_
_
_
_
_

Putin dóna crèdit a la pista terrorista i cancel·la tots els vols a Egipte

El cap del Servei Federal de Seguretat expressa la seva preocupació per "les rutes de turisme"

Pilar Bonet
Equips de rescat russos inspeccionen restes de l'avió a Hassana (Egipte).
Equips de rescat russos inspeccionen restes de l'avió a Hassana (Egipte).AP

El president de Rússia, Vladímir Putin, va ordenar ahir el cessament dels vols de les companyies russes a Egipte fins a l'esclariment de la catàstrofe de l'Airbus 321 sobre la península del Sinaí i va donar instruccions per repatriar els ciutadans que es troben allà. D'aquesta manera, amb retard respecte a altres països occidentals que ja van suspendre vols a Egipte, Putin va admetre de fet que la causa del succés que va posar fi la vida a 224 persones va poder ser un atemptat.

Más información
Londres creu que una bomba va ser col·locada a la bodega de l’avió rus
Rússia i Egipte dubten que l’avió estavellat al Sinaí fos abatut

La interrupció de vols va ser proposada pel director del Servei Federal de Seguretat, Alexandr Bórtnikov, durant una sessió del Comitè Antiterrorista Nacional. Formalment, Putin va acceptar la proposta poc després i va encarregar al Govern que elaborés un mecanisme per posar-la en pràctica. A Egipte es troben actualment 45.000 ciutadans russos i els vols queden congelats des d'ahir, segons va afirmar el director de l'Agència Estatal de Turisme, Oleg Safonov. L'evacuació dels turistes es calcula que durarà un mínim de dues setmanes.

Fonts de la intel·ligència britànica i nord-americana citades per l'agència Reuters van apuntar ahir que els serveis d'aquests països han interceptat comunicacions de presumptes militants islamistes radicals que reforçarien la tesi d'una bomba a l'avió. Fonts de la investigació citades per la cadena France 2 sostenen que en l'enregistrament de la caixa negra se sent una explosió de característiques incompatibles amb un trencament de motors.

La decisió russa de suspendre els vols a Egipte suposa un reconeixement de fet del perill per als ciutadans russos a l'estranger, però formalment el portaveu presidencial, Dmitri Peskov, insistia a negar la relació entre el cessament dels vols i l'eventual acte terrorista com a causa de la catàstrofe.

Els EUA reforçaran la seguretat en aeroports

El temor al fet que la tragèdia de l'avió rus hagi estat provocada per un atac terrorista ha portat els Estats Units a anunciar un reforç de la seguretat en els aeroports. El secretari de Seguretat Interior, Jeh Johnson, va explicar que les mesures seran adoptades en consulta amb aerolínies i Governs estrangers “rellevants”. No va donar detalls, més enllà de recalcar que el pla només es refereix de moment a algunes terminals foranes “de la regió”, en referència a Orient Pròxim.

El reforç afectarà la revisió dels articles que els passatgers poden portar amb ells a l'avió i les inspeccions en aeròdroms, entre altres mesures.

L'operació militar aèria russa a Síria no està resultant aparentment com els dirigents del país voldrien. A part de costar entre 2 i 4,5 milions d'euros diaris al pressupost nacional (sobretot en explosius), l'operació aèria pot costar, a més, el càrrec al seu responsable, el vicecap de l'Estat major i cap de la direcció operativa central, el general Andrei Kartapólov, si el president Putin accepta les propostes que, segons l'agència oficial TASS, han estat signades pel ministre de Defensa, Serguei Shoigu.

Citant una font en aquest departament, TASS afirmava en un comunicat datat ahir que el ministre ha proposat nomenar Kartapólov cap de les tropes del districte militar occidental i substituir-ho pel general Serguei Rutskói al capdavant de la direcció operativa central. L'agència evita esmentar que Kartapólov és responsable de l'operació siriana. El militar s'ha esplaiat sobre els suposats èxits de l'operació i el 16 d'octubre afirmava al diari Komsomólskaia Pravda que “l'acció de l'aviació russa ha retornat el somriure als nens sirians”.

L'economista Andrei Ilariónov, exassessor de Vladímir Putin, comentava divendres al matí unes declaracions de Kartapólov, segons el qual en les primeres tres setmanes de l'operació a Síria s'havien alliberat 350 quilòmetres quadrats i 50 localitats. Al ritme esmentat, segons Ilariónov, farien falta gairebé cinc anys per duplicar el territori controlat a l'agost pel president Baixar al-Assad (el 16% d'un país de 185.180 quilòmetres quadrats) i es requeririen 31 anys per alliberar tot Síria.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pilar Bonet
Es periodista y analista. Durante 34 años fue corresponsal de EL PAÍS en la URSS, Rusia y espacio postsoviético.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_