_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Mas, deu vegades alarmant

El moviment del president erosiona la separació de poders, eludeix la llei vigent, degrada les eleccions a succedanis de plebiscit...

Xavier Vidal-Folch

El moviment d'Artur Mas resulta deu vegades alarmant:

1. Erosiona la separació de poders, base de la democràcia liberal. Si es manifesten els ciutadans davant dels tribunals, cap problema. Si ho fa tot un Govern, la presidenta sortint d'un Parlament i 400 alcaldes amb les seves vares de comandament, és una altra cosa.

2. Utilitza els mitjans públics per a la defensa dels seus interessos privats. Tant amaguen la metàstasi del 3%, com pressionen els discrepants en suport de l'encara insegura investidura de Mas.

3. Degrada les eleccions a succedanis de plebiscit. Contribueix a desacreditar els partits –instrument essencial de la democràcia liberal– començant per jibaritzar el propi.

4. Eludeix la llei democràtica vigent. O recorre a altres legalitats –com la legalitat “que escaigui” (!)– o n'inventa una de pròpia al seu exclusiu servei –el Tractat de la UE no regeix, regirà el pragmatisme dels socis (!)–, o aplica diferents astúcies i burles.

5. Arracona el principal símbol nacional comú i legal. Avui no s'ha vist ni una sola senyera, sinó només l'estelada, que és la seva versió facciosa, de part (facció: corporació, partit, al Diccionari etimològic de Joan Corominas).

6. Identifica el “poble” amb un líder “imprescindible”.

7. Abusa d'una falsa identificació històrica. Lluís Companys va ser un militant democràtic i antifeixista (que va errar molt), vilment assassinat per Franco. Artur Mas no ha aixecat mai ni un dit ni una síl·laba contra la dictadura. Només estudiava i passejava en iot, mentre a la seva generació l'empresonaven.

8. Banalitza els propis abusos. La vicepresidenta Neus Munté es va fer un fart de repetir que la insòlita irrupció dels consellers al Palau de Justícia va ser un acte de “tota normalitat”.

9. Falseja el llenguatge. Al·lega que el 9-N no hi va haver “desobediència” (n'hi va haver, tot i que sostinc que no hi va haver delicte), sinó “rebel·lió democràtica” (serà contra la norma democràtica); i si va ser “rebel·lió”, per què no ho reconeix així, en comptes d'emmascarar-se darrere dels voluntaris, igual que es va disfressar en la llista electoral darrere de Raül Romeva i les seves sòcies?

10. Recorre a un inexistent unanimisme de Catalunya, ocultant el pluralisme dels catalans.

Inquietant.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_