Als catalans, segona part
Vull donar-los uns consells, amb la intenció humil i sincera que la seva situació millori
També jo, com li passa a l'expresident Felipe González, estic preocupat pels catalans. I aquesta preocupació fa que, de vegades, em quedi mirant un punt fix a la paret força estona. I com que és de gotejat se m'apareixen cares: Raül Romeva, Artur Mas, Pilar Raola, Meg Ryan… I aquestes cares em miren i crec llegir-hi una barreja d'insatisfacció, súplica, tedi i ambició.
Total, que estic bastant preocupat perquè el que és clar és que: ELS CATALANS ARA COM ARA NO ESTAN BÉ. Per això vull donar-los uns consells, amb la intenció humil i sincera que la seva situació millori una mica. Ho faig per ajudar, sento per ells un amor veritable, i és el primer que m'agradaria dir-los: CATALANS, A ESPANYA SE US ESTIMA, I NO PAS POC.
Aquí teniu els consells:
Beveu dos litres d'aigua al dia. Vigileu la vostra higiene postural. No mengeu entre hores. Aneu amb temps a l'estació si aneu a agafar l'AVE, no espera ningú. No abuseu de la brioixeria industrial. Si heu d'estar exposats al sol, useu crema protectora; el sol ja no és com abans. Compteu fins a 10 i respireu profundament, si noteu que la situació surt de mare. La dieta mediterrània és la més sana i completa. Dormiu les vostres hores. El negre combina amb tot. La felicitat rau en les coses petites de la vida. No barregeu mai Coca-Cola i Baileys. Els pantalons tub estan de moda però fan cul de carpeta, tingueu-ho en compte. No marxeu amb desconeguts. Poseu-vos el cinturó de seguretat. I, finalment, feu el favor de somriure més que els catalans teniu un somriure molt bonic.
US ESTIMO MOLT.
