La clau és al centre

El Partit Popular ja s'ha desgastat tot el que podia fer-ho i el PSOE no progressa prou com per imposar-se clarament sobre el PP en la carrera preelectoral. D'aquí ve la situació d'empat tècnic entre tots dos reflectida al sondeig de Metroscopia publicat avui a EL PAÍS, a poc més de dos mesos per a les eleccions generals.

Aquell empat virtual beneficia les expectatives d'una tercera força, que està cridada a exercir d'àrbitre ineludible al futur Congrés dels Diputats, tret que els dos partits clàssics optin per un molt improbable suport mutu. I en aquesta situació s'hi col·loca Ciutadans, en aquest cas aprofitant resultat excel·lent aconseguit a les eleccions catalanes del 27 de setembre i la volada del seu líder, Albert Rivera, el més ben valorat d'entre els principals dirigents.

Està per veure si aquesta tirada de Rivera es consolida, però sembla més consistent que la de Podem, que es veu llastrat per les seves dificultats per convèncer l'electorat d'Esquerra Unida. Dins dels emergents, Ciutadans és una opció més moderada i Espanya fa temps que rebutja els radicalismes. Amb freqüència s'oblida la persistència amb què els sondejos mostren que la mitjana ideològica del país és centrista i lleugerament escorada a l'esquerra, allunyada d'extremismes.

La consolidació de Ciutadans restaria suports al PP, mentre que la recuperació del PSOE depèn essencialment d'ells mateixos —del fet que ofereixin una mica més del que s'ha vist fins ara— i també que Podem reaccioni o no als símptomes de caiguda que l'afecten respecte al tou d'expectatives generades l'any passat per la força política dirigida per Pablo Iglesias. En el sondeig de Metroscopia s'aprecia fins i tot una petita passarel·la oberta per votants socialistes que estan pensant anar-se'n a Ciutadans, la qual cosa també devia ser motiu de reflexió a la seu de Ferraz.

Les precaucions són de rigor també per l'alta voluntat de participació que reflecteix l'enquesta. Si les catalanes del 27 de setembre van marcar una fita en aquest aspecte, tot sembla indicar que la gent desitja votar en massa en les generals de desembre. Res és tan important com confiar a les urnes la resolució dels problemes polítics, i en aquest sentit cal felicitar-se de l'ímpetu amb què els ciutadans esperen els comicis. Crida l'atenció igualment que, a diferència de les elits econòmiques i polítiques, els votants apunten amb confiança que els resultats il·luminin una solució en la qual no n'hi hagi prou amb la voluntat d'un únic partit. Cosa que ens remet als arguments constantment defensats per aquest diari sobre la voluntat de negociació i pacte que ha de presidir la propera legislatura.

És probable que les dues forces més ben situades recuperin vots en una campanya que s'anuncia decisiva per decantar els resultats, i en la qual Pedro Sánchez apareix com un dirigent més ben considerat que Mariano Rajoy, afectat també per una valoració àmpliament negativa de la gestió del seu govern. En tot cas, el multipartidisme ha arribat per quedar-se, la qual cosa suposa un canvi radical respecte a la competència inequívocament bipartidista d'anteriors eleccions. Des del restabliment de la democràcia no hem conegut cap Congrés en el qual les fraccions que estan més ben representades puguin quedar tan lluny de la majoria absoluta, i el fet que ara sigui possible implica un canvi de cultura política de calibre desconegut.