_
_
_
_
_

Montoro: “L’Estat no serveix per finançar vel·leïtats independentistes”

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, evita concretar si atendrà les peticions de Catalunya, que reclama 2.300 milions addicionals del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA)

Jesús Sérvulo González
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.J.J. Guillén (EFE)

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha eludit pronunciar-se aquest dimarts sobre la reivindicació de la Generalitat de Catalunya, que reclama 2.300 milions addicionals del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per atendre les factures pendents amb els farmacèutics. L'Estat "no serveix per finançar les vel·leïtats independentistes de cap Govern d'autonomia" d'alguns, ha indicat el ministre durant la seva intervenció davant el Consell General d'Economistes, on ha anat a presentar l'Observatori Financer.

Más información
La falta de liquiditat de la Generalitat retarda pagaments sanitaris i socials
L’Estat ja té més de la meitat del deute de la Generalitat

"L'Estat serveix per finançar els serveis públics en sanitat, educació i serveis socials", ha manifestat el titular d'Hisenda, que ha afegit: "Des del Govern central facilitarem els recursos perquè tots els serveis públics dels catalans estiguin assegurats. És el que hem fet aquesta legislatura i ho continuarem fent fins l'últim dia".

Montoro s'ha referit al procés independentista a Catalunya sense citar-lo expressament. "Des d'aquesta perspectiva no hi ha cap motiu de preocupació". Fonts governamentals expliquen que el Govern central pretén llançar un missatge per recordar als partits independentistes que hi ha molts mecanismes, abans de recórrer a la via jurídica, per tancar l'aixeta a Catalunya si no desisteixen en la seva pugna secessionista. Montoro, expliquen les mateixes fonts governamentals, té l'aixeta per alleujar la pressió financera sobre Catalunya. Sense que les restriccions financeres que pugui aplicar siguin una amenaça o una arbitrarietat, expliquen.

Per això, el ministre ha insistit a reclamar lleialtat institucional. "Les administracions han de ser lleials amb l'objectiu de superar aquesta crisi i de finançar els serveis públics correctament, eficientment, i només des d'aquesta lleialtat podem dir que estem afrontant la sortida definitiva d'aquesta crisi", ha indicat.

La Generalitat de Catalunya ha reconegut que té un problema de morositat i admet que acumula retard en el pagament de les factures farmacèutiques. El Govern autonòmic atribueix aquesta demora al fet que Hisenda manté bloquejada una partida de 2.300 milions d'euros del FLA. El ministre, no obstant això, explica que el que Catalunya reclama és l'excés del dèficit acumulat durant els últims anys. És a dir, Hisenda finança a les comunitats autònomes el forat pressupostari permès per a cada any, però les desviacions (els excessos de dèficit) les han de pagar les mateixes comunitats.

En aquest context, la Generalitat ha rebut fins ara aquest any 5.822 milions d'euros del Fons de Liquiditat Autonòmic, 4.222 milions dels quals corresponen a venciments de deute; 124 milions a interessos i la resta, 1.476 milions, a pagar factures de proveïdors. La major part d'aquests crèdits tous –l'Estat no cobra interessos pel FLA– es destina a concerts sanitaris (615 milions) i amb farmàcies (327 milions).

Catalunya, a més, reclama una part important dels prop de 8.800 milions que sobren dels diferents fons de finançament (FLA, pagament de proveïdors i Facilitat Financera) que encara no s'han assignat. Fonts governamentals expliquen que és sobre aquesta quantitat en la qual pot obrir o tancar l'aixeta el Govern central en funció de la lleialtat institucional de Catalunya.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús Sérvulo González
Redactor jefe de Economía y Negocios en EL PAÍS. Estudió Económicas y trabajó cinco años como auditor. Ha cubierto la crisis financiera, contado las consecuencias del pinchazo de la burbuja inmobiliaria, el rescate a España y las reformas de las políticas públicas de la última década. Ha cursado el programa de desarrollo directivo (PDD) del IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_