El Primavera Club arrenca entre problemes horaris
El tancament per part de la Guàrdia Urbana del Teatre Principal va obligar l'organització a reubicar part del cartell
Nit accidentada la primera del Primavera Club, fins al punt que poc abans que comencés el festival, les autoritats municipals en van clausurar una de les sales, el Teatre Principal. En conseqüència la primera nit, la del divendres, va patir canvis d'horaris i de sales que s'han estès a la nit de dissabte i diumenge, tenint en compte que un festival que es programava en quatre sales ho ha acabat fent en tres.
Amb el canvi dels horaris i la reubicació d'algunes bandes, les escenes de desordre de l'assistència van marcar la pauta en un festival que es caracteritza, per augmentar encara més les dificultats d'identificació, per programar artistes molt poc coneguts. Els que tenien pinta de saber-ne es van passar la nit responent a preguntes.
La gran perjudicada amb tot l'enrenou va ser precisament qui sortia com a cavall guanyador, Deradoorian: la seva actuació es va endarrerir i va coincidir amb propostes més ballables, com la de Formation, que va ser qui es va acabar ficant el públic a la butxaca.
Així, mentre la primera, acompanyada per una altra instrumentista, apel·lava a l'electrònica fosca, pausada i arty, els segons feien ballar sense contemplacions davant el plaer d'una concurrència que després ho va seguir fent amb el tecno-pop amb frasejos house de Roosvelt.
I és que al marge dels noms, aquest Primavera Sound de butxaca marca una cita amb el revivalisme, ja que tots els "nous" sons sentits al llarg de mitja dotzena de concerts (a més dels citats, els de Naked i Bill Witch) evoquen temps passats.
Ha canviat l'actitud i la transmissió per part dels artistes que allò que fan és substancial, en el cas de Naked fins a fregar la paròdia, sobretot considerant que el desafiament més gran que té el grup és saber què passarà quan el seu vocalista es talli les cues de cavall, però el registre sonor no mira tant al futur com sembla.
En qualsevol cas, assistir a un festival que succeeix en termes de grandària humana i en sala, continua sent el gran actiu d'un certamen que avui tanca les portes.
