_
_
_
_
_
DE CARA | Juan Marsé

“El passat històric inventat a Catalunya és pura enganyifa”

Sembla més jove. Però diu que això es deu al fet que és l'estafa de l'estampeta. Manté el fuet de la seva disciplina literària i també el fuet contra la corrupció del poder

Juan Cruz
L'escriptor Juan Marsé, fotografiat a Barcelona.
L'escriptor Juan Marsé, fotografiat a Barcelona.

El trobo molt bé. Sóc l'estafa de l'estampeta. Tinc 82 anys!

I ha acabat una altra novel·la, Esa puta tan distinguida. D'on li ve l'energia d'escriure? No ho sé. Es parla de vocació, d'un desig de fantasiejar. Des de ben jove explicava mentides. Capote deia: “Déu m'ha donat el do d'imaginar, el talent d'escriure i un fuet per estimular-lo”.

Quin és el seu fuet? La disciplina. Si no en tens no vas enlloc…

Per a què li ha servit escriure? Fent de joier probablement hauria guanyat més diners. Jo mateix m'atorgava un futur molt bo com a creador de joies originals. No estic descontent amb el que he guanyat amb la literatura, però no cal llançar les campanes al vol. Ara he arribat a la conclusió que no sabria fer una altra cosa.

Vostè ha recuperat un somriure que no li recordo des de fa anys… És gairebé miraculós: m'han passat bastantes coses que tenen a veure amb la salut… Estic conformat amb mi mateix. Conec les meves limitacions, però n'estic moderadament satisfet. Acostumo a dir que quan entrego un llibre a la meva agent (desgraciadament aquest va ser l'últim que vaig entregar a Carmen Balcells) sé que no me n'avergonyiré. Per mi és suficient.

Què significa per a vostè l'absència de Carmen? Moltíssim. Era una mena de segona mare. I la primera vegada que la vaig veure estava amb la meva mare. Totes dues creien en una mena de bruixeria! La meva mare li va explicar com m'havien adoptat. I jo li vaig dir que la meva mare tendia a ser pel·liculera. La Balcells em va dir, molt seriosa: “No desmenteixis mai la teva mare: ella sap perfectament d'on véns”.

Aquella puta tan distingida del seu últim títol és la memòria. Quines fogonades desprèn? Un escriptor sense memòria no és res. El que en diem ficció té al darrere algun fet real. I aquest fet correspon a la teva memòria. Hi ha l'escenografia en què he viscut, encara que els personatges siguin inventats. I després hi ha la memòria col·lectiva: el que han fet amb la nostra memòria els polítics, aquella gent incompetent i corrupta que ens envolta.

Què han fet? Seguir els seus interessos. La dictadura va fer el que va fer. I ara aquests estan fent també el que volen. No em crec que estiguem informats de les coses que passen. Això afecta la memòria: ens han incrustat records falsos. Passa ara amb el deliri identitari de Catalunya. Estan creant imatges d'un passat històric que en un percentatge bastant elevat és pura enganyifa, és inventat. Estan creant un passat de fantasia en un país de fantasia. A la gent l'emociona i li agrada molt com una pel·lícula de Disney.

Quin és el futur d'aquesta pel·lícula? Des del punt de vista polític no sabria dir-l'hi; no sé què pot passar, però no m'agrada gens. De vegades em peto de riure amb el que fa i diu la classe política, si no fos perquè és molt trista i de vegades fa por. És increïble. Una colla d'incompetents, si no corruptes.

Què en queda, de respectable? És que no veig cap responsable polític a qui cregui que valgui la pena escoltar...! Miri el que tinc escrit aquí: “Per què haig de creure que en una Catalunya independent viuríem millor? Quines raons tinc per creure que els dirigents que ens governaran en una Catalunya independent i sobirana, pel fet de ser catalans, seran més competents i menys obtusos, incults i estúpids que els polítics que ens roben i ens enganyen des de Madrid?”. De vegades escric aquestes notes, em dono aquest plaer.

Ho veu? Està més jove. Sóc l'estafa de l'estampeta!

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_