_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

El solc de Mas

L'Artur Mas de després del 27-S ha decidit guardar a l'armari el conjunt ideològic ‘business-friendly' per exhibir-se amb un renovat 'look casual-leftist'

"El 2011 vèiem un repunt de l'economia; per això vam eliminar l'impost de successions". El president Artur Mas responia categòric en una àmplia entrevista després de les eleccions del 27-S a Catalunya Ràdio. Segons sembla ni els grans dirigents són immunes a l'exercici d'autodefensa que és la memòria selectiva. Encara que, esclar, l'osmosi voluntària amb Esquerra i forçada amb la CUP ha fet una bona feina. I el nou Mas ha pogut guardar a l'armari el conjunt business-friendly per exhibir-se amb el nou look casual-leftist.

Tothom té dret a refer la seva vida i s'aprèn dels errors. Aquests són tòpics que ajuden al consol. Però inevitablement queda enrere el solc d'una trajectòria. Al juny del 2011 a Sitges, davant de l'auditori convocat pel Cercle d'Economia, el president català va apostar per la “fórmula arriscada de no apujar impostos i forçar la reducció de la despesa”. Mas defensava llavors el que un mes abans a la fundació CatDem –tan de moda ara pels registres pel 3%– havia denominat “valors forts”, contraposats “a l'excés, el guirigall i la demagògia” de l'esquerra. No va faltar en aquell context una referència –avui tristament old fashioned– als qui es manifestaven contra les retallades: "Minories molt sorolloses que tracten d'impressionar i introduir dubtes a les majories silencioses".

El Mas que portava corbata tenia com a paradigma les dretes europees, les que ara el criden a l'ordre quan es presenta com a paladí de l'independentisme i rebel incomplidor del dèficit. Per a això, al juliol del 2012 no va dubtar a posar com a exemple el Portugal rescatat de Passos Coelho per tenir “un Govern fiable que fa els deures” [RETALLADES]. I va sentenciar: "No demanem més temps per relaxar les mesures d'austeritat sinó per complir millor".

A aquell mes de juliol del 2012, Mas hi havia arribat amb impuls. Al maig d'aquell any, el Govern de CiU no va dubtar a marcar perfil com a alumne avantatjat de la retallada: no només va consagrar en una llei el dèficit zero per l'Administració sinó que va avançar en dos anys l'objectiu impost per la mateixa llei d'Estabilitat Pressupostària del PP. L'aportació catalana a l'austeritat –digna de figurar en el codi de Licurg– fixa que a partir del 2018 el Govern haurà de tancar cada exercici amb un dèficit màxim de 0,14% del PIB. La llei té una excepció en cas de catàstrofes naturals. El 2014 el dèficit era del 2,58%, però segur que els catalans, calvinisme en vena, podran demostrar al món que no són una nació “toros i festa”, tal com Mas es va referir a Espanya el 2012. Ho va dir amb motiu d'una visita a Massachusetts on, per cert, apliquen el dret a decidir per saber si els ciutadans volen o no un casino en el seu terme municipal.

La nostra tradicional sensibilitat i amistat amb els nord-americans –grans bevedors de Coca-Cola– va fer que la Generalitat retirés el 2013 un impost sobre els refrescs amb alt contingut en sucre. Però no ens allunyem i tornem a l'inici de l'article. A més del president de la Generalitat, qui més veia un repunt de l'economia el 2011? Doncs, sembla que ni el seu propi conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, compartia diagnòstic, ja que aquell mateix any demanava a crits retallades generalitzades en el model sanitari espanyol davant de la dificultat que “torni el creixement econòmic”. Però com que els principis són els principis, Mas va eliminar d'un cop de ploma l'impost de successions. Poc va importar que gravés únicament grans fortunes. Ho va fer de forma solemne per commemorar els seus primers 100 dies de mandat: “És el final de la discriminació a Catalunya”, va afirmar en un emotiu discurs igualitarista, recordant que altres autonomies germanes ja l'havien eliminat.

Aquell any 2011, CiU, amb l'ajuda del PP, va consagrar la seva posada de llarg amb les tisorades: un ajust de 2.860 milions d'euros, que retrotreia la despesa als nivells del 2007. Després el 2012 va arribar el suport a l'amnistia fiscal del PP.

Ara, els convergents, des de Junts pel Sí, estan disposats a assumir fins i tot el “keynesianisme en un sol país” que tant havia injuriat el conseller Mas-Colell. El fi justifica els mitjans, en nou llenguatge convergent. Es tracta que Artur Mas, el gran actiu del sobiranisme, torni a ser president de la Generalitat. Per tant ara toca, si el guió ho exigeix, debatre fins i tot sobre si la revolució pendent a Catalunya és de caràcter democràtic o socialista.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_