_
_
_
_
_

Nou respostes que aporten llum a les investigacions del ‘cas 3%’

Ha transcorregut més d'una dècada des que Pasqual Maragall va fer aflorar la xifra

Oriol Güell

“Vostès tenen un problema. I aquest problema es diu 3%”. La frase, pronunciada per l'expresident Pasqual Maragall (PSC) i dirigida al llavors cap de l'oposició, Artur Mas (CiU), va glaçar l'ambient al Parlament de Catalunya. D'això en fa més d'una dècada (era el 25 de febrer del 2005) i l'afirmació va tenir la virtut de portar a primer pla el que fins llavors era només un acudit de passadissos i sobretaules: la sospita que algunes constructores pagaven a Convergència comissionis il·legals per les adjudicacions d'obra pública. El que va passar a continuació, no obstant això, també va mostrar la cara tèrbola de l'assumpte. Mas va exigir a Maragall que retirés l'acusació si no volia fer anar “en orris” el principal projecte de la legislatura: la reforma de l'Estatut català. El president ho va fer i es va disculpar. Amb això quedava instaurada en la política catalana una perversa forma de fixar prioritats. La corrupció era rebutjable, sí, però s'estava disposat a mirar cap a un altre costat si el que hi havia en joc era un altre objectiu considerat de més entitat. El 2005, aquest objectiu era l'Estatut. Avui és el camí cap a la independència. Les paraules d'ahir d'Artur Mas, comminant la CUP a fer “abstracció” de les investigacions del 3%, són l'últim exemple d'aquesta trivialització de la corrupció. A continuació, nou preguntes i respostes que aporten una mica de llum al ja mític 3%:

Va ser Maragall el primer a parlar del 3%? No. Els comentaris sobre l'assumpte eren comuns des de feia anys. Molts polítics de l'oposició i periodistes havien escoltat empresaris del sector parlar de com se'ls exigia pagar una comissió per les adjudicacions rebudes. Mai va haver-hi, no obstant això, denúncies serioses del cas. Les raons eren la dificultat de demostrar-ho i el temor davant el poder que atresorava CiU a Catalunya. L'arribada del Tripartit a la Generalitat el 2003 va obrir una finestra d'oportunitat per investigar de debò el cas que es va tancar de cop amb la rectificació de Pasqual Maragall.

Más información
Totes les empreses escorcollades van fer donacions a Convergència
El cas del 3% arriba a l’adjudicació d’obres públiques del Govern de Mas
La Fiscalia demanarà presó per als dos càrrecs de CDC detinguts pel 3%

Es va investigar alguna vegada el 3%? Sí. Després de l'episodi del Parlament, el fiscal general de Catalunya, José María Mena, va obrir unes diligències que van posar fi al conegut com a cas Adigsa, que afectava l'empresa de la Generalitat encarregada de rehabilitar habitatges socials. La instrucció va acabar fa un any i el jutge considera que hi ha prou indicis per fer seure al banc dels acusats set excàrrecs de CiU. Les investigacions del cas, encara pendent de judici, van confirmar el pagament de comissions, tot i que van quedar limitades a l'activitat d'aquesta societat.

És el 3% sempre del 3%? No. En el cas Adigsa les comissions pagades van arribar a ser en algun cas del 20%. En el cas Palau, rondaven el 4%, el 2,5% dels quals arribava al partit i la resta se la quedava el saquejador confés de la històrica institució musical, Fèlix Millet. En les actuals investigacions, el 3% exacte ha quedat acreditat a Sant Fruitós de Bages i Sant Cugat del Vallès. Els investigadors, no obstant això, consideren que en altres casos les comissions oscil·len entre el 2% i el 5% i fins i tot que en altres ocasions podia haver-hi una mena de tarifa plana: constructores que feien donacions al partit regularment a canvi d'un tracte de favor en diverses adjudicacions, sense que hi hagi una vinculació cas a cas entre les unes i les altres.

Es pagava sempre el 3% a través de les fundacions de CDC? No. En el cas Palau, malgrat que va haver-hi pagaments des d'aquesta entitat a la fundació CatDem, només van suposar una petita part dels 6,6 milions, que segons el jutge instructor, Ferrovial va pagar a CDC a canvi de les obres de la Ciutat de la Justícia i la línia 9 del metro de Barcelona. La major part dels diners es va abonar mitjançant pagaments en efectiu. En les actuals investigacions, encara en les seves primeres fases i sota secret de sumari, no han estat fetes públiques evidències sobre formes de pagament alternatives. Totes les empreses investigades han fet elevades donacions a les dues fundacions de Convergència: CatDem i Barcelona Fòrum.

Totes les donacions a Convergència encobreixen el 3%? No. El partit informava de les donacions a les seves fundacions al Tribunal de Comptes, que són sempre legals fins que sorgeixen evidències que encobreixen el pagament de comissions per obra pública.

Quan sorgeixen les actuals evidències del 3%? Arran d'una investigació per corrupció local a Torredembarra (Tarragonès), la Guàrdia Civil va escorcollar les instal·lacions de la constructora Teyco. Allà van trobar un document en el qual es calculava el 3% d'obres adjudicades als ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Figueres, Torredembarra, Lloret de Mar i Sant Celoni, i es relacionava aquestes operacions amb pagaments a les fundacions de CDC.

Com s'estén l'ombra del 3% per Catalunya? La troballa del document de Teyco va portar la Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil a escorcollar el passat 28 d'agost les seus de Convergència i les seves fundacions. Allà els investigadors van trobar més indicis del pagament de comissions il·legals a canvi d'adjudicacions en més municipis (de moment han transcendit Olot i Sant Fruitós de Bages) que afectaven altres constructores, els directius de les quals van ser detinguts ahir. Les evidències d'irregularitats s'estenen també a l'ens públic de la Generalitat que licita tota la seva obra pública: Infrestructures.cat. Les empreses i els organismes investigats estenen les seves activitats per tot Catalunya.

Queden més casos del 3% encara per aflorar? És aviat per saber-ho. Més d'un centenar d'empreses van fer donacions a les dues fundacions de CDC. La llista de donants, no obstant això, no pot ser utilitzada com una guia per buscar possibles casos de corrupció. La llista diu qui va donar, però per establir l'existència d'irregularitats és necessari que concorrin dos elements més. El primer és que el donant hagi estat beneficiat amb adjudicacions d'obra pública o altres decisions polítiques. El segon és que hi hagi elements que permetin vincular licitacions i donacions. Però la llista de donants sí que ofereix molts casos d'empreses que donen diners poc abans o després d'aconseguir un contracte públic. I ho fan amb unes determinades quantitats i dates que poden ser indicis rellevants per a la investigació.

Eren les dues fundacions de Convergència tapadores per cobrar el 3%? No ho eren, però totes les evidències assenyalen que en molts casos sí que van servir per això. Barcelona Fòrum, per exemple, amb prou feines tenia activitat i no obstant això va rebre més de tres milions d'euros en donacions d'empreses privades. La major part van acabar a les arques del partit pel suposat pagament de treballs que el Tribunal de Comptes considera que no han quedat acreditats o van ser transferits a l'altra fundació del partit, CatDem, que sí que tenia durant els anys investigats una activitat intensa, però la mecànica es repeteix. Entre el 2008 i el 2013 va rebre més de set milions d'euros en donacions, una tercera part dels quals també van acabar a les arques del partit per treballs ficticis.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_