_
_
_
_
_

La moratòria de Colau frena 35 hotels, albergs i residències

51 projectes més es posen en marxa, nou per silenci administratiu. La Torre Agbar no ha demanat llicència

Clara Blanchar
L'hotel Barcelona, al carrer Casp, es constuirà malgrat la moratòria.
L'hotel Barcelona, al carrer Casp, es constuirà malgrat la moratòria. JOAN SÀNCHEZ

L'Ajuntament de Barcelona frena temporalment la construcció de 35 hotels, albergs i residències d'estudiants. Projectes com els hotels previstos en un palau del carrer de Regomir, davant el mercat de Santa Caterina, o una residència d'estudiants del Consistori al costat de l'estació de Sants. D'altra banda, la capital tindrà, a curt termini, 51 nous hotels, albergs i residències més (36 ja estaven en obres abans de la moratòria), en llocs tan emblemàtics com l'edifici Banesto o el de l'antiga Henkel. Projectes que sumaran gairebé 4.000 llits turístics als 74.500 que hi ha actualment.

El Consistori ha presentat aquest divendres, quatre mesos després de dictar la polèmica moratòria d'obertura de nous hotels, aparthotels, pensions, residències i albergs la foto de l'afectació del sector. Els 35 projectes que frena són 30 hotels, tres albergs i dues residències d'estudiants que es concentren a l'Eixample (18 casos) i Ciutat Vella (8). La suspensió, en canvi, no afecta 51 projectes més: 45 hotels, cinc albergs i una residència, situats sobretot en els mateixos districtes, a més del barri del Poblenou, al districte de Sant Martí.

D'aquests 51 establiments que es podran dur a terme, 36 ja tenien llicència i molts estaven en obres abans de la moratòria; nou prosperaran per silenci administratiu durant el mandat de l'exalcalde Xavier Trias, i sis tenien certificat d'aprofitament urbanístic, que els dóna dret a llicència. Entre aquests sis casos no figura la Torre Agbar, que té certificat d'aprofitament, però no ha sol·licitat cap llicència.

La quarta tinent d'alcalde i responsable d'Urbanisme, Janet Sanz, ha defensat amb vehemència la suspensió de llicències, d'un màxim d'un any, ha recalcat, per "posar ordre". "La foto demostra que la moratòria no és una llosa per a la ciutat, perquè hi ha molts projectes en marxa, el que conduïa a la ruïna del sector era seguir de braços creuats i deixant tot el control en mans de privats", ha insistit, i ha recordat que la suspensió de llicències té l'aval dels serveis jurídics municipals.

Arran de la moratòria, l'Ajuntament ha rebut la notificació formal de 16 recursos de promotors davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a més de 21 al·legacions a la moratòria. Fa unes setmanes, el TSJC va quantificar en 26 els recursos contenciosos administratius presentats.

Sanz ha explicat que a la ciutat hi ha 785 llicències d'hotels, 9.480 pisos turístics, 100 albergs i 70 residències d'estudiants. "Sabem que anem tard, però estem a temps de regular aquesta foto, aquesta realitat, que indica que partim d'una situació de creixement il·limitat de l'ús hoteler", ha argumentat. I ha defensat la redacció d'un nou pla urbanístic a causa de la "inadequació dels instruments urbanístics vigents".

La idea d'Urbanisme és iniciar ara un procés participatiu que permeti que el març del 2016 es faci l'aprovació inicial del nou pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (PEUAT), que fixi el repartiment de càrrega turística a la ciutat. Un procés participatiu, al qual es convidarà els principals agents implicats: sector turístic, veïns, comerç, restauració, sectors cultural i esportiu, sindicats, entitats territorials i mediambientals.

La pretensió de l'Ajuntament és que el PEUAT garanteixi el dret a l'habitatge i eviti l'expulsió de veïns dels barris més atractius; vetlli per la convivència entre veïns i turistes i les condicionis socioambientals de l'espai públic, de manera que no es produeixi gentrificació.

 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_