_
_
_
_
_

La UEFA ha estat més enemiga que el Bate Boríssov

El FC Barcelona supera els bielorussos amb la connexió Neymar-Luis Suárez i és a un pas dels vuitens de final

Ramon Besa
Neymar celebra el seu gol de penal.
Neymar celebra el seu gol de penal.ALBERT GEA (REUTERS)

El Camp Nou s'ha vestit amb l'estelada, com si fos l'única bandera del Barça, potser perquè la UEFA sàpiga que forma part del paisatge de Catalunya. Hi ha hagut, segurament, molts aficionats que l'han exhibit sense ser independentistes, només l'han mostrat per testimoniar el seu cabreig amb la UEFA, per més que hagi signat una treva amb el FC Barcelona. La gent blaugrana no vol que la prenguin per violenta o subversiva sinó que entén que les seves icones estan normalitzades al seu país i mereixen ser compresos a Europa, no sancionats, opinió contrària a l'article 16 de la UEFA. La llei europea, no obstant això, no val per al Camp Nou.

FC Barcelona, 3 - Bate Boríssov, 0

FC Barcelona: Ter Stegen; Alves, Mascherano, Vermaelen, Adriano; Rakitic (Munir, m. 19), Busquets (Gumbau, m. 75), Iniesta (Bartra, m. 67); Sergi Roberto, Luis Suárez i Neymar. No utilitzats: Bravo; Piqué, Jordi Alba i Sandro.

Bate Boríssov: Chernik; Polyakov, Gaiduchik, Milunovic, Mladenovic; Stasevich, A. Volodko (Nikolic, m. 67), Yablonski, M. Volodko (Ríos, m. 77); Gordeichuk i Mozolevski (Hleb, m. 60). No utilitzats: Soroko; Dubra, Karnitski i Jevtic.

Gols: 1-0. M. 31. Neymar, de penal. 2-0. M. 60. Luis Suárez. 3-0. M. 83. Neymar.

Àrbitre: István Vad (Hongria) ha amonestat Mozolevski, Mladenovic, Alves i Nikolic.

Camp Nou. 68.502 espectadors.

El desplegament d'estelades ha estat tan monumental com la xiulada a l'himne de la Champions. L'estrepitosa esbroncada ha durat fins que s'ha posat la pilota en joc, perquè l'afició sap que el conflicte és institucional i no té res a veure amb l'equip, que no hi entén de banderes ni de política, encara que agraeixi les càrregues ambientals en els partits difícils, res a veure amb el d'avui contra el Bate. La majoria ha plegat les banderes, o les ha deixat en posició de descans, quan Busquets ha tocat la pilota. Val la pena anar a l'estadi només per veure el migcampista del Barça encara que els gols els marquin Neymar i Luis Suárez.

El partit només ha tingut una certa tensió competitiva per als centrals, perquè els interiors i els davanters s'han lliurat a una ofensiva tan lliure que de vegades ha semblat anàrquica en un equip tan purista com el Barça. L'equip blaugrana atacava a partir d'una falsa línia de quatre migcampistes perquè Sergi Roberto s'arrencava des de l'extrem dret per després recollir-se com a interior i cedir la banda al díscol Alves. Encara que les ocasions eren escasses, el pla ha permès el lluïment dels volants, especialment d'Iniesta, fins que s'ha trencat Rakitic.

Les lesions són selectives al Barça. Ataquen la font del joc des que va caure Rafinha. Els migcampistes cauen sense parar, de vegades sense necessitat que els toquin, víctimes de la mateixa fatalitat que ja va patir Messi. No és estrany que l'afició se sorprengui per la continuïtat que Luis Enrique dóna a Busquets. El pànic amenaça sempre els partits plàcids i senzills com el d'avui contra el Bate. No hi ha manera de saber encara si Luis Enrique vol provar de jugar amb un 4-4-2, com ha semblat avui i a Getafe, o per contra simplement reparteix els jugadors en funció de les limitades existències al Camp Nou.

La idea de l'entrenador no té continuïtat a la Lliga ni a la Champions. No hi ha hagut ni temps per discutir sobre el forat obert al flanc dret perquè Rakitic s'ha lesionat al primer quart d'hora i ha entrat Munir. Agafat pel seu marcador, el davanter s'ha desplomat poc després de trepitjar el camp i l'àrbitre ha xiulat penal que ha transformat Neymar. L'execució ha estat sumaríssima: el brasiler no ha agafat carrera, s'ha plantat a un pas de la pilota, ha balancejat el cos en arrencar, ha esperat que el porter caigués i li ha col·locat la pilota a la seva dreta, impossible per sort de l'afició, satisfeta per la litúrgia de la pena màxima: 1-0.

Neymar, pitxitxi de la Lliga, s'ha estrenat com a golejador a Europa. El punta ha protagonitzat els moments més solemnes de la nit en companyia de Ter Stegen. El porter ha oficiat com un defensa lliure dels vells temps, omnipresent a la seva àrea, molt hàbil amb els peus, pràcticament inèdit amb les mans, disposat a fer jugar la pilota, fins i tot des de la banderola de córner, per a volants, davanters o per a Busquets, finalment substituït i ovacionat pel Camp Nou. Els gols de Neymar i Luis Suárez han ajudat a passar l'estona i deixar gairebé feta la classificació blaugrana per a vuitens.

El partit no ha tingut cap història i l'afició s'ha donat per satisfeta amb el 3-0 després d'haver-se despatxat amb la UEFA, molt més enemiga aparentment que el Bate Boríssov.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_