L’OTAN es reforça davant les creixents amenaces al flanc sud

Després d’haver-se centrat gairebé obsessivament en el perill rus arran de la intervenció a Ucraïna, l’Aliança Atlàntica admet ara que no pot desatendre les amenaces que vénen del sud. “La inestabilitat i els riscos del flanc sud estan molt prop de les fronteres de l’OTAN”, va reconèixer aquest dimecres a Saragossa el seu secretari general, el noruec Jens Stoltenberg. L’Aliança culmina demà a Espanya, Itàlia i Portugal les maniobres més grans que ha fet en una dècada i accelera els plans de vigilància aèria al Mediterrani, mentre que a l'altra riba el conflicte sirià i el caos libi inquieten cada vegada més.

Les maniobres Trident Juncture 2015 s'han desenvolupat des del 3 d'octubre i fins demà divendres en tres països del flanc sud de l’OTAN: Espanya, Itàlia i Portugal. Amb 36.000 soldats de 30 països, 140 aeronaus i 60 vaixells són les grans des de fa més d'una dècada. En plena crisi d'Ucraïna, amb la por de l'agressiu despertar de l'ós rus estenent-se entre els antics membres del Pacte de Varsòvia i avui socis de l’OTAN, es va intentar fins i tot canviar d'escenari les Trident Juncture i traslladar-les a l'Est. Espanya s’hi va oposar, amb el suport decisiu dels EUA, i aquest dimecres els comandaments aliats admetien que hauria estat un error.

La inestabilitat que s'ha estès pel nord d'Àfrica i el Pròxim Orient –després de la primavera àrab, la guerra civil a Síria, la presència d'Al-Qaida a Mali o la irrupció de l’Estat Islàmic a Líbia, a les mateixes portes de l’OTAN– ha evidenciat que els riscos procedents del Sud no són menys greus, però sí que són més impredictibles que els de l'Est.

La mirada de l’OTAN ha d'abastar un horitzó de 360 graus, en paraules del ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés. Això vol dir que la Força de Reacció Ràpida (NFR), amb fins a 40.000 soldats, i la seva punta de llança, la Força Conjunta d'Alta Disponibilitat (VJTF per les sigles en anglès), amb 5.000, que Espanya liderarà el 2016, ha d'estar preparada per desplegar-se –la seva avançada en només 48 hores– en qualsevol lloc en què es produeixi l'amenaça i sigui quina sigui la seva naturalesa: convencional, híbrida o asimètrica.

Vigilància amb drons

La vigilància es reforçarà amb el Programa de Vigilància Aèria del Rerreny (AGS), un projecte que acumula anys de retard pel seu alt cost i al qual l’OTAN vol donar un impuls definitiu amb el desplegament de cinc drons Global Hawk nord-americans a la base italiana de Sigonella. Serà, en paraules de Stoltenberg, “clau per protegir els països del sud” de potencials amenaces.

Les Trident Juncture han posat a prova la capacitat dels aliats per adaptar-se a un escenari canviant i afrontar una gamma heterogènia d'amenaces. I la seva determinació de fer-ho junts.

El paisatge del camp de maniobres de San Gregorio (Saragossa) recorda els deserts del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica. Els enginyers han treballat a preu fet per restaurar els camins després de la tempesta de dilluns passat. La població de Cases Altes, amb habitatges de color de totxana i sostre pla, on presumptes insurgents retenen uns ostatges, sembla un decorat de Hollywood.

Sota l'atenta mirada de centenars d'espectadors –el Consell Atlàntic sencer, el Comitè Militar, dotzenes de periodistes– dos caces bombarders B-52 creuen el cel aragonès. Vénen dels EUA, sense escales. A continuació s'inicia l'assalt, amb intervenció d'helicòpters Apache, Tigre o Chinook, carros de combat Abrams i Leopard i avions Alca i F-18. Al final, 500 paracaigudistes de la 82a divisió aerotransportada, als quals acompanyen una trentena de militars espanyols de la brigada paracaigudista (Bripac), es llancen des d'avions C-17 Globemaster que s’han enlairat deu hores abans des de Fort Brag (Carolina del Nord). La pel·lícula bèl·lica, que dura 60 minuts i en què s'usa foc real, es desenvolupa en un país imaginari anomenat Ceràsia.

“L'escenari no és real, però els beneficis en forma d'experiències i lliçons són molt reals”, adverteix Stoltenberg. També el missatge que es vol enviar als potencials enemics, ja es diguin Rússia o l’Estat Islàmic: “L’OTAN està perfectament preparada per defensar qualsevol aliat de tota classe d’amenaces”.