el veto de la CUP a Mas pot o no accelerar la successió i l'ascens de Munté. La CUP va verbalitzar ahir que el nom de la vicepresidenta és un dels que no descarta donar-hi suport si Convergència accepta retirar Mas. El diputat Benet Salellas va destacar que Munté té l'avantatge de no pertànyer al “nucli neoliberal de CDC” i no estar vinculada a la corrupció, la qual cosa “ja és molt tractant-se de Convergència”. Tampoc hi va posar objeccions quan se li va preguntar a Raül Romeva, que va encapçalar la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S. “Representa molt bé la idea de moment d'excepcionalitat actual”, va sostenir, a més de lloar el seu perfil social.

Que la CUP proposi ja noms alternatius augmenta la pressió sobre el president i sobre la cúpula de Convergència. En les properes setmanes, si la CUP manté el seu veto, Mas haurà de decidir si retira la seva candidatura a favor d'una figura de consens, si convoca eleccions o si continua endavant fins a l'última votació possible, el 10 de gener.

El principal factor que Mas té al seu favor és que la CUP no és partidària d'anar a unes noves eleccions i que vol intentar tancar l'acord sobre el futur president o presidenta abans de la campanya de les generals.

Demanar “un miracle”

L'altra palanca que ha activat Convergència, de moment sense èxit, és pressionar la CUP a través dels mitjans afins i de persones que generen consens en l'independentisme. L'últim a intentar-ho va ser, ahir mateix, el president del Pacte pel Dret a Decidir, Joan Rigol, que en una entrevista a Catalunya Ràdio va invocar “un miracle” perquè la CUP voti Mas aquesta mateixa setmana. El seu argument és que, en cas contrari, l'independentisme s'afeblirà.

Munté, lliure de sospites de corrupció i sense vincles amb la família Pujol, s'ha anat consolidant els últims mesos dins del partit fins al punt que molts la veuen com a successora de Mas. Una altra cosa és quan passarà. L'agenda dels nacionalistes té assenyalada la legislatura que ara ha començant com l'última del president.

A les properes eleccions, que en teoria serien d'aquí a 18 mesos per formalitzar el procés constituent català, Convergència ja hi aniria amb una altra cara. Munté és ben vista en amplis sectors del partit per assumir aquesta responsabilitat. El coordinador de CDC, Josep Rull, també està ben considerat, però molts prefereixen que se centri a liderar el partit, amb la qual cosa s'obriria una època de bicefàlia.

Amb tot, el discurs públic de Convergència continua sent que no hi ha alternativa possible a Mas. Els seus dirigents no només insisteixen que l'actual president en funcions és el principal i gairebé únic actiu d'un partit truncat per la corrupció. Afegeixen que Mas ha aconseguit que àmplies capes de les classes mitjanes i de totes les generacions s'hagin apuntat a l'aventura de l'independentisme, un moviment reservat en altres èpoques a sectors joves i radicalitzats. Renunciar a Mas suposaria renunciar a això i es reduiria la base social de l'independentisme.

El president en funcions farà gala en el seu discurs d'avui d'aquest caràcter suposadament transversal de l'independentisme i de la seva aportació. Això, i una agenda social gairebé inèdita per Convergència, seran els arguments que oferirà per intentar convèncer la CUP.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_